L'Ellen té malsons que la transporten a la 1ª temporada. Crítica del 5x05.

L'Ellen no s'està enfrontant només a la Patty Hewes. S'està enfrontant també al seu passat. En anàlisis d'episodis anteriors ja havia mencionats els paral·lelismes d'alguns elements del cas d'aquesta temporada amb el que va passar a la primera. Coincidències com l'ascensor o la banyera actuaven com a lligam entre el tram final de la sèrie i el seu inici. Aquest lligam, fins ara insinuat a nivell simbòlic, s'ha posat sobre la taula en l'últim episodi en forma de malsons que podrien ser flashbacks o podrien ser simplement terrors del subconscient.

El cas és que l'Ellen ha somiat diverses vegades amb l'assalt que va patir al seu pis, amb la roba ensangonada, les portes de l'ascensor... i el somriure maníac de la Patty, amb que sembla que es va creuar pel carrer. La pressió i la càrrega emocional es fan pesades per a la jove advocada al mateix temps que la seva rival, més freda i calculadora, intenta aprofitar-se'n tant com pot. Una trucada de la Patty per concertar una cita és suficient. El fet que no es digni a presentar-se a una reunió és suficient. L'Ellen es troba en una inferioritat clara.

D'aquí la necessitat de guanyar el cas. De moment, ha aconseguit que la Patty es vegi obligada a compartir tota la informació del Samurai Seven. El problema és que quan la Patty entrega els documents, ja ha tingut temps per investigar-los a fons, descobrir que la Naomi Walling estava sent investigada per ordre del director de Princefield (interpretat per Victor Garber de "Alias"), amb qui mantenia un afer sexual, i amenaçar al responsable del SEC en fer públic de la seva negligència al ocultar i no fer públic aquest detall de la investigació.

L'objectiu de la Patty és, evidentment, accedir als ordinadors de Princefield per poder aconseguir proves que demostrin que no va ser la Naomi qui va filtrar la informació, sinó que va ser algú altre. Quan l'Ellen obté les mateixes dades ja és massa tard, perquè el responsable del SEC es nega rotundament a col·laborar amb ella. No li cal gaire més per deduir que la Patty se li ha avançat i que ha fet un pacte amb ell per obtenir proves que no tindrà ningú més. L'Ellen ha tornat a quedar-se definitivament en fora de joc, i no és el primer cop.

Mentre el duel entre els dos personatges continua, la trama ens ha ofert un nou perfil d'en Channing. L'home fred i indiferent que coneixíem fins ara potser no és tan inhumà com sembla. L'episodi sembla insinuar, a través de la història amb el seu fill i de la seva obsessió per endreçar les cigarretes en un ordre concret, que la seva fredor no respon al fet que sigui una persona ambiciosa que va a la seva, si no a que és Asperger i té dificultats per relacionar-se socialment i establir lligams emocionals de proximitat.

Ara haurem de veure quin paper juga aquesta característica del personatge. Qui també és freda, però en aquest cas perquè no té cor, és la Patty. Però això no és cap descobriment. Tanmateix, "Danys i perjudicis" ha tornat a mostrar-nos el seu caràcter de gel quan s'ha presentat davant del llit del seu pare, que és a punt de morir, i li ha ordenat que no intenti contactar amb ella mai més. I és que la Patty Hewes no perdona. O l'Ellen pensa més ràpid que ella, o els flashbacks del passat es faran realitat al present.

Si us vau perdre el 5x05, el podeu recuperar aquí (estarà online uns dies):