El rapper produeix "Power", una sèrie sobre un traficant amb dubtes. Aquí va la crítica!

Ningú li discutirà a 50 Cent que sap del que parla. Va començar a traficar amb drogues als 12 anys, i va comprovar la duresa de les bandes i la vida al carrer quan va rebre 9 trets en un incident del que va poder sobreviure. Ja havia deixat les drogues per convertir-se en rapper, gràcies al cop de ma d'Eminem, que va ser qui el va descobrir, i la producció de Dr. Dre, que el van treure del carrer per convertir-lo en un rapper d'èxit. Seguint el mateix camí, el protagonista de "Power" vol deixar el tràfic de drogues per viure d'un negoci legal.

El negoci legal és un club, anomenat Truth, on sona música a tota hora i que va ser crear, inicialment, amb l'objectiu de ser una eina per blanquejar diners. En Ghost es passeja pel local com el rei de la mansió, content de poder gaudir d'una vida de luxe sense complicacions... però de tant en tant, ha de sortir-ne per atendre assumptes de la seva autèntica feina. És a dir: apallissar el membre d'una banda rival. Cansat de fer servir els punys, comença a pensar en convertir el club en el negoci principal i deixar estar les drogues.

La voluntat de desmuntar aquest imperi és el motor de "Power", que en certa manera funciona a la inversa d'altres sèries similars (on l'imperi es construeix). D'obstacles el protagonista se'n troba igualment, ja que és l'únic que vol abandonar la vida criminal. Ni els seus socis més propers, ni la seva dona tenen cap ganes de perdre ingressos econòmics i rebaixar el nivell de vida que porten. És curiós el cas d'ella, ja que la seva actitud és exactament la contrària que la d'Skyler a "Breaking Bad": ja li està bé que el seu marit transiti per una línia moral fosca mentre pugui continuar comprant-se sabates de preus astronòmics.

El personatge d'ella, que aspira a ser una mena de Lady Macbeth però que en realitat és una dona extremadament gelosa que té com a única obsessió els bitllets de dòlar que surten de la cartera del seu marit, és el perfecte exemple de l'univers que presenta "Power", que és el mateix que trobem en molts videoclips de hip-hop. Molts homes musculats amb samarretes de tirants blanques i dones que ensenyen pit i cuixa a canvi de potencials regals dels negres tatuats de torn. És lògic que la sèrie es mogui en aquests referents, però pot arribar a fer-se ridícula (com és el cas d'alguns dels videoclips en qüestió, que estan fets de clixés).

El millor de la sèrie és la música, que evidentment la posa 50 Cent (que a més de ser-ne productor també apareix com a actor en el paper de Kanan, un amic de la infantesa del protagonista que està tancat a la presó). La marca del rapper és present des del "Big Rich Town" de l'opening, i es fa present durant tota la sèrie: és evident que hi ha posat el seu segell tant com ha pogut, encara que al guió hi hagi Courtney Kemp Agboh, guionista de "The Good Wife" (de fet, el personatge de Ghost pot recordar en Lemond Bishop).

Conclusió: "Power" és una sèrie sòlida en l'apartat visual i musical, amb una bona producció i un estil que busca el luxe però també la duresa, dos pols que contrasta hàbilment. Malauradament està molt encallada en l'univers estètic del seu padrí i té un protagonista molt poc interessant pel que ofereixen actualment les sèries, expertes en personatges complexos. El repartiment, correcte però lluny de ser excepcional, tampoc ajuda a engrescar-se amb els personatges. Si ets fan de 50 Cent, o tens ganes de veure uns quants gangsta rappers en acció, és una opció recomanable. En cas contrari, per ara és una sèrie prescindible.