Exile
Acabo de veure el primer episodi d'"Exile" i és difícil descriure amb paraules les sensacions que m'ha deixat. Poques sèries poden tocar tan profundament i d'una manera tan complexa l'espectador. M'ha resultat difícil de digerir, m'ha commogut, per moments m'ha fet sentir fràgil, m'ha involucrat amb un misteri latent i finalment ha acabat. Nou "must" per a la BBC.

La minisèrie explica la relació d'un pare i un fill, la història d'una distància incomprensible que va començar amb una pallissa brutal. El fill va marxar de casa. "Exile" arrenca quan decideix tornar obligat per les circumstàncies i es troba amb un pare al qual encara odia, però al qual no pot retreure res perquè té Alzheimer i de l'home que era ja no en queda res.

El pare apareix com un fantasma de la persona que va ser. No recorda res, o molt poc. I és només en moments de lucidesa molt concrets que recupera part de la memòria que era. Uns records que poden fer que torni a ser l'home que va descarregar el puny sobre el seu fill o ser l'home que plora quan recorda el que va arribar a fer. O totes dues coses alhora.

El fill continua buscant entendre el seu pare. Malgrat el temps que ha passat, encara no ha entès per què el seu pare el va apallissar d'una manera tan brutal. L'Alzheimer és per ell un obstacle que li impedeix tot: saber la veritat, en els moments que vol saber-la; fer-li retrets al seu pare, en el moment que la ràbia pot amb ell; i continuar amb la seva pròpia vida.

Aquests dos personatges estan perfectament executats per uns grandiosos Jim Broadbent i John Simm. El protagonista de "Life On Mars" clava en cada línia de diàleg la desesperació frustrant del fill i confirma que el seu talent cada dia va a més, i el veterà Jim Broadbent ("Any Human Heart") troba un arriscat punt mig entre la fragilitat i la duresa del pare.

"Exile" es crea fonamentalment en els diàlegs entre tots dos, però aconsegueix ser igualment una sèrie dinàmica i molt àgil gràcies a un muntatge modern i ràpid, un bon ritme en els talls, jocs de llum que enceguen i deixen a l'ombra l'espectador i fins i tot afegint petits recursos propis del gènere del terror. La banda sonora apuntala perfectament aquesta atmosfera.

El responsable de tot plegat és Paul Abbott, que no és el primer cop que toca les relacions pare-fill. Ell mateix ha reconegut que la història que ell té amb el seu pare l'ha marcat en aquest sentit. Però si bé a "Shameless" aquests retrets a la figura paterna es barregen amb l'humor, a "Exile" ens trobem amb un drama pur i dur, dels que no permeten concessions.

"Exile" tindrà només tres episodis.
Et deixo amb el tràiler del primer: