Resultats de la cerca


26/02/2015: "16 jutges"

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: 3 de març.

Una producció pròpia de TV3, dirigida per Josep Rovira.




Els jutges són més presents que mai en la vida pública del nostre país. Les seves investigacions i resolucions tenen un gran ressò en els mitjans de comunicació i se’n parla com si fossin protagonistes famosos de l’actualitat política diària.

La feina dels jutges és pública i ben coneguda i allò que la gent molt sovint desconeix són les sensacions que viuen en el seu dia a dia, quan han d’enfrontar-se a la part més fosca i complexa de la condició humana.

La seva és una professió com qualsevol altra, però tant els anys de preparació que requereix com la naturalesa conflictiva dels temes que aborden fa que s’esdevingui distant i envoltada d’un aire rigorós. La imparcialitat així ho demana i, amb tot, això no exclou que els jutges siguin persones normals i que interioritzin tot allò que veuen o escolten cada dia, en les sales de vistes o en les guàrdies dels jutjats de primera instància.



El documental “16 jutges” s’endinsa en aquestes vivències conversant amb setze jutges, magistrats i magistrades que han accedit per una vegada a parlar de la seva faceta més humana: les idees, les pors o com afronten el repte diari de decidir sobre la vida o els béns dels altres.

“16 jutges” és el testimoni de setze professionals que viuen i treballen a Catalunya, en llocs de màxima responsabilitat en grans ciutats o en petits jutjats de poble. Setze jutges que acompanyarem en el moment d’enviar a la presó a un delinqüent, en un desnonament d’habitatge, entrevistant menors conflictius o discutint sobre l’ús de la llengua i altres temes més polèmics, com la independència judicial.

A continuació, "Sense ficció" emetrà el documental “Forenses”, una producció de TV3 també dirigida per Josep Rovira, en què una quinzena d’experimentats professionals catalans parlen de la seva feina sense limitacions acompanyant la càmara en els seus escenaris habituals de treball, les sales d’autòpsies, les guàrdies, i els judicis.


Entrevista amb Josep Rovira, director de "16 jutges"


Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental “Garzón, judici al jutge”, produït pel programa “Sense ficció” es veurà durant els mesos vinents en televisions de set països, mentres altres cadenes n’estudien la compra dels drets.

null

De moment han confirmat l’interès televisions de Rússia, França, Suècia, Israel, Polònia, Portugal, i “Documentos TV”, de Televisió Espanyola.
El documental és un retrat sobre un dels jutges més famosos i polèmics d’Espanya, que, molt aviat, seurà al banc dels acusats per jutjar-lo per anar en contra de la llei per investigar els crims del franquisme. Tambè esta acusat d’utilitzar mètodes il•legals per investigar la corrupció en el “cas Gürtel” i per haver cobrat de forma impròpia per fer conferències. El documental seguia la trajectòria professional de Garzón, i l’acompanyava a l’Argentina i Colòmbia i, amb les veus dels seus defensors i detractors, es feia un repàs del moment definitiu de la carrera,d’un dels jutges espanyols mes reconegut internacionalment. El documental és una producció de Televisió de Catalunya amb la col•laboració de JW Productions.
Categoria: Notes de prensa
Escrit per: Sense ficció
La historia arrenca amb la suspensió del jutge el mes de maig del 2010, quan la Cort Suprema va acordar el seu processament per haver investigat els crims del franquisme, cosa que va provocar un moviment popular de solidaritat amb el jutge. Més tard, s’hi van afegir altres acusacions contra Garzón, poc després que es fes pública la seva investigació sobre el “cas Gurtel”, un exemple de corrupció política.

null

El documental se centra a explicar com Garzón ha exercit de jutge, la seva biografia i fama, el seu passat polític i els continus enfrontaments amb polítics i altres jutges. Així, aquest documental ens acosta a la manera com Baltasar Garzón afronta els tres processos oberts contra ell, i ho fa amb entrevistes al mateix Garzón i a testimonis de familiars i amics, que ens parlen sobre el seu caràcter i la seva infància. A més, també incorpora la veu de persones que ens parlen de la figura de Garzón des del punt de vista de la seva tasca; algunes d’aquestes corresponen a companys jutges i fiscals de l’Audiència Nacional crítics amb la seva figura, que apareixen als mitjans de comunicació, juristes internacionals, advocats de l’acusació i també aquells que el defensen. Hi intervenen, entre d’altres, Luis Moreno Ocampo, fiscal en cap de la Cort Penal Internacional; José Ricardo de Prada, jutge de l’Audiència Nacional; Joaquín Leguina, exsecretari general del PSOE; Aleix Vidal-Quadras, eurodiputat del PP; Miguel Bernad, president de Manos Limpias; i Giles Tremlett, corresponsal del diari The Guardian.

Aquest documental, alhora que examina els punts clau de la biografia de Garzón, com són les investigacions sobre el narcotràfic, el “cas GAL” i l’assumpte Pinochet, barreja les llums i les ombres del passat del jutge, una discussió apassionada sobre qui és aquest home que ha despertat odi i estimació a parts iguals. En definitiva, “Garzón, judici al jutge”, dibuixa un conflicte decisiu sobre qüestions d’independència judicial i els límits entre el poder polític i el poder judicial.


Una producció de Televisió de Catalunya amb la col•laboració de JWProductions.
Categoria: Docuteca
Escrit per: Sense ficció
Sense ficció proposa entrar en un lloc on, per primera vegada, s’ha donat accés a les càmeres: la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. En aquest documental coneixerem com funciona un dels llocs més importants on s’imparteix justícia. La ciutat aplega bona part dels jutjats que, des de sempre, havien estat disseminats per diferents edificis. Demandants, demandats, jutges, fiscals, presoners, mossos d’esquadra, testimonis, tot un món complex, el de la justícia, i una nova ciutat on diàriament hi van uns deu mil ciutadans amb algun problema per resoldre.



Fitxa tècnica
Direcció i guió: Natàlia Centelles i Uri Garcia
Imatge: Francesc Peris
So: Francesc Canals i Joan Escriu

Un documental de Televisió de Catalunya en col•laboració amb Media 3.14
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El dilluns 28 de març, després del novè capítol de la sèrie "Nit i dia", un "thriller" realista protagonitzat per metges forenses, policies i jutges, personatges que conviuen dia a dia amb els aspectes més foscos de la realitat, TV3 remet el documental "Forenses", una producció pròpia dirigida per Josep Rovira.



“Forenses” està protagonitzat per una quinzena d’experimentats professionals catalans de la mà dels quals s’accedeix als secrets de la professió aprofondint en les sensacions i les emocions que experimenten dia a dia. Malgrat que els forenses no acostumen a parlar de la seva feina en aquest documental ho fan sense limitacions acompanyant la càmara en els seus escenaris habituals de treball, les sales d’autòpsies, les guàrdies, i els judicis.



El documental es va estrenar en el programa "Sense ficció" el 12 de novembre de 2016 amb gran èxit d'audiència: 462.000 espectadors i una quota de pantalla del 13.8%.





Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció


El dimarts 28 de juliol començaran les emissions d’estiu del “Sense ficció”. TV3 reemetrà una selecció dels millors documentals que han passat pel “Sense ficció” aquesta temporada. A continuació en podeu veure els títols, tot i que es poden veure afectats per canvis de la programació d’estiu que no s’actualitzin en aquest blog:

28 de juliol - “ELS INTERNATS DE LA POR”
4 d’agost - no hi ha programa
11 d’agost - no hi ha programa
18 d’agost - “IGNASI M.”
27 d’agost - “SOBREVIURE A LA NEVERA”
1 de setembre - “16 JUTGES

A partir del 8 de setembre, el "Sense ficció" començarà la temporada amb noves estrenes.
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimecres 26 de gener.



Sense ficció proposa entrar en un lloc on, per primera vegada, s’ha donat accés a les càmeres: la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. En aquest documental coneixerem com funciona un dels llocs més importants on s’imparteix justícia. La ciutat aplega bona part dels jutjats que, des de sempre, havien estat disseminats per diferents edificis. Demandants, demandats, jutges, fiscals, presoners, mossos d’esquadra, testimonis, tot un món complex, el de la justícia, i una nova ciutat on diàriament hi van uns deu mil ciutadans amb algun problema per resoldre.



Natàlia Centelles i Uri Garcia, directors del documental "La Ciutat de la Justícia" ens han explicat que, amb aquest treball, tenen la vocació que la justícia al nostre país s'entengui una mica millor i confessen que, el fet de no tenir "gaire idea del llenguatge jurídic", els ha permès aproximar-se al complex de la Ciutat de la Justícia des del punt de vista d'un ciutadà que no hi ha estat mai i no en coneix el funcionament.

Veure la nota de premsa del documental.

18/10/2010: NP "L'últim dret"

Categoria: Notes de prensa
Escrit per: Sense ficció
El documental "L'últim dret" consta d’entrevistes a especialistes, associacions, entitats i malalts afectats, dividits en cinc grans blocs:

- Els especialistes: en bioètica, en cures pal•liatives, en testaments vitals, neuròlegs, psiquiatres, metges (en general), filòsofs, antropòlegs, religiosos, advocats, periodistes...

Sala de metges de l'Hospital de Terrassa.


- Les associacions i entitats: Dret a Morir Dignament, Institut Borja de Bioètica, Consell General de Col•legis Mèdics, Unió Progressista de Fiscals, Jutges per a la Democràcia, Comitès de Bioètica, Associació de Metges Progressistes…

- Els malalts i els seus familiars.

Marie Humbert, una dona que va ajudar a morir el seu fill tetraplègic en un hospital de França.

- La situació a l’estat espanyol: Generalitat de Catalunya, Junta d’Andalusia.

- La situació a Europa (Holanda, Bèlgica, Luxemburg - amb l’eutanàsia despenalitzada -, Suïssa – on es practica el suïcidi assistit -, Itàlia, França i el Regne Unit – on la situació és igual, o pitjor, que a l’estat espanyol)


Una coproducció de Setmàgic Audiovisual i Televisió de Catalunya amb la col•laboració de: INSTITUT BORJA DE BIOÈTICA (Universitat Ramon Llull), ASSOCIACIÓ DRET A MORIR DIGNAMENT (ADMD), DEPARTAMENT DE SALUT. GENERALITAT DE CATALUNYA, DEPARTAMENT ACCIÓ SOCIAL I CIUTADANIA. GENERALITAT DE CATALUNYA, INSTITUT CATALÀ DE LES INDÚSTRIES CULTURALS i AJUNTAMENT DE TERRASSA.
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimecres 23 de març.

Un retrat sobre un dels jutges més famosos i polèmics d'Espanya l’any en què, probablement, seurà al banc dels acusats.




Baltasar Garzón està pendent de ser jutjat en el que serà un procés internacionalment polèmic. El jutge més famós a dins i fora d’Espanya està acusat d’anar en contra de la llei per investigar els crims del franquisme. També el Suprem ha acceptat dos casos més: sobre ell pesen acusacions sobre els seus mètodes per perseguir la corrupció - en el “cas Gürtel” - i sobre les seves finances.

Després de 22 anys a l’Audiència Nacional i un historial ple dels casos més polèmics i pioners, seurà al banc dels acusats no solament un home que ha estat al centre de la vida pública de l’Espanya de les últimes dues dècades, sinó també un model de jutge que posa a prova la justícia espanyola. Aquest fet marcarà un moment definitiu per ell i serà un repte per a la justícia espanyola, sota l’atenta mirada de mitjans de comunicació i juristes de tot el món.

Aquest documental, que segueix Garzón a la Haia, l’Argentina, Colòmbia, el Regne Unit i Espanya, explica la historia del jutge, amb el seu testimoni, i amb les veus dels seus defensors i dels seus detractors, en un moment definitiu de la seva carrera. Justin Webster, director de "Garzón, judici al jutge", ha estat al plató del nostre programa per parlar del seu documental.



Un documental dirigit per Justin Webster.

Veure la nota de premsa del documental.

25/07/2016: “Pilots”

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 26 a les 21.55, a TV3.

“Sense ficció” reemet “Pilots”, una producció pròpia de Televisió de Catalunya dirigida per Josep Rovira, en què quinze aviadors confessen a càmera les emocions que viuen i els pensaments que tenen mentre transporten vides humanes a bord de costosíssims aparells d’una punta a l’altra del planeta.



Dos pilots caminen per les enormes pistes buides d’un aeroport. Repassen la llista de comprovacions prèvia a cada vol i requereixen per ràdio a la torre de control les dades atmosfèriques de l’àrea. A continuació, sol·liciten permís per accedir a la pista de rodatge 13, pocs segons més tard marxen a peu cap a la capçalera de la pista i demanen l’últim vistiplau abans de començar l’enlairament. Són dos pilots sense res més. No guien cap avió ni controlen cap comandament amb les seves mans; sols, van gairebé despullats metafòricament de tot artifici que no siguin les seves pròpies paraules.

A “Pilots” quinze aviadors confessen a càmera les emocions que viuen i els pensaments que tenen mentre transporten vides humanes a bord de costosíssims aparells d’una punta a l’altra del planeta. Protagonistes en centenars de pel·lícules que els ha atorgat una certa aurèola de personatges famosos, unes vegades, i de malaurats titulars de premsa, unes altres, els pilots són l’objectiu de les mirades dels passatgers quan pugen o baixen dels avions o quan se’ls veu passejar per les terminals dels aeroports, amb les seves gorres de plat i els seus uniformes impecables.



Per preparar el documental, un equip del programa “Sense ficció” va acompanyar aquests aviadors durant cinc setmanes, des de les hores prèvies als vols fins a les llargues estones que romanen a la cabina quan l’avió navega en altitud de creuer, moment en què la tensió baixa i les converses són més disteses i propícies per l’aparició de temes personals, en un clima d’intimitat.

I és que les cabines dels avions són, com diu un dels protagonistes del documental amb moltes hores de vol, una mena de confessionari, el lloc on es parla de tot, des de temes d’actualitat, de la família, es fan acudits, es comenta la por dels passatgers a les turbulències, dels accidents, de l’albirament d’ovnis o del menjar. Tot plegat, barrejat amb els reptes de la feina i la curta esperança de vida que tenen els pilots exposats a llargues jornades laborals, a canvis atmosfèrics, a altes radiacions, a pujades d’adrenalina i a l’alta responsabilitat de portar vides humanes i avions que valen xifres multimilionàries. Així mateix, també se'n van acompanyar alguns en els seus moments d’esbarjo, pescant truites en un riu de Girona o fent un ralli de precisió a l’aeroport de la Cerdanya amb una avioneta esportiva d’un sol motor.

“Pilots” és un documental que segueix la línia d’altres treballs del programa “Sense ficció” com “Forenses” i “16Jutges, que eren una introspecció en el perfil humà dels professionals de la medicina legal i la dels jutges. En aquest cas, s’acompanyen diversos pilots veterans en vols intercontinentals, de mitjà recorregut per Europa i de caire domèstic, a més dels vols d’aprenentatge que fan uns alumnes de l’escola universitària de pilots de la Universitat Rovira i Virgili de Reus. I tot això gràcies a la col·laboració de diverses companyies espanyoles i internacionals i en les cabines dels més moderns aparells de l’aviació comercial.



Un dels protagonistes del documental explica que des dels atemptats de les Torres Bessones de Nova York la feina dels pilots es desenvolupa darrere d’una porta tancada que els aïlla dels passatgers, que desconeixen què hi fan i com es comporten. Aquest documental aporta una mica més de llum sobre la feina i la manera de ser d’unes persones que cada dia transporten de manera segura centenars de milers de vides humanes d’una punta a l’altra del món.
Categoria: Notes de prensa
Escrit per: Sense ficció
Aquest documental parla del naixement d’El Papus i de l’atemptat que va patir una publicació que, des dels inicis, va patir tot tipus de pressions; bona part, de tipus administratiu: entre el 1973 i el 1977 va patir dos tancaments, més de 150 expedients i nombrosos segrestos i multes. I també anònims, trucades intimidadores i pintades. Aquesta escalada de tensió es va materialitzar quan un maletí bomba adreçat a la revista va explotar a les mans del porter de l’immoble, just en el moment en què entrava a la redacció.

null


El documental ha tingut accés a la causa de judici del “cas Papus” i, amb l’ajut d’un advocat especialitzat, August Gil, ha pogut reconstruir les nombroses irregularitats judicials (jutges denunciats per prevaricació, recursos, aplicació d’atenuants polèmics, etc.) i la deficient investigació policial, que també corrobora el periodista Xavier Vinader, autor de nombrosos articles sobre les intricades connexions dels imputats.

nullnull

Joan Bosch Tàpies, l’imputat amb la major condemna, aporta la seva versió dels fets i insisteix en la seva innocència. També Alberto Royuela, imputat i posteriorment exculpat, dóna la seva versió, i l’exmilitant d’extrema dreta Ernesto Milà apunta la teoria de la implicació dels serveis secrets de l’Estat.
Avui ningú ha estat condemnat per haver posat la bomba a El Papus; només s’han condemnat els imputats per tinença d’explosius. Entrevistats i institucions de l’entorn judicial, policial i de l’extrema dreta parlen de tots aquests fets en un documental on els entrevistats també faran una reflexió global sobre la Transició.


Un documental dirigit per David Fernández de Castro. Guió de David Fdez. de Castro i Verónica Rossi.
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimecres 13 d'abril.

Un atemptat motiva la reconstrucció dels fets: la història d’una publicació que construirà el retrat dels convulsos primers anys de la Transició.




El 20 de setembre del 1977, la revista satírica El Papus va patir un atemptat amb bomba que va matar una persona. Des del seu naixement, aquesta publicació es va guanyar tant lectors -280.000 exemplars de tirada- com enemics. La seva línia editorial basada a ridiculitzar els pilars del postfranquisme, com la policia, els militars, els jutges, l’església i els franquistes, li va costar un seguit de pressions.
Javier Fernández de Castro, el pare del director del documental, formava part del consell de redacció i era allà el dia de l’atemptat. El record d’aquest fet ha impulsat David Fernández de Castro, que en aquell moment tenia 8 anys, a fer aquest documental que presenta Sense ficció. Aquest treball ha tingut accés a la causa de judici del “cas Papus” i, amb l’ajut d’un advocat especialitzat, ha pogut reconstruir les nombroses irregularitats judicials i la deficient investigació policial que van envoltar els fets.
Gent de l’entorn de la publicació -dibuixants com Òscar Nebreda i periodistes com Antonio Franco i Joan de Sagarra – parlen de la publicació i dels problemes que van patir amb la justícia, de les amenaces rebudes i, finalment, de l’atemptat.

"Encara no estan tancades les ferides"




David Fernández de Castro, director del documental i fill d'un dels protagonistes, ha conversat amb nosaltres al plató del Sense ficció. Fernández de Castro ha explicat que les principals dificultats per fer el documental han estat els entrebancs que han posat algunes fonts per accedir al material i ala informació. El director també ha dit que el documental li ha permès reviure la transició, una part de la Historia que, segons l'autor, encara "ha deixat moltes qüestions sense resoldre".

Veure la nota de premsa del documental.
Categoria: Notes de prensa
Escrit per: Sense ficció
“La Ciutat de la Justícia” conforma un retrat múltiple, un mosaic d’algunes de les moltes vivències que succeeixen dins un gran complex on hi treballen unes 3.000 persones i on, diàriament, hi van al voltant de 10.000 ciutadans amb algun problema per resoldre.

null

La Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat es va inaugurar el 2 de maig del 2009 i aplega bona part dels jutjats que, des de sempre, havien estat repartits per diferents edificis del centre de Barcelona. És la major obra civil judicial que s’ha construït a Catalunya i, tant pel volum, com per l’estil arquitectònic, és una imatge impactant de veure quan s’hi passa per davant. És, per tant, nova, força desconeguda i pot plantejar la pregunta de si, a partir d’aquí, la justícia anirà millor i, sobretot, si anirà més ràpida.
L’equip que ha realitzat el documental ha fet una immersió de sis setmanes a la vida de la Ciutat per tal d’entendre el funcionament quotidià d’aquesta institució i poder mostrar, de manera entenedora, la complexitat del funcionament judicial i veure quins canvis ha comportat la nova infraestructura.



S’ha de destacar que l’equip del documental ha estat el primer a tenir entrada a instal•lacions de la Ciutat de la Justícia on no s’hi havia enregistrat mai, entre les quals destaca tota la part de calabossos que hi ha als soterranis dels edificis.
Al llarg de 52 minuts, es pot seguir com és un dia a la Ciutat de la Justícia en 24 hores a partir de petites històries que es van entrellaçant i explicades pels mateixos protagonistes. Més de quaranta persones tenen veu pròpia en aquest documental d’entre les més de dues-centes amb qui l’equip ha estat parlant i enregistrant. Entre ells, jutges, fiscals, advocats, procuradors, funcionaris de l’administració de justícia, mossos d’esquadra, forenses, vigilants de seguretat, personal de la neteja, així com ciutadans, tant demandants, com demandats, víctimes i acusats, testimonis i acompanyants.
L’objectiu del documental “La Ciutat de la Justícia” és que l’espectador conegui què hi ha dins d’aquells murs de formigó sense haver-hi d’entrar, ja que, com diu la mateixa jutge degana de Barcelona, “aquí gairebé ningú hi ve per ganes”, al marge dels qui hi treballen, és clar.

Fitxa tècnica
Direcció i guió: Natàlia Centelles i Uri Garcia
Imatge: Francesc Peris
So: Francesc Canals i Joan Escriu


Un documental de Televisió de Catalunya en col•laboració amb Media 3.14
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: dimarts 29 a les 21.55 i 23.00, a TV3.

“Sense ficció” estrena dos documentals relacionats amb la mobilitat, un dels grans valors de l'era moderna. D'una banda, “Pilots”, una producció pròpia de Televisió de Catalunya dirigida per Josep Rovira, en què quinze aviadors confessen a càmera les emocions que viuen i els pensaments que tenen mentre transporten vides humanes a bord de costosíssims aparells d’una punta a l’altra del planeta. I a continuació s'emet "Bicicletes vs. cotxes", una producció de WG Film en coproducció amb STV & Film i Skane dirigit Fredrik Gertten, sobre la bicicleta com a poderosa eina per al canvi que té davant a la poderosissíma indústria automobilística.

“PILOTS”



Dos pilots caminen per les enormes pistes buides d’un aeroport. Repassen la llista de comprovacions prèvia a cada vol i requereixen per ràdio a la torre de control les dades atmosfèriques de l’àrea. A continuació, sol·liciten permís per accedir a la pista de rodatge 13, pocs segons més tard marxen a peu cap a la capçalera de la pista i demanen l’últim vistiplau abans de començar l’enlairament. Són dos pilots sense res més. No guien cap avió ni controlen cap comandament amb les seves mans; sols, van gairebé despullats metafòricament de tot artifici que no siguin les seves pròpies paraules.

A “Pilots” quinze aviadors confessen a càmera les emocions que viuen i els pensaments que tenen mentre transporten vides humanes a bord de costosíssims aparells d’una punta a l’altra del planeta. Protagonistes en centenars de pel·lícules que els ha atorgat una certa aurèola de personatges famosos, unes vegades, i de malaurats titulars de premsa, unes altres, els pilots són l’objectiu de les mirades dels passatgers quan pugen o baixen dels avions o quan se’ls veu passejar per les terminals dels aeroports, amb les seves gorres de plat i els seus uniformes impecables.



Per preparar el documental, un equip del programa “Sense ficció” ha acompanyat aquests aviadors durant cinc setmanes, des de les hores prèvies als vols fins a les llargues estones que romanen a la cabina quan l’avió navega en altitud de creuer, moment en què la tensió baixa i les converses són més disteses i propícies per l’aparició de temes personals, en un clima d’intimitat.

I és que les cabines dels avions són, com diu un dels protagonistes del documental amb moltes hores de vol, una mena de confessionari, el lloc on es parla de tot, des de temes d’actualitat, de la família, es fan acudits, es comenta la por dels passatgers a les turbulències, dels accidents, de l’albirament d’ovnis o del menjar. Tot plegat, barrejat amb els reptes de la feina i la curta esperança de vida que tenen els pilots exposats a llargues jornades laborals, a canvis atmosfèrics, a altes radiacions, a pujades d’adrenalina i a l’alta responsabilitat de portar vides humanes i avions que valen xifres multimilionàries. Així mateix, també se n’han acompanyat alguns en els seus moments d’esbarjo, pescant truites en un riu de Girona o fent un ralli de precisió a l’aeroport de la Cerdanya amb una avioneta esportiva d’un sol motor.

“Pilots” és un documental que segueix la línia d’altres treballs del programa “Sense ficció” com “Forenses” i “16Jutges, que eren una introspecció en el perfil humà dels professionals de la medicina legal i la dels jutges. En aquest cas, s’acompanyen diversos pilots veterans en vols intercontinentals, de mitjà recorregut per Europa i de caire domèstic, a més dels vols d’aprenentatge que fan uns alumnes de l’escola universitària de pilots de la Universitat Rovira i Virgili de Reus. I tot això gràcies a la col·laboració de diverses companyies espanyoles i internacionals i en les cabines dels més moderns aparells de l’aviació comercial.



Un dels protagonistes del documental explica que des dels atemptats de les Torres Bessones de Nova York la feina dels pilots es desenvolupa darrere d’una porta tancada que els aïlla dels passatgers, que desconeixen què hi fan i com es comporten.
Quan es compleix el primer aniversari de l’incident de l’avió de Germanwings, en què un dels pilots de l’aeronau va provocar amb una acció suïcida el xoc de l’aparell contra les muntanyes dels Alps, aquest documental aportar una mica més de llum sobre la feina i la manera de ser d’unes persones que cada dia transporten de manera segura centenars de milers de vides humanes d’una punta a l’altra del món.

» Veure més

Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: Dimarts 12 de desembre, a les 22.30, a TV3 i 30 dies a internet

Què estaríem disposats a creure’ns per recuperar un fill?

Nicholas Barclay, un nen de Texas de tretze anys, va desaparèixer l’any 1994 sense deixar rastre. Tres anys i mig després, la família va rebre la notícia que l’havien trobat a Espanya. Tot i que Nicholas era ros amb ulls blaus, la família va acceptar el jove, moreno d’ulls marrons i amb un fort accent estranger.
Per què?

Un apassionant thriller aclamat per la crítica i premiat en festivals internacionals
Del productor guanyador de l’Oscar per “Man on Wire” i “Searching for Sugar Man”






“Des que recordo, sempre he volgut ser una altra persona, algú que fos acceptat”
Frédéric Bourdin



En Nicholas Barclay va passar la tarda jugant a bàsquet amb els amics i després va trucar a casa perquè l’anessin a buscar. Va agafar la trucada el germà i, com que la mare dormia, li va dir que tornés caminant. Aquella va ser l’última vegada que la família va saber alguna cosa d’ell. Tenia 13 anys i devia estar a uns tres quilòmetres de casa seva, a Texas. Va desaparèixer per sempre més sense deixar cap rastre. Era el 13 de juny del 1994.



Nicholas Barclay


Tres anys i mig després, la família va rebre la notícia que l’havien trobat a Espanya, a Linares, i que havia aconseguit fugir d’un calvari de segrest, tortures i violacions contínues. La família estava molt il·lusionada de recuperar-lo, però les coses es van tornar encara més estranyes quan el van portar a casa, a Texas. Com és que el fill ros d’ulls blaus havia tornat amb els cabells, la pell i els ulls més foscos? Com era possible que hagués canviat tant la seva personalitat i fins i tot l’accent? Per què la família no semblava adonar-se d’aquestes diferències tan òbvies? Era una expressió inconscient d’una esperança desesperada? Era l’oportunitat d’un tipus de redempció? O és que la família amagava alguna cosa?

I si no era en Nicholas Barclay, qui era, en realitat?



Frédéric Bourdin


La família convivia amb un impostor, en Frédéric Bourdin, un noi francès que mai havia tingut l’amor d’una família i en buscava una desesperadament. La Interpol el tenia fitxat per assumir desenes d’identitats falses. Tot i que es feia passar per en Nicholas, que llavors tindria 16 anys, en Frédéric en tenia 23. Com va aconseguir enganyar policies, jutges, agents de l’FBI, i eludir proves d’ADN? I què li havia passat, en realitat, a en Nicholas?

Aquest relat va més enllà d’una història intrigant de desaparició i suplantació. Tracta sobre com la gent crea la seva pròpia versió de la realitat a partir de les coses en què més vol creure i els motius ocults que poden portar les persones a realitzar actes incomprensibles.

“Volia que la pel·lícula fos un viatge emotiu”, afirma el director, Bart Layton. “Volia que la gent abandonés les sales de cinema amb el cap bullint amb pensaments, preguntes i debats. És el tipus de pel·lícula sobre la qual espero que la gent tingui ganes de parlar després al pub. Espero que en el fons la pel·lícula tracti sobre pensaments i idees que són més grans que aquesta història en particular, que tracti de les mentides que volem creure i sobre les veritats que nosaltres construïm per a nosaltres mateixos.”

Podeu veure’n el tràiler aquí.


Premis
Gran premi del jurat, Festival de Miami, 2012
Millor director, Hot Docs, 2012
Millor documental, Festival de Zuric, 2012
Millor documentals, Festival de Varsòvia, 2012
Millor debut britànic, BIFA, 2012
Millor documental, BIFA, 2012
Millor debut britànic, BAFTA, 2013


Festivals
Festival Sundance, 2012
Festival de Sant Sebastià, 2012


Crítiques
“Una obra mestra sobre la identitat i la família... convertida en una de les sensacions de l’últim cinema documental”. (Cinemania)
“Aquella vella expressió que la realitat sempre supera la ficció és un eufemisme quan s’aplica a l’apassionant documental de Bart Layton”. (The Hollywood Reporter)
“El maquiavèl·lic personatge ens lliga a la butaca i no ens deixa anar”. (La Vanguardia)
“La pel·lícula que Hitchock hauria volgut dirigir i on Norman Bates encaixaria perfectament com a personatge secundari”. (Cine 2000)
“Absolutament imprescindible”. (Filmin)
“Sens dubte, un dels documentals de l’any”. (Cine 365)
“Us deixarà sense paraules”. (Cineralia)
“Una de les experiències més desconcertants i torbadores que es poden viure en una sala de cine”. (AUX Magazine)
“El documental de Layton funciona com una obra d’enginyeria perfecta, un tortuós puzle en què cada peça resulta més inquietant que l’anterior”. (Culture Club – Vogue.es)


Més informació
Web: http://imposterfilm.com/


Dirigit per Bart Layton.