Obra mestra de visionat obligatori! No em diguis que no et vaig avisar:

A mitjanit un pont per on passa una autopista queda completament a les fosques. I de dos cotxes en surten unes figures. Les càmeres que habitualment controlen l'activitat del trànsit no poden enregistrar què fan. Quan s'en van hi ha un cadàver i dos casos. Dos casos perquè aquest pont està situat exactament entre Suècia i Dinamarca i per tant tindrem dues jurisdiccions diferents i dos detectius obligats a entendre's per esbrinar què ha passat. Aquest és només l'inici, i no vull explicar-vos res més, d'una sèrie que ho divideix tot, literalment. Fins i tot el seu títol, "Bron/Broen", conté una divisió inevitable.

Bron és pont en suec i Broen és pont en danès, tot i que també podeu trobar la sèrie amb el títol "The Bridge" (gràcies a l'emissió a la BBC). Li podem dir com vulgueu. El cas es que és la nova meravella serièfila fabricada al nord d'Europa, que de fa un temps d'ençà s'està fent un fart de donar-nos bon moments televisius. Hereus de la tradició de la novela negra dibuixada per autors com Mankell o Larsson i amb una indiscutible capacitat per crear ambientacions que submergeixen l'espectador sense remei, les ficcions dels països nòrdics són un autèntic secret només a l'abast de sibarites, un secret que és un plaer de descobrir i degustar.

Estic parlant d'"Akta Manniskor" ("Real Humans"), "Borgen" i, evidentment, "Forbrydelsen" (o "The Killing"), amb la que "Bron/Broen" té molt en comú. Totes dues es mouen en un ambient tèrbol en el que és fàcil desorientar-se, totes dues estan protagonitzades per una parella de detectius amb personalitats oposades i totes dues tenen com a eix un crim que sembla relativament fàcil de resoldre fins que un comença a gratar i comencen a sortir capes i capes de complexitat que converteixen la veritat en un concepte fugiser. I pel camí, la llum apagada d'un cel mort, la sensació de que tot s'enfonsa, la realitat en crisi permanent.

Entre la tenacitat de la Saga, la detectiu sueca, rigorosa, freda, directa en la manera d'expressar-se, de nul·la capacitat social i zero empatia; i el somriure d'en Martin, el detectiu danès relaxat i estoic, acostumat a perdre, amb un sentit de l'humor melanconiós i cercador de complicitats, l'espectador va anant d'un punt a l'altre d'aquest pont que quan es va quedar a les fosques també va deixar sense llum alguna cosa que va molt més enllà del cas en qüestió. "Bron/Broen" està molt interessada en els mecanismes de la ficció, però també en la realitat humana que s'amaga darrere dels cliffhangers que t'assalten a cada episodi.

"Bron/Broen" sap embolcallar-te en el seu univers, sap atrapar-te en la seva trama i té una capacitat sorprenent de passar d'estats contemplatius a escenes en les que l'adrenalina se't dispara i els ulls et surten de les òrbites. Amb un naturalisme que t'apropa a la història dels personatges més del que et sembla (te n'adones quan de cop i volta hi ha una escena de violència i aquesta violència es fa massa real com per ser ficció) i amb un guió tan ben trenat com sintètic, demostra que les obres mestres no són només anglosaxones. Calen subtítols per gaudir d'aquesta sèrie, però us asseguro que l'esforç val molt la pena.

Us deixo amb la seqüència inicial: