Dilluns s'emet l'últim episodi de "Breaking Bad" a TV3. A les 23.35h!

La condició de "Breaking Bad" com com una metamorfosi seriada, com un viatge iniciàtic en què el protagonista es transforma a mesura que s'endinsa en el món criminal, s'ha fet més evident que mai en l'últim tram de la sèrie. La ficció ens ha recordat, a través de paisatges comuns i referències en segon pla, que en Heisenberg va ser un dia en Walter White, i que el viatge kafkià que va emprendre el personatge, esdevenint un antiheroi que finalment s'ha revelat com a vocacional, acabarà quan ja no quedi res per enfonsar.

En la seva traslació del bé cap al mal, en Walter White ha aconseguit sentir-se complet, atrapar una felicitat i una satisfacció personal que li havia estat negada. Però al mateix temps ha deixat enrere emocionalment i moralment allò que justificava aquest canvi: la seva família. Al mateix temps que el protagonista de "Breaking Bad" s'anava convertint en Heisenberg i s'enfonsava en una pobresa ètica i d'esperit que li ha acabat passant factura, l'Skyler i el Junior s'han mantingut en el mateix lloc exacte en què es trobaven.

La sèrie ha estat molt intel·ligent situant el punt d'empatia en el protagonista i focalitzant la nostra mirada en la d'en Walter White. Però per l'Skyler i, en últim moment, per en Junior, el que ha passat és que de cop i volta la persona que coneixien -el marit, el pare- ha desaparegut. La llar ocupada ara per un monstre. Un monstre amb qui comparteixes cereals i llet per esmorzar, amb qui comparteixes llençols quan te'n vas a dormir. La realització d'aquesta realitat sobre si mateix és la derrota última del personatge. Ara és del tot conscient de les conseqüències provocades per la seva transformació i experimenta la sol·litud del rei que per arribar a ser-ho ha hagut d'inspirar terror als seus súbdits i enemics.

La corona de Heisenberg ve acompanyada de la pèrdua del seu altre imperi, el familiar. Pot ser que el Walter White dels inicis fos una persona infeliç, però tenia un tresor en l'àmbit domèstic. Conscient de que es tracta d'un tresor irrecuperable, el personatge decideix tornar a la civilització per, almenys, intentar redimir parcialment els seus actes. Fer el que és correcte. No és que el protagonista de "Breaking Bad" necessiti redimir-se a última hora, però sí que es troba amb la necessitat de recuperar els seus objectius inicials.

És per això que l'últim episodi de "Breaking Bad", que TV3 estrena aquest dilluns a les 23.35h, arrenca amb un pla magistral que el que busca en el fons és que el personatge pugui fer les paus amb tothom: amb la família a la que en el seu dia va voler protegir (i aquí podríem incloure en Jesse), i amb l'espectador que ha seguit la seva caiguda a l'abisme i que ha hagut d'afrontar amb actitud estoica algunes decisions més que reprovables que han posat a prova el seu perdó permanent i sistemàtic. És el moment de recordar en Hank o en Brock. També de fer les paus amb si mateix. De veure amb una llum diferent el camí que va decidir emprendre quan va començar a traficar amb metanfetamina.

L'últim episodi no és un dels millors de la sèrie (aquesta mateixa temporada ha tingut episodis més brillants, més poètics, més creatius, amb solucions narratives més sorprenents, amb moments amb una resonancia dramàtica més poderosa) però és que no ho vol ser. És l'episodi en què Walter White/Heisenberg vol dir adéu, i és deutor del viatge que ha estructurat la sèrie temporada a temporada i que finalment ens ha portat fins aquí. Ara toca seure al sofà i gaudir de la rebel·lió final d'un personatge que ha portat la contrària des del principi.