Resultats de la cerca


"Els internats de la por", el documental dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis i emès pel programa "Sense ficció" el dimarts 28, va batre ahir dos rècords d'audiència. D'una banda, va ser el programa de televisió més vist del dia a Catalunya, amb 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1%. De l'altra, va establir el rècord de la temporada de l’espai "Sense ficció".



L'emissió també va tenir una gran repercussió a les xarxes socials i l'etiqueta ‪#‎InternatsPorTV3‬ va ser "trending topic" a l'estat espanyol durant tota l’emissió.

Montse Armengou i Ricard Belis comenten precisament, en aquesta entrevista, l'impacte tingut entre els telespectadors i expressat a través de les xarxes socials i responen algunes de les seves preguntes: http://www.ccma.cat/tv3/sense-ficcio/comentem-amb-els-directors-dels-internats-de-la-por-el-seu-impacte-a-xarxes-socials/noticia/2660408/

El llibre “El internats de la por”, de Montse Armengou i Ricard Belis, es presentarà el dimecres 9 de març a la Llibreria Alibri de Barcelona (Balmes, 26), a les 19.00. La presentació anirà a càrrec de l’historiador i advocat Josep Cruanyes i comptarà també amb la intervenció dels seus autors –directors del documental del mateix títol- i amb l’assistència d’alguns dels seus protagonistes.



La novetat editorial, que es pot trobar a les llibreries des del passat 15 de febrer, és una coedició d’Ara Llibres i Televisió de Catalunya. L’edició ens recorda que ens trobem davant d’“un exercici de periodisme de primer ordre” en què els seus autors “volen oferir als damnificats la reparació que no els donen les institucions i facilitar que se sàpiga què va passar en aquells internats, amb aquesta infantesa tan injustament tractada”.



Sens dubte, estem davant d’una de les principals novetats editorials de la pròxima Diada de Sant Jordi, de la que en podeu fer un tast en aquest avançament editorial.


Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El canal 33 remet dissabte 20 de febrer a les 23.00 el documental "Els internats de la por", dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis i produït per Televisió de Catalunya, la mateixa setmana en què el llibre del documental, amb el mateix títol i autors, s'ha posat a la venda a les llibreries i a la Botiga de TV3 i en un moment en què els abusos a menors continuen malauradament sent notícia al nostre país.



D'altra banda, també s'ha fet oficial la selecció a competició del documental en el FIGRA 2016 (Festival International du Grand Reportage d’Actualité), que tindrà lloc entre els dies 30 de març i 3 d’abril, a París. “Els internats de la por” competirà en la secció internacional “Terre(s) d’histoire”, creada el 2009 en honor als directors de documentals que utilitzen els arxius històrics d’arreu del món com a elements fonamentals per a la comprensió del món actual. El premi reconeix la feina d’aquests directors, que treballen amb la intenció de compartir amb el públic la seva passió per la història, conscients de la importància de la memòria.

El novembre de l’any passat, “Els internats de la por” va ser guardonat amb el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2015 per un periodisme rigorós i de qualitat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. També va estar finalista als Prix Europa 2015 en la categoria d’actualitat al millor programa de televisió europeu d’investigació, entre altres.

La producció de Televisió de Catalunya, "Els internats de la por", dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis, es presenta el dimarts 16 de juny al Centre Cultural Blanquerna de Madrid, a les 18.30. L'acte comptarà amb la presència dels seus directors i del jutge Baltasar Garzón i l'escriptora Almudena Grandes, que participaran també en el col·loqui posterior a la projecció (en versió original en català amb subtítols en castellà).



El treball d'Armengou i Belis és un exercici de recuperació de la memòria històrica que destapa un passat ocult i silenciat, protagonitzat per milers de nens i nenes internats en col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social. Centres en què hi van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses, que es van convertir en una mena de presó per a aquests infants i que van perdurar fins ben entrada la democràcia. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.

"Els internats de la por" tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb “Els nens perduts del franquisme” (2002) i “Torneu-me el fill!” (2012).

El documental es va estrenar el passat 28 d'abril al programa "Sense ficció", essent el programa més vist del dia a Catalunya, amb una audiència de 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19.1.
El documental i el llibre “El internats de la por”, dirigit i escrit per Montse Armengou i Ricard Belis, són protagonistes de diversos actes en la setmana prèvia a Sant Jordi, en què es presenta com una de les principals novetats editorials de la Diada. Una conferència, una presentació del llibre i una projecció, en només tres dies.

El dimecres 13 d’abril té lloc una conferència amb el mateix títol del documental a l’auditori del Centre Cívic Paco Cano de Viladecavalls. L’acte, organitzat pel Grup de Dones de Can Trias, començarà a les 17.00 i comptarà amb la presència de Montse Armengou.

El divendres 15 d’abril es presenta el llibre “Els internats de la por” a la Llibreria Muntanya de Llibres de Vic. L’acte tindrà lloc a les 20.00 i comptarà amb la presència dels seus autors.



El mateix dia 15 a la mateixa hora el documental es projecta a la Casa de Cultura de Sartaguda (Navarra), en el marc de la programació d’actes de la Setmana de la República, organitzada per l'Associació "Pueblo de las Viudas".

Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció




“Els internats de la por” (2015), produït per Televisió de Catalunya i dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, és un exercici de recuperació de la memòria històrica que destapa un passat ocult i silenciat, protagonitzat per milers de nens i nenes internats en col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social. Centres en què van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses, que es van convertir en una mena de presó per a aquests infants i que van perdurar fins ben entrada la democràcia. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya, aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.

El dimecres 31 de gener, el codirector Ricard Belis participa en “Els vespres de l’EOI” amb una xerrada sobre aquest treball, del qual en presentarà alguns fragments. El documental es va estrenar el 28 d’abril del 2015 en el programa “Sense ficció” de TV3. Amb una audiència de 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1, va ser el programa més vist del dia a Catalunya i el més vist a la carta de la temporada. Posteriorment, es va publicar el llibre “Els internats de la por”, una coedició d’Ara Llibres i Televisió de Catalunya.

“Els internats de la por” tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb “Els nens perduts del franquisme” (2002) i “Torneu-me el fill!” (2012).


Premis
Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista, Associació de Dones Periodistes de Catalunya, 2015


Festivals
FIGRA, Festival International du Grand Reportage d’Actualité, 2016


Xerrada
“Els internats de la por”
Dimecres 31 de gener, a les 19.30


Ubicació
Sala d’actes de l’EOIBD
Escola Oficial d’Idiomes Barcelona Drassanes
Avinguda Drassanes, 14

Més informació, aquí.



Dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis.

Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Potser us preguntareu per què un llibre si ja hem fet el documental. En el procés d’investigació recopilem molt material que no pot veure la llum. Un documental d’una hora dóna per molt, però hi ha moltes històries, moltes hores de gravació, molts documents, que no hi tenen cabuda, ja sigui per un problema d’extensió o de ritme narratiu.





Ara teniu l’oportunitat de conèixer més a fons les històries humanes que us van commoure a “Els internats de la por”, de comprendre la responsabilitat d’un estat que va negligir en la seva responsabilitat d’ocupar-se d’aquelles criatures, les més febles, les que haurien necessitat més protecció.

La notícia dels abusos comesos a l’escola dels Maristes de Barcelona ens torna a portar a una trista actualitat que té més possibilitats de repetir-se si no s’aborda un passat que encara continua ocult i sense reparar.

Montse Armengou i Ricard Belis

Podeu fer un tast del llibre clicant aquí.

El capítol del llibre “Els internats de la por” titulat “El maltractament a la infància denunciat en ple franquisme” explica amb detall com la fotoperiodista Joana Biarnés i el periodista José Luis Navas van fer una sèrie d’articles al diari “Pueblo”, l’any 1968, on denunciaven els maltractaments a què eren sotmesos els interns del col·legi San Fernando de Madrid.

Aquí podeu llegir el capítol íntegre.




ELS AUTORS SIGNEN EXEMPLARS D’“ELS INTERNATS DE LA POR” PER SANT JORDI

Montse Armengou i Ricard Belis, autors del llibre “Els internats de la por”, coeditat per Ara Llibres i Televisió de Catalunya, signaran demà exemplars en els següents punts de Barcelona:

- 11.00 a 12.00 - Parada del Pare Manel (Rambla Catalunya / Gran Via).

- 12.00 a 13.00 - Abacus (Passeig de Gràcia, davant del Palau Robert).

- 13.00 a 14.00 - Llibreria Punt i a Part (Rambla Catalunya / Mallorca).


El llibre “Els internats de la por” ha estat el tercer llibre de no ficció més votat a la Festa de la Llança de Sant Jordi que anualment organitza Òmnium Cultural amb l'Associació d'Editors en Llengua Catalana.



La Festa de la Llança és el tret de sortida de Sant Jordi, la gran trobada anual d'autors i editors en català i el punt final del concurs de La Llança, en què gairebé 8.000 persones han escollit el seu llibre preferit i la coberta que més els ha agradat. En la categoria de no-ficció, “Els internats de la por” ha quedat en el tercer lloc, per darrere d’”Educar sense cridar”, d'Alba Castellví i “El franquisme que no marxa”, de Lluc Salellas.

La Festa es va celebrar ahir a la Sala Bikini de Barcelona, on va reunir més de 300 persones del món editorial català. L'acte el va presentar la periodista Txell Bonet i va comptar amb l'actuació del Sergi Felipe Jazz Trio. Empar Moliner, Víctor Amela, Roc Casagran, Flàvia Company i Maria Escalas també van estar entre els autors més votats en l'edició d'aquest 2016.
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental “Els internats de la por”, dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, desvetllava que la fotoperiodista Joana Biarnés i el periodista José Luis Navas van fer una sèrie d’articles al diari “Pueblo”, l’any 1968, on denunciaven els maltractaments a què eren sotmesos els interns del col.legi San Fernando de Madrid. Arrel d’aquells reportatges el director del centre, Fernando Bello, va ser cessat i les condicions del centre van millorar.

Aquí podeu veure el fragment del documental:



El documental “Joana Biarnés, una entre tots”, una coproducció de TV3, REC Videoproduccions i TVE dirigida per Òscar Moreno i Jordi Rovira, és el Documental del Mes d’abril, la programació estable impulsada pel DocsBarcelona. El programa “Sense ficció” estrenarà el documental el dimarts 10 de maig.


ELS AUTORS SIGNEN EXEMPLARS D’“ELS INTERNATS DE LA POR” PER SANT JORDI

Montse Armengou i Ricard Belis, autors del llibre “Els internats de la por”, coeditat per Ara Llibres i Televisió de Catalunya, signaran demà exemplars en els següents punts de Barcelona:

- 11.00 a 12.00 - Parada del Pare Manel (Rambla Catalunya / Gran Via).

- 12.00 a 13.00 - Abacus (Passeig de Gràcia, davant del Palau Robert).

- 13.00 a 14.00 - Llibreria Punt i a Part (Rambla Catalunya / Mallorca).




El llibre “Els internats de la por” ha estat el tercer llibre de no ficció més votat a la Festa de la Llança de Sant Jordi que anualment organitza Òmnium Cultural amb l'Associació d'Editors en Llengua Catalana.

La Festa de la Llança és el tret de sortida de Sant Jordi, la gran trobada anual d'autors i editors en català i el punt final del concurs de La Llança, en què gairebé 8.000 persones han escollit el seu llibre preferit i la coberta que més els ha agradat. En la categoria de no-ficció, “Els internats de la por” ha quedat en el tercer lloc, per darrere d’”Educar sense cridar”, d'Alba Castellví i “El franquisme que no marxa”, de Lluc Salellas.

La Festa es va celebrar ahir a la Sala Bikini de Barcelona, on va reunir més de 300 persones del món editorial català. L'acte el va presentar la periodista Txell Bonet i va comptar amb l'actuació del Sergi Felipe Jazz Trio. Empar Moliner, Víctor Amela, Roc Casagran, Flàvia Company i Maria Escalas també van estar entre els autors més votats en l'edició d'aquest 2016.
El documental “Els internats de la por”, dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, és una investigació esfereïdora, un exercici de recuperació de la memòria històrica, un exemple de periodisme compromès i també és, des d’avui mateix, un llibre que podeu trobar a les llibreries, signat pels mateixos autors i coeditat per Ara Llibres i Televisió de Catalunya.



L’edició d’“Els internats de la por” ens recorda que ens trobem davant d’“un exercici de periodisme de primer ordre” en què els seus autors “volen oferir als damnificats la reparació que no els donen les institucions i facilitar que se sàpiga què va passar en aquells internats, amb aquesta infantesa tan injustament tractada”. Sens dubte, es tracta d’una de les principals novetats editorials de la pròxima Diada de Sant Jordi.

Des de la seva estrena, el 28 d’abril de l’any passat al programa “Sense ficció”, el documental ha obtingut una excel·lent acollida, tant pel que fa a les audiències -va ser el programa més vist del dia a Catalunya, amb 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1 i amb més de 40.000 reproduccions al servei TV3alacarta, és el documental més vist en línia de les últimes temporades del programa- com des d’un punt de vista social i professional, a Catalunya i en l’àmbit internacional.



L’historiador i prestigiós hispanista britànic Paul Preston, que va participar en la pre-estrena d’“Els internats de la por” a la seu de Societat General d’Autors a Barcelona, el 22 d’abril de 2015, i en la projecció a la London School of Economics de Londres, el passat 10 de desembre, ha dit del documental que “el més important és que dóna veu a les víctimes” alhora que “desvetlla aspectes secrets del franquisme”.

“Els internats de la por” tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme iniciada pels seus autors amb els documentals “Els nens perduts del franquisme” (2002) i “Torneu-me el fill!” (2012).

El novembre passat va ser guardonat amb el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2015 per un periodisme rigorós i de qualitat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. També va ser finalista als Prix Europa 2015 en la categoria d’actualitat al millor programa de televisió europeu d’investigació, entre altres i ha estat seleccionat a competició oficial en el FIGRA 2016 (Festival International du Grand Reportage d’Actualité), que tindrà lloc entre els dies 30 de març i 3 d’abril, a París, on competirà en la secció internacional “Terre(s) d’histoire”, creada el 2009 en honor als directors de documentals que utilitzen els arxius històrics d’arreu del món com a elements fonamentals per a la comprensió del món actual.



El documental "Els internats de la por" es projectarà el dijous 10 de desembre a la London School of Economics and Political Science de Londres, a les 18.00 hores, en una sessió que comptarà amb la presència del l'historiador i prestigiós hispanista britànic Paul Preston i de la codirectora Montse Armengou.



Preston va afirmar, en la pre-estrena del documental, que va tenir lloc el passat 22 d'abril a la seu de la Societat General d'Autors a Barcelona, que "el més important del treball de Montserrat Armengou i Ricard Belis és que dóna veu a les víctimes", un gest imprescindible en qualsevol exercici de reparació del mal causat per unes institucions dependents de l'Estat espanyol i de l'Església -en aquest cas, internats, col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social-, que no han condemnat encara mai els maltractaments que van patir milers de nens i nenes fins a ben entrada la democràcia.

L'historiador britànic va destacar que el nou exercici de recuperació de la memòria històrica d'Armengou i Belis "desvetlla aspectes secrets del franquisme". El règim franquista va invertir pocs recursos en assistència però va explotar la beneficència amb finalitat propagandística donant la imatge d’una atenció exquisida a aquests nens. Però la realitat era ben diferent. Les criatures rebien caritat a canvi d’adoctrinament i sovint van patir uns maltractaments que excedien el que es pogués considerar normal per als càstigs de l’època.

"Els internats de la por" tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme iniciada pels seus autors amb els documentals "Els nens perduts del franquisme" (2002) i "Torneu-me el fill!" (2012). TV3 el va estrenar el 28 d'abril al programa "Sense ficció", sent el programa més vist del dia a Catalunya, amb una audiència de 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1%. El novembre va ser guardonat amb el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2015 per un periodisme rigorós i de qualitat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. També va estar nominat als Prix Europa 2015 en la categoria d’actualitat al millor programa de televisió europeu d’investigació, entre altres.
La pre-estrena del documental "Els internats de la por", que va tenir lloc el dimecres 22 d'abril a la seu de la Societat General d'Autors (SGAE) a Barcelona, va comptar amb la presència de l'historiador Paul Preston, prestigiós hispanista britànic que acaba de fer lliurament de tot el seu llegat a l'Arxiu de Poblet; Joan Salvat, director del programa de TV3 "Sense ficció", que estrenarà el documental el dimarts 28 d'abril; els seus directors, Montse Armengou i Ricard Belis, així com d'una àmplia representació dels protagonistes del treball d'investigació que tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb “Els nens perduts del franquisme” (2002) i “Torneu-me el fill!” (2012).



Preston va afirmar, en la presentació prèvia a la projecció, que "el més important del treball de Montserrat Armengou i Ricard Belis és que dóna veu a les víctimes", un gest imprescindible en qualsevol exercici de reparació del mal causat per unes institucions dependents de l'Estat espanyol i de l'Església -en aquest cas, internats, col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social-, que no han condemnat encara mai els maltractaments que van patir milers de nens i nenes fins a ben entrada la democràcia.

Els protagonistes d'"Els internats de la por" no confien en la justícia espanyola, tal i com va quedar palès en les intervencions posteriors a la projecció, i per això la majoria d'ells s’han afegit a la querella argentina contra els crims del franquisme que ha obert a Buenos Aires la jutge María Servini de Cubria. Mentrestant, han confiat el seu relat al programa “Sense ficció”, en unes entrevistes que per a ells han representat, d'alguna manera, aquesta reparació que els neguen les institucions.

L'historiador britànic va destacar que el nou exercici de recuperació de la memòria històrica d'Armengou i Belis "desvetlla aspectes secrets del franquisme". El règim franquista va invertir pocs recursos en assistència però va explotar la beneficència amb finalitat propagandística donant la imatge d’una atenció exquisida a aquests nens. Però la realitat era ben diferent. Les criatures rebien caritat a canvi d’adoctrinament i sovint van patir uns maltractaments que excedien el que es pogués considerar normal per als càstigs de l’època.




“Els internats de la por”, produït per Televisió de Catalunya i dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, es projecta els dies 21 i 22 de novembre en dues jornades en record dels republicans exiliats que tindran lloc en les localitats franceses de Montsempron e Libós i Santa Liurada –ambdues al departament d’Òlot i Garona, a la regió occitana d’Aquitània--, respectivament. Les sessions estan organitzades pels cinemes Liberty i Utopie en col·laboració amb l’ACREAMP (Associació de Cinemes d’Art i Assaig d’Aquitània, Llemosí i Migdia-Pirineus) i la MER 47 (Memòria de l‘exili republicà espanyol).

La projecció al cinema Liberty de Montsempron e Libós és dilluns 21 a les 19.15, i la del cinema Utopie de Santa Liurada és dimarts 22 a les 19.00.



Memòria històrica

El treball és un exercici de recuperació de la memòria històrica que destapa un passat ocult i silenciat, protagonitzat per milers de nens i nenes internats en col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social. Centres en què van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses, que es van convertir en una mena de presó per a aquests infants i que van perdurar fins ben entrada la democràcia. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya, aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.



“Els internats de la por” tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb “Els nens perduts del franquisme” (2002) i “Torneu-me el fill!” (2012).

El documental, que es va estrenar el 28 d’abril de l’any passat al programa “Sense ficció”, va ser el programa més vist del dia a Catalunya, amb una audiència de 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1. Amb més de 40.000 reproduccions al servei TV3alacarta des de la seva estrena, s’ha convertit en el documental més vist en línia de les últimes temporades del programa.

Fa un any, “Els internats de la por” va ser guardonat amb el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2015 per un periodisme rigorós i de qualitat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. També va ser finalista als Prix Europa 2015 en la categoria d’actualitat al millor programa de televisió europeu d’investigació, entre altres.
“Els internats de la por”, produït per Televisió de Catalunya i dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, es projecta els dies 21 i 22 de novembre en dues jornades en record dels republicans exiliats que tindran lloc en les localitats franceses de Montsempron e Libós i Santa Liurada –ambdues al departament d’Òlot i Garona, a la regió occitana d’Aquitània--, respectivament. Les sessions estan organitzades pels cinemes Liberty i Utopie en col·laboració amb l’ACREAMP (Associació de Cinemes d’Art i Assaig d’Aquitània, Llemosí i Migdia-Pirineus) i la MER 47 (Memòria de l‘exili republicà espanyol).

La projecció al cinema Liberty de Montsempron e Libós és dilluns 21 a les 19.15, i la del cinema Utopie de Santa Liurada és dimarts 22 a les 19.00.



Memòria històrica

El treball és un exercici de recuperació de la memòria històrica que destapa un passat ocult i silenciat, protagonitzat per milers de nens i nenes internats en col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social. Centres en què van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses, que es van convertir en una mena de presó per a aquests infants i que van perdurar fins ben entrada la democràcia. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya, aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.



“Els internats de la por” tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb “Els nens perduts del franquisme” (2002) i “Torneu-me el fill!” (2012).

El documental, que es va estrenar el 28 d’abril de l’any passat al programa “Sense ficció”, va ser el programa més vist del dia a Catalunya, amb una audiència de 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1. Amb més de 40.000 reproduccions al servei TV3alacarta des de la seva estrena, s’ha convertit en el documental més vist en línia de les últimes temporades del programa.

Fa un any, “Els internats de la por” va ser guardonat amb el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2015 per un periodisme rigorós i de qualitat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. També va ser finalista als Prix Europa 2015 en la categoria d’actualitat al millor programa de televisió europeu d’investigació, entre altres.
“Els internats de la por”, produït per Televisió de Catalunya i dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, ha estat seleccionat a competició oficial en el FIGRA 2016 (Festival International du Grand Reportage d’Actualité), que tindrà lloc entre els dies 30 de març i 3 d’abril, a París.



La projecció tindrà lloc el divendres 1 d'abril a la sala Molière, a les 11.15, i comptarà amb la presència dels dos directors. El documental competeix en la secció internacional “Terre(s) d’histoire”, creada el 2009 en honor als directors de documentals que utilitzen els arxius històrics d’arreu del món com a elements fonamentals per a la comprensió del món actual. El premi reconeix la feina d’aquests directors, que treballen amb la intenció de compartir amb el públic la seva passió per la història, conscients de la importància de la memòria.

El novembre de 2015, “Els internats de la por” va ser guardonat amb el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2015 per un periodisme rigorós i de qualitat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. També va estar finalista als Prix Europa 2015 en la categoria d’actualitat al millor programa de televisió europeu d’investigació, entre altres.


EL LLIBRE



El llibre “El internats de la por”, es va presentar el dimecres 9 de març a la Llibreria Alibri de Barcelona amb les intervencions de l’historiador i advocat Josep Cruanyes i de Montse Armengou i amb l’assistència d’alguns dels seus protagonistes.

La novetat editorial és una coedició d’Ara Llibres i Televisió de Catalunya. L’edició ens recorda que ens trobem davant d’“un exercici de periodisme de primer ordre” en què els seus autors “volen oferir als damnificats la reparació que no els donen les institucions i facilitar que se sàpiga què va passar en aquells internats, amb aquesta infantesa tan injustament tractada”.



Sens dubte, estem davant d’una de les principals novetats editorials de la pròxima Diada de Sant Jordi, de la que en podeu fer un tast en aquest avançament editorial.


MEMÒRIA HISTÒRICA

El treball és un exercici de recuperació de la memòria històrica que destapa un passat ocult i silenciat, protagonitzat per milers de nens i nenes internats en col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social. Centres en què van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses, que es van convertir en una mena de presó per a aquests infants i que van perdurar fins ben entrada la democràcia. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya, aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.



“Els internats de la por” tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb “Els nens perduts del franquisme” (2002) i “Torneu-me el fill!” (2012).

El documental, que es va estrenar el 28 d’abril de l’any passat al programa “Sense ficció”, va ser el programa més vist del dia a Catalunya, amb una audiència de 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1. Amb més de 40.000 reproduccions al servei TV3alacarta des de la seva estrena, s’ha convertit en el documental més vist en línia de les últimes temporades del programa.




El documental “Els internats de la por”, produït per Televisió de Catalunya i dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, es projectarà el dimecres 17 de febrer a les 19.00, a l’Aula 62 de l’Escola de Pràctica Jurídica de Barcelona (carrer Mallorca, 283), en una sessió organitzada per la Comissió de la Memòria Històrica i la Comissió per a la Igualtat de Drets dels Nous Models de Família.

A continuació, hi haurà una taula rodona moderada per l’advocada Montserrat Fernández Garrido (Comissió per a la Igualtat de Drets dels Nous Models de Família), en què intervindran la periodista Montse Armengou i els testimonis Encarnació Clotet i Joan Sisa. La presentació anirà a càrrec de l’advocada Pilar Rebaque (Comissió de la Memòria Històrica). La sessió tindrà lloc en el marc de la programació de les activitats de Sant Raimon 2016, edició en què el Col·legi d’Advocats de Barcelona celebra el 50è aniversari de l’Escola de Pràctica Jurídica, “una de les primeres de l’estat i una de les més reconegudes”, segons el seu degà, Josep Oriol Rusca.



El treball és un exercici de recuperació de la memòria històrica que destapa un passat ocult i silenciat, protagonitzat per milers de nens i nenes internats en col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social. Centres en què van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses, que es van convertir en una mena de presó per a aquests infants i que van perdurar fins ben entrada la democràcia. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya, aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.

“Els internats de la por” tanca la trilogia dirigida per Armengou i Belis sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb “Els nens perduts del franquisme” (2002) i “Torneu-me el fill!” (2012).



El documental, que es va estrenar el 28 d’abril de l’any passat al programa “Sense ficció”, va ser el programa més vist del dia a Catalunya, amb una audiència de 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1. Amb més de 40.000 reproduccions al servei TV3alacarta des de la seva estrena, s’ha convertit en el documental més vist en línia de les últimes temporades del programa.

FIGRA 2016

La investigació d’Armengou i Belis ha estat seleccionada a competició oficial en el FIGRA 2016 (Festival International du Grand Reportage d’Actualité), que tindrà lloc entre els dies 30 de març i 3 d’abril, a París. “Els internats de la por” competirà en la secció internacional “Terre(s) d’histoire”, creada el 2009 en honor als directors de documentals que utilitzen els arxius històrics d’arreu del món com a elements fonamentals per a la comprensió del món actual. El premi reconeix la feina d’aquests directors, que treballen amb la intenció de compartir amb el públic la seva passió per la història, conscients de la importància de la memòria.

El novembre de l’any passat, “Els internats de la por” va ser guardonat amb el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2015 per un periodisme rigorós i de qualitat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. També va estar finalista als Prix Europa 2015 en la categoria d’actualitat al millor programa de televisió europeu d’investigació, entre altres.




Aquesta setmana la premsa ha fet ressò de que els abusos denunciats al documental “Els internats de la por” (2015), una producció de Televisió de Catalunya dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis, encara estan impunes. Es tracta de l’article de la periodista i escriptora Cristina Fallarás titulat “Ortigas ‘en las partes íntimas’: las vejaciones de sacerdotes en los internados franquistas” del diari Público. Des de la seva publicació, el tema ha tingut un gran impacte a les xarxes socials i el tràiler del documental és un dels vídeos més vistos a la carta de TV3.




“Els internats de la por” és un exercici de recuperació de la memòria històrica que destapa un passat ocult i silenciat, protagonitzat per milers de nens i nenes internats en col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social. Centres en què van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses, que es van convertir en una mena de presó per a aquests infants i que van perdurar fins ben entrada la democràcia. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya, aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.

El documental es va estrenar el 28 d’abril del 2015 en el programa “Sense ficció” de TV3. Amb una audiència de 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1, va ser el programa més vist del dia a Catalunya i el més vist de la temporada a la televisió i a la carta. Posteriorment, es va publicar el llibre “Els internats de la por”, una coedició d’Ara Llibres i Televisió de Catalunya.

Després de l’emissió d’”Els internats de la por” a TV3, l’advocada i mediadora de família Montse Fernández Garrido, membre de Feministes de Catalunya, de la Associació Dones Juristes i presidenta de la Comissió pels Drets dels Nous Models de Família de l’Il·lustre Col·legi d´Advocats i Advocades de Barcelona, firmava una carta col·lectiva en què exigia que l’Església demanés perdó públicament i que es reparés el mal fet a les víctimes. Des de llavors, l’advocada ha insistit a periodistes i institucions perquè denunciïn els fets i davant l’Església catòlica i l’Estat.

El 23 de juny del 2016, Montse Fernández Garrido, l’advocada Pilar Rebaque, presidenta de la “Comissió de Dones Advocades" de l’Il·lustre Col.legi d´Advocats i Advocades de Barcelona, els codirectors del documental Montse Armengou i Ricard Belis es van reunir amb l’arquebisbe de Barcelona Juan José Omella. Van sol·licitar que s’abordés el tema a la Conferència Episcopal Espanyola, però finalment no hi va haver consens per fer-ne una declaració.

Recentment, el papa Francisco ha demanat perdó pels abusos sexuals i les tortures exercides per membres de l’Església catòlica a nens i nens en els seu viatge a Amèrica. És en aquest context que l’advocada Montserrat Fernández Garrido va contactar de nou amb la premsa per centrar la mirada en Espanya.


Premis
Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista, Associació de Dones Periodistes de Catalunya, 2015


Festivals
FIGRA, Festival International du Grand Reportage d’Actualité, 2016


Més informació, aquí.


Fragments del documental








Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: 28 d'abril a les 22.10, a TV3.

Fins ben entrada la democràcia, milers de nens i nenes continuaven tancats en internats.

Col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d'Auxilio Social es van convertir en una mena de presó per a aquests infants.

Allà van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses.

Avui destapen aquest passat ocult i silenciat. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.




Ser fill de mare soltera, pobre, amb pares a la presó per motius polítics o amb algun familiar malalt de tuberculosi era motiu suficient perquè un nen o una nena fos internat en un centre religiós o de l'Estat. La durada de l'estada era variable, però per a moltes criatures aquests centres es van convertir en autèntiques presons on van estar tancades des del naixement fins a la majoria d'edat.

Pallisses, violacions, treball esclau i vexacions van convertir en un malson la infantesa i l'adolescència de milers de criatures, i no només durant els primers anys del franquisme. La transició va arribar tard a molts d'aquests internats i els abusos van continuar fins ben entrada la democràcia.



El règim franquista va invertir pocs recursos en assistència però va explotar la beneficència amb finalitat propagandística donant la imatge d'una atenció exquisida a aquests nens. Però la realitat era ben diferent. Les criatures rebien caritat a canvi d'adoctrinament i sovint van patir uns maltractaments que excedien el que es pogués considerar normal per als càstigs de l'època.

Els maltractaments no eren, per sort, una pràctica generalitzada però sí massa freqüent. Tampoc no tenien lloc exclusivament en centres religiosos, ja que moltes víctimes van patir els abusos en centres dependents de l'Estat. A les tensions morals i la hipocresia de l'època, s'hi afegia la impunitat d'abusar d'unes criatures que difícilment podien denunciar res.



Les seqüeles dels abusos han perseguit tota la vida aquells nens. Ara, ja adults, han decidit obrir el quarto fosc de la memòria i denunciar uns fets que a altres països, com Irlanda, han merescut la condemna de l'Estat i de l'Església.

La majoria dels protagonistes del nostre documental no confien en la justícia espanyola i per això s'han afegit a la querella argentina contra els crims del franquisme que ha obert a Buenos Aires la jutge María Servini de Cubria. Mentrestant, han confiat el seu relat al programa “Sense ficció”, en unes entrevistes que per a molts han estat la reparació que els neguen les institucions.



Tràiler d'"Els internats de la por"


"Els internats de la por" és un documental dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis que tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb "Els nens perduts del franquisme" (2002) i "Torneu-me el fill!" (2012).

MATERIAL EXTRA
VERSIÓN EN CASTELLANO DEL DOCUMENTAL
Dimarts, 27 de març, “Pòlio, crònica d’una negligència”, es projecta a la Universitat Harvard (Estats Units). És una producció de TV3 dirigida per Montserrat Armengou i Ricard Belis que explica com les autoritats franquistes van negar, durant molts anys, l’administració d’una vacuna que hauria pogut evitar les terribles conseqüències que van haver d’afrontar milers de persones a tot l’estat espanyol. La sessió, que comptarà amb la presència de la codirectora Montserrat Armengou, està organitzada pel Departament de Llengües i Literatures Romàniques de la Universitat Harvard, l’Observatori Cervantes de Harvard, l’Institut Ramon Llull i la Universitat de Massachusetts Armherst.




L’endemà, dimecres 28 de març, Montse Armengou presenta la projecció d’”Els internats de la por” a la universitat de Massachusetts Armherst, en el marc del 10th Catalan Film Festival i del 25th Massachusetts Multicultural Film Festival “Film Lives!” de Universitat de Massachusetts Armherst, dedicat en aquesta edició a cinema documental, principalment dirigit per dones que posen de relleu històries individuals i col·lectives en temps difícils.




“Els internats de la por” és un exercici de recuperació de la memòria històrica que destapa un passat ocult i silenciat, protagonitzat per milers de nens i nenes internats en col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’auxili social. Centres en què van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses, que es van convertir en una mena de presó per a aquests infants i que van perdurar fins ben entrada la democràcia. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya, aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.

Aquest treball de Montse Armengou i Ricard Belis va rebre el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista, Associació de Dones Periodistes de Catalunya (2015), va ser finalista als Prix Europa en la categoria d’actualitat al millor programa de televisió europeu d’investigació (2015) i va estar seleccionat a competició oficial en el FIGRA, Festival International du Grand Reportage d’Actualité (2016).




I, per últim, dijous 29 de març, la periodista i directora Montse Armengou, participarà en la conferència “Documentals, víctimes i reparació: el periodisme d’investigació com a eina de recuperació de la memòria històrica” que organitza l’Institut de l’Holocaust, Genocidi i Memòria de UMass, la Universitat de Massachusetts Armherst.
"Els internats de la por", produïda per Televisió de Catalunya (TVC) i dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis, i “Injustícia exprés, el cas Óscar Sánchez”, una producció de Media 3.14 en coproducció amb TVC i TVE dirigida per Michele Catanzaro i Marc Parramon, han estat seleccionats per competir als premis PRIX EUROPA 2015 del The European Broadcasting Festival i competiran en la categoria d’Actualitat al millor programa de televisió europeu d’investigació. El certamen, que tindrà lloc a Berlín del 17 al 24 octubre, ha rebut 664 produccions de televisió, ràdio i internet de 36 països, de les quals 212 han estat nominades als premis després d’un procés de dos mesos per seleccionar les obres.

Els abusos i el tracte denigrant que patien els infants interns en establiments religiosos o de l’Estat durant el franquisme i ben entrada la democràcia que denuncia "Els internats de la por" i la indefensió que provoca l'aplicació abusiva de l'Ordre Europea de Detenció, centrant-se en el cas d'Óscar Sánchez, que va passar 20 mesos empresonat a Itàlia a causa d'un robatori d'identitat, que denuncia “Injustícia exprés, el cas Óscar Sánchez”, són dos treballs d'investigació periodística que han estat estrenats al programa de TV3 “Sense ficció”.

"ELS INTERNATS DE LA POR"



Fins ben entrada la democràcia, milers de nens i nenes continuaven tancats en internats. Col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d'Auxilio Social es van convertir en una mena de presó per a aquests infants. Allà van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses. El documental destapa aquest passat ocult i silenciat. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.

El règim franquista va invertir pocs recursos en assistència però va explotar la beneficència amb finalitat propagandística donant la imatge d'una atenció exquisida a aquests nens. Però la realitat era ben diferent. Les criatures rebien caritat a canvi d'adoctrinament i sovint van patir uns maltractaments que excedien el que es pogués considerar normal per als càstigs de l'època. Els maltractaments no eren, per sort, una pràctica generalitzada però sí massa freqüent. Tampoc no tenien lloc exclusivament en centres religiosos, ja que moltes víctimes van patir els abusos en centres dependents de l'Estat. A les tensions morals i la hipocresia de l'època, s'hi afegia la impunitat d'abusar d'unes criatures que difícilment podien denunciar res.



"Els internats de la por" és un documental de producció pròpia del programa de TV3 “Sense ficció” dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis. La seva estrena, el 28 d’abril, va ser un tot un èxit d’audiència. Amb 635.000 telespectadors i una quota de pantalla del 19,1%, va ser el programa de televisió més vist aquell dia i el més seguit de la temporada del programa. El programa també va tenir una gran repercussió a les xarxes i va entrar a la llista dels cinc programes amb més audiència social a Espanya. El hashtag #InternatsPorTV3 va ser “trending topic” a Espanya durant tota l’emissió. Posteriorment, el 16 de juny, es va projectar al Centre Cultural Blanquerna de Madrid. L'acte va comptar amb la presència dels seus directors, del jutge Baltasar Garzón i de l'escriptora Almudena Grandes. Actualment, amb gairebé 40.000 reproduccions, és el documental de la temporada 2014-2015 del programa més vist a internet. Els autors en preparen l’edició del llibre, que estarà disponible per al Sant Jordi del 2016 en català i en castellà.

"INJUSTÍCIA EXPRÉS, EL CAS ÓSCAR SÁNCHEZ"



Óscar Sánchez, un rentacotxes de Montgat, va passar 20 mesos empresonat a Itàlia acusat de ser un perillós narcotraficant. Una investigació periodística, però, va acabar revelant que era innocent. L’afer Sánchez, malauradament, no és únic. Una desena d’individus de la Unió Europea han estat extradits per motius poc clars. Tot, per errors de l’ordre europea de detenció i entrega, coneguda com “euroordre”. Què falla en el mecanisme automatitzat de l’euroordre? Com s’ha pogut vulnerar el respecte als drets humans dels detinguts? Per què no s’han tingut en compte les garanties per als processats? Aquest documental explica els casos d’aquests ciutadans europeus víctimes de greus errors judicials causats per l’euroordre, un mecanisme pensat per facilitar l'extradició, però que s'ha acabat convertit en una forma d’injustícia exprés".



L’ordre europea de detenció i entrega permet fins ara l’arrest i el trasllat, de manera automàtica, d’un individu des del país on es troba cap al país en què el reclama la justícia. Amb aquest procediment, entre autoritats judicials, se suposava que els estats podrien estalviar-se els llargs tràmits que havien implicat fins llavors les extradicions tradicionals. Tot i així aquest instrument ha tingut més ombres que no pas llums.

“Injustícia exprés, el cas Óscar Sánchez” és el relat dels periodistes que van descobrir el cas d’Óscar Sánchez -un d’ells és el director del documental, Michele Catanzaro-, inclou testimonis excepcionals i nombrós arxiu periodístic i treu a la llum totes les arestes del mecanisme.

Michele Catanzaro i Marc Parramon dirigeixen aquesta producció de Media 3.14 en coproducció amb Televisió de Catalunya i TVE. Es va estrenar al programa “Sense ficció” el 3 de juny del 2014. Aquest any ha estat guardonat amb el premi Nimfa d’Or al Millor Documental d’Actualitat en la 55a edició del festival de Televisió de Montecarlo (Mònaco).

Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
La periodista i directora Montse Armengou participa el 25 d’octubre en la primera conferència del cicle “Tardes d’història, tardes de literatura”, amb motiu de la celebració del Dia de la Biblioteca organitzada per la Biblioteca Municipal d’Eivissa. Amb el títol "Repressió franquista contra les dones: l'oblit dins l'oblit", la periodista repassarà treballs documentals com “Els nens perduts del franquisme”, Premi Nacional de Periodisme de Catalunya l'any 2002, “Les fosses del silenci”, “Torneu-me el fill!” i “Els internats de la por”, en què va tractar la repressió franquista envers les dones per qüestions de gènere i els abusos sexuals i sobre la maternitat que es va exercir.

La sessió complementa les activitats programades amb motiu del centenari del naixement de l’escriptora Tomasa Cuevas (1917 – 2007), autora d’una trilogia sobre les dones a les presons del règim franquista editada. Ella mateixa va ser una d’aquelles dones empresonades i un dels testimonis del documental “Els nens perduts del franquisme” (2002), de Montse Armengou i Ricard Belis.



“Els nens perduts del franquisme” (1a part, 2002)




“Els nens perduts del franquisme” (2a part, 2002)




“Les fosses del silenci” (1a part, 2003)




“Les fosses del silenci” (2a part, 2003)












Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció


El dimarts 28 de juliol començaran les emissions d’estiu del “Sense ficció”. TV3 reemetrà una selecció dels millors documentals que han passat pel “Sense ficció” aquesta temporada. A continuació en podeu veure els títols, tot i que es poden veure afectats per canvis de la programació d’estiu que no s’actualitzin en aquest blog:

28 de juliol - “ELS INTERNATS DE LA POR”
4 d’agost - no hi ha programa
11 d’agost - no hi ha programa
18 d’agost - “IGNASI M.”
27 d’agost - “SOBREVIURE A LA NEVERA”
1 de setembre - “16 JUTGES”

A partir del 8 de setembre, el "Sense ficció" començarà la temporada amb noves estrenes.
El documental “Els internats de la por”, una producció pròpia de Televisió de Catalunya dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis, guanya el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2015 per un periodisme rigorós i de qualitat, que fa visibles les dones i les seves actuacions en un programa de televisió generalista d’una cadena pública, que atorga l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC).



L’acte de lliurament dels Premis de Comunicació no Sexista tindrà lloc el divendres 13 de novembre a l’Auditori del CaixaFòrum en el marc de la commemoració dels 23 anys de l’ADPC. Enguany s’hi afegeix la I edició del Premi Margarita Rivière, que té com a objectiu reconèixer la feina d’excel·lència periodística que destaqui pel seu rigor, independència i visió de gènere. El guardó, que compta amb el suport de la família de la desapareguda Margarita Rivière així com del Col·legi de Periodistes de Catalunya, ha estat atorgat a la periodista Milagros Pérez Oliva, redactora en Cap i membre de la secció d'Opinió i equip d’editorials d’“El País”.

La resta de Premis de Comunicació no Sexista 2015 són:

• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per una iniciativa digital pionera de comunicació feminista: Montserrat Boix Piqué, creadora de “Mujeres en red, el Periódico Feminista”.

• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per un periodisme rigorós i de qualitat, fent visibles les dones i les seves actuacions en una programa de ràdio generalista d’una cadena privada: Pepa Bueno Márquez, directora del programa “Hoy por Hoy” de la Cadena Ser.

• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per una iniciativa en comunicació no sexista en un diari digital generalista: Ana Requena Aguilar, coordinadora de la secció Micromachismos d’“Eldiario.es”.

• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per la promoció de l’esport femení en columnes d’opinió: Juan Mora, del “Diario AS”.

• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per la qualitat en la investigació i la formació en llenguatge i comunicació amb perspectiva de gènere: Estrella Montolío Durán, catedràtica de llengua espanyola de la Universitat de Barcelona.

• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per crear opinió en perspectiva de gènere en premsa escrita generalista i temática: Mònica Planas Callol, dels diaris “Ara” i “Mundo Deportivo”.

• Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista per un periodisme rigorós i de qualitat, pels reportatges publicats en un mitjà generalista en paper sobre temes socials, amb inclusió d’homes i dones: Cristina Sen López, del diari “La Vanguardia”.

• Premi Trajectòria 2015: Núria Ribó Crusat.

Els tocs d’atenció de l’edició 2015 han recaigut en:

• Joaquin Luna, per algunes de les seves columnes d’opinió a “La Vanguardia” (“Anar de putes”, 8 febrer 2015) i “Empoderar a la dona”, 26 octubre 2015) on es transmet un discurs masclista i de poc respecte vers les dones.

• Es demana també més respecte a les recomanacions sobre violència masclista per l’excès de sensacionalisme en el tratactament del cas de Nou Barris, el novembre del 2014, al diari “El Periódico de Catalunya”, i per la noticia sobre el cas de Sant Pere Pescador, el novembre del 2014, al “Diari de Girona”.
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Montse Armengou conduirà la intervenció de Felipe Moreno a la xerrada “Drets humans i memòria històrica: eines per a la pau”. Moreno, coordinador per a Catalunya i les Balears de la querella argentina pels crims del franquisme, és un destacat activista per la recuperació de la memòria històrica a l’estat espanyol. Per la seva militància antifranquista va ser torturat per Juan Carlos González Pacheco –“Billy el Niño”.



Felipe Moreno


Montse Armengou ha dirigit juntament amb Ricard Belis diversos documentals que han posat al descobert aspectes desconeguts de la repressió franquista, com “Els nens perduts del franquisme”, “Torneu-me el fill”, “Avi, et trauré d’aquí”, “Els internats de la por”, etc.

Dilluns, 2 d’octubre, 19.00, al CC Sant Jordi-Ribera Baixa, el Prat de Llobregat.

Més informació a:
http://www.elprat.cat/la-ciutat/guia-agenda/drets-humans-i-memoria-historica-eines-la-pau



Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
La Universitat Complutense de Madrid (UCM) dedica un dels seus Cursos de Verano 2015 al robatori i tràfic de nens a Espanya amb el títol “Los gritos silenciados”. Segons la institució, es tracta d’obrir “una anàlisi àmplia i profunda” sobre el que qualifiquen de “greus problemes d’Estat”. El curs tindrà lloc entre els dies 6 i 10 de juliol al Real Sitio de San Lorenzo de El Escorial.



El títol del curs és una referència directa al tractament que pateixen, encara avui, les mares com a “víctimes primàries d’aquests delictes complexos” alhora que vol evidenciar “les mancances” que aquestes troben “en el camí fins al coneixement de la veritat” i “detectar les llacunes” que envolten la difusió dels casos descoberts. Sovint aquestes informacions se centren més a posar el focus en allò “anecdòtic i sensacionalista” que en fer-ne una anàlisi profunda sobre l’“origen, causes i seqüeles” que pateixen les víctimes i les seves famílies, segons l’argumentari del curs de la UCM.

No debades, un dels cinc eixos en què se sustenten les jornades –tots centrats en les víctimes- apel·la directament a la difusió que en fan els mitjans de comunicació. El dimarts 7 de juliol, a les 16.30, tindrà lloc la taula rodona “La información relevante y la incidental”, en què hi participarà, entre d’altres ponents, Montse Armengou, periodista de TV3 i codirectora d’“Els nens perduts del franquisme” (2002), documental que demostrava que centenars de criatures van ser robades durant el règim franquista, centrant-se en la subtracció de nens com a eina política.

“Els nens perduts del franquisme” fa part de la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme juntament a “Torneu-me el fill!” (2012) i “Els internats de la por” (2015), dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis.
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció

La directora de documentals de Televisió de Catalunya, Montse Armengou, participa en els III Encontres “Impacte dels fonamentalismes polítics, econòmics, religiosos i culturals en els drets sexuals i drets reproductius”, que organitza l’associació Medicus Mundi Guipúscoa i que té lloc a la Sala d’Actes Kutxa Andia de Sant Sebastià (País Basc) els dies 12 i 13 de novembre.



Armengou intervé en la jornada “Fonamentalismes religiosos i polítics: desafiaments constants per a les dones”, que té lloc el dijous 12, i ho fa amb la ponència titulada “Franquisme i repressió sobre les dones: maternitats imposades, nens robats i abusos sexuals “en nom de Déu””, que s’emmarca en la sessió “Dret a la Reparació i a la Memòria històrica”. Durant la ponència s’hi projectaran fragments de diversos documentals, entre els quals hi ha “Els internats de la por”, “Torneu-me el fill” o “Els nens perduts del franquisme”, tots codirigits per Montse Armengou i Ricard Belis.



La tercera edició dels Encontres, que porta per lema “La teva boca, fonamental contra els fonamentalismes”, té com a referent la campanya llatinoamericana “Contra los fundamentalismos, lo fundamental es la gente”, impulsada per l’Articulació Feminista MARCOSUR des de Medicus Mundi i des del Movimiento Manuela Ramos amb la intenció d’amplificar les veus que s’oposen amb fermesa a les pràctiques i discursos socials que sotmeten a les persones a situacions de violència i opressió.

Entre els principals objectius de les jornades, cal destacar l’anàlisi de les causes i els factors socials que contribueixen a la pervivència dels fonamentalismes; fer públiques les diverses estratègies feministes de lluita contra aquests fonamentalismes, i la creació d’aliances entre les diverses organitzacions i xarxes que s’hi dediquen per tal d’establir propostes d’acció conjuntes.


Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: Dimarts 24 d’octubre, a les 21.55, a TV3 i internet

Com ha canviat la nostra societat en els últims 25 anys?


Una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Minoria Absoluta

Quines de les coses que el 1992 ens semblaven inimaginables ara formen part de la nostra vida quotidiana? Quines transformacions ens han resultat més sorprenents? “Com hem canviat” visita una família de pagesos de la Garrotxa, protagonista del reportatge “Un any a pagès” de “30 minuts” el 1992, per comprovar com s’ha transformat la societat en els últims 25 anys.

En aquest programa s’acomiada Joan Salvat, director del “Sense ficció” durant nou anys i del “30 minuts” durant vint-i-quatre. A partir d’ara l’espai estarà dirigit per Montse Armengou, periodista i codirectora de reconeguts documentals com “Els internats de la por”, “Torneu-me el fill” o “Els nens perduts del franquisme”.





L'any 1992, Televisió de Catalunya va produir el documental “Un any a pagès”, emès dins de l’espai “30 minuts” de TV3, en què seguia durant tot un any la vida d'una família de pagesos de la Vall d'en Bas, la família Carrera. Ara, 25 anys després, un equip de televisió ha tornat a visitar la mateixa família per saber com estan i com els ha anat.

En el seu moment, la van triar perquè era una de les poques famílies que encara es dedicaven del tot a la ramaderia. Però després d'un període de canvis revolucionaris, han sabut adaptar-se als nous temps i la granja es troba en plena activitat. El documental mostra com han canviat les maneres de treballar al camp, però també és un testimoni xocant sobre com han canviat les formes de vida d’aquests catalans de la Garrotxa en 25 anys. A la comarca, per exemple, l’any 1992 hi havia 434 habitants nascuts a l’estranger; avui, en canvi, n’hi ha 9.020 registrats.
La família Carrera representa, al mateix temps, un mirall de l’evolució de la nostra societat en aquest quart de segle. Per això aquest documental no explica només les transformacions d’una família, sinó que, en realitat, ens apel·la a tots nosaltres i ens revela com hem canviat.




“Un any a pagès” és com es va titular aquell programa que es va fer l’any 92. Vist ara, sorprèn com acabava, perquè plantejava un dilema molt pessimista: o plegar o continuar però fent una inversió potent. Aquest era el dilema d’en Salvador, i així és com comença “Com hem canviat”.


Dirigit per Francesc Escribano.




Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
“Torneu-me el fill!” (2011) de Montse Armengou i Ricard Belis és un treball d’investigació que va provar com el règim franquista va permetre l’apropiació de nens i les adopcions irregulars els anys 60 i 70. El dijous 19 d’octubre es projecta a la jornada “Niñ@s desaparecid@s, mujeres silenciadas” que organitza la Càtedra UNESCO de Ciutadania, Convivència i Pluralisme de la Universitat Pública de Navarra. En Ricard Belis participarà en el debat posterior via skype. La jornada recull també el cas de nens robats a altres països com l’Argentina i la República d’Irlanda.

El mateix dia, Montse Armengou participa en una taula rodona sobre nens robats durant el franquisme i els primers anys de la democràcia que organitza la Secció de Drets Humans de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid.

Montse Armengou i Ricard Belis són autors també dels documentals i els llibres “Els nens perduts del franquisme” i “Els internats de la por”.





Centenars de persones van denunciar la “desaparició” del seu fill nounat als anys 60 i 70


Nadons que “morien” en el part, mares adoptives que simulaven l’embaràs amb un coixí, nens “a la carta” per 200.000 pessetes, partides de naixement falsificades... Pràctiques habituals als anys 60 i 70 que han denunciat centenars d’afectats.

Al principi el franquisme va propiciar el robatori de nens com a eina de repressió política. Separar els fills dels seus pares “rojos” era una manera de depurar la raça i crear bons espanyols. Més endavant, la repressió va adquirir un caire moral. Entitats d’adopció, institucions religioses, metges i advocats decidien que una dona soltera no era apta com a mare i sempre hi hauria una família cristiana i com cal per adoptar aquell nadó. Aviat va acabar sent un negoci en què no es dubtava a enganyar uns pares dient que el nadó havia mort i vendre’l en les xarxes d’adopció.

Tothom hi va acabar guanyant, menys les mares i els fills, que es van trobar amb uns destins robats per sempre més.


nullnull


Equip
Un documental de Montse Armengou i Ricard Belis
Fotografia: Carles de la Encarnación
Producció: Tona Julià i Jordi Campàs
Documentació: Maribel Serra
Muntatge: M. Josep Tubella
2011



Categoria: Extres
Escrit per: Sense ficció
En aquest apartat us oferim material inèdit (vídeos, fotos, documents...) que no s'han emès per televisió i que complementen el documental.

VÍDEOS EXTRES

La confiança
Cándido Canales va confiar en nosaltres per explicar la seva terrible experiència en un internat. Malgrat que tenia ofertes d’altres mitjans, va valorar la trajectòria i el rigor amb què hem tractat les investigacions sobre la repressió del franquisme.


La visió positiva
Antonio Álvarez continua molt vinculat al col•legi San Fernando de Madrid i participa activament en les trobades d’exalumnes. Malgrat que reconeix alguns episodis violents, defensa que els maltractaments no eren generalitzats.


El poder de les xarxes
Per a moltes afectades del Preventorio de Guadarrama, va ser molt reparador trobar-se a través de les xarxes socials i compartir la seva història. Això els ha donat força per denunciar els fets.


L’opinió dels experts
Mirta Núñez Díaz Balart (historiadora) i Francisco González Tena (sociòleg) han investigat la repressió franquista en la infància i la joventut. Els seus estudis avalen els durs relats de tants testimonis. El franquisme va utilitzar la beneficència com a propaganda i adoctrinament. La impunitat imperant va permetre tota mena d’abusos.


Una mirada fresca
Jordi Farrés, fotògraf i autor de vídeos documentals, va passar uns quants mesos amb nosaltres com a estudiant en pràctiques. Aquesta va ser la seva particular visió del dur procés de realització del documental.


GALERIA FOTOGRÀFICA DE LES LLARS MUNDET

LA PREMSA DE L'ÈPOCA

El 1968 el diari Pueblo va publicar una sèrie d’articles dels periodistes José Luis Navas i Joana Biarnés denunciant els abusos que es cometien al col•legi San Fernando de Madrid: pallisses, nens enviats a treballar com a pastors... La Diputació de Madrid, responsable d’aquelles criatures, no va tenir més remei que actuar i les coses van començar a canviar al centre.
PUEBLO

La premsa de l’època destaca en clau propagandística la tasca dels preventoris antituberculosos. Aquest article d’ABC destaca el de Guadarrama (Madrid) i la Savinosa (Tarragona), on alguns dels interns denuncien maltractaments i abusos sexuals.
ABC
ABC2

En ple franquisme, Carmen Alcalde va ser una periodista pionera a denunciar els maltractaments i la deixadesa que patien els nens internats a la Maternitat de Barcelona. El seu valent article a Destino el 1968 li va costar molts problemes laborals.
DESTINO

Magda Oranich, advocada de presos antifranquistes, va denunciar l’any 1977 a Vindicación Feminista la situació que patien moltes noies internades a centres del Patronato de Protección de la Mujer. L’amnistia que havia beneficiat molts presos no havia arribat a aquestes noies, presoneres innocents.
VINDICACIÓN FEMINISTA

La fotògrafa Pilar Aymerich va col•laborar en molts dels reportatges de denúncia dels internats que es van escriure durant les estretors del franquisme i els primers anys de la democràcia. En aquest article de Primera Plana realitzat amb Teresa Sánchez Concheiro denunciaven l’explotació laboral de les internes.
PRIMERA PLANA
PRIMERA PLANA 2
PRIMERA PLANA 3

El 1983 els veïns de San Fernando de Henares van sortir al carrer en protesta per la mort d’una interna al reformatori Nuestra Señora del Pilar. Tot apuntava que la noia s’havia suïcidat pels maltractaments rebuts. No era el primer cas. Poc temps després les Cruzadas Evangélicas abandonaven la gestió del centre.
EL PAÍS

DOCUMENTS

Una assistenta social de la Junta del Patronato de Protección de la Mujer de Barcelona es queixa que a l’any 78 es continuen aplicant mètodes repressius i moralistes impropis dels nous temps. (Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Patronat Protecció de la Dona.)
PATRONATO PROTECCIÓN A LA MUJER 1
PATRONATO PROTECCIÓN DE LA MUJER 2

Inventari que acredita la compra de màquines de cosir industrials. Moltes internades denuncien explotació laboral i que no van cobrar mai res per jornades de treball extenuants. Alguns casos, com el d’Isabel Perales, s’han fet coneguts amb la novel•la “Las tres bodas de Manolita”, d’Almudena Grandes. (Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Patronat de Protecció de la Dona.)
INVENTARI

Abans de ser ingressats en centres com Llars Mundet, molts nens passaven un test psicotècnic. Es destacaven com a patològics aspectes propis de l’edat. Aquests dictàmens podien estigmatitzar el nen. En alguns casos se n’ordenava l’ingrés a centres psiquiàtrics. (Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Junta Provincial de Protecció de Menors de Barcelona.)
TEST PSICOTÈCNIC

El Patronato de Protección de la Mujer vetllava per la “mujer caída o en riesgo de caer”. El patró moral de l’època feia que des del Ministeri de Justícia es donessin instruccions als capellans de les parròquies perquè denunciessin comportaments “sospitosos”. (Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Patronat de Protecció de la Dona.)
CARTA ALS CAPELLANS

Moltes noies ingressaven als centres del Patronato víctimes d’abusos sexuals en el si de la família. Les violacions per part de pares, germans o tiets s’amagaven i, paradoxalment, es tancava la víctima –sovint embarassada-, no l’agressor. (Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Patronat de Protecció de la Dona.)
DOCUMENT MINISTERI DE JUSTÍCIA

Portada del llibret amb les instruccions que es donen als delegats de les juntes territorials del Patronato Provincial de la Mujer. Aquest organisme depenia del Ministeri de Justícia, però abastava una extensa xarxa d’organismes civils i eclesiàstics. (Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Patronat de Protecció de la Dona.)
INSTRUCCIONES DELEGADOS

Les institucions religioses que col•laboraven amb el Patronato de Protección de la Mujer cobraven per cada interna. Sovint, aquests diners no revertien en la qualitat de l’assistència i la formació que rebien les noies. (Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Patronat de Protecció de la Dona.)
LISTADO DE CENTROS

Molts centres del Patronato de Protección de la Mujer es van acabar convertint en centres subministradors de criatures per a adopcions, sovint sense el consentiment de les mares, com denuncia Icíar del Salto.
CARTA DEMANANT NEN

LLIBRES PER AMPLIAR INFORMACIÓ

CONSUELO GARCÍA DEL CID Las desterradas hijas de Eva. Algón.
FRANCISCO GONZÁLEZ DE TENA. Niños invisibles en el cuarto oscuro. Tébar.
ASSUMPTA ROURA. Mujeres para después de una guerra. Flor del viento.
ASSUMPTA ROURA. Un inmenso prostíbulo. Base.
ALMUDENA GRANDES. Las tres bodas de Manolita. Tusquets.

XARXES SOCIALS

¿Estuviste en el Preventorio infantil Dr. Murillo? (Guadarrama, Madrid)
Las desterradas hijas de Eva
Antiguos Alumnos del Colegio de San Fernando Madrid
Asociación de Víctimas del Preventorio de Guadarrama victimaspreventorioguadarrama@gmail.com
CIRCARE. Grup de recerca històrica
Coordinadora estatal de apoyo a la Querella Argentina contra crímenes del franquismo

07/12/2009: NP "Camp d'Argelers"

Categoria: Notes de prensa
Escrit per: Sense ficció
“Alceu el puny, camarades!”

Amb aquest lema i aquest gest que repeteixen diàriament, els refugiats republicans responen als maltractaments i a les dures condicions de vida al camp. Combatents, vells, mutilats, dones i criatures aconsegueixen superar la misèria moral i material que els toca viure a la platja d’Argelers, envoltats de quilòmetres de filat espinós.“Camp d’Argelers” va més enllà dels tòpics i explica què va ser realment aquest camp de concentració per a 100.000 republicans catalans i espanyols que fugien del franquisme.

Una imatge del rodatge de "Camp d'Argelers".

Els republicans viuen tancats en un rectangle fet de filat espinós i custodiats sota l’amenaça de les baionetes. El primer aliment que reben són pans llançats des d’uns camions, cosa que provoca picabaralles... Els internats alliberen els intestins vora la mar. Beuen aigua contaminada. Obtenen cinc tendes de campanya com a infermeria, però només disposen d’aspirines. S’estenen la sarna i els polls. Els morts no es comptabilitzen.

Des del febrer del 1939 fins al setembre del 1941, són gairebé dos anys i mig de sofriment i penalitats. Sobreviure a les dures condicions del camp ja és una manera de lluitar contra Franco. Al començament no hi ha barraques, ni latrines, ni serveis sanitaris, aigua o menjar. Les dones pateixen assetjaments constants i els nadons moren.

Amb el testimoni de les persones que ho van viure i recreant les situacions que no mostren les imatges d’arxiu, el documental narra la vida diària dels refugiats fins que finalment són enviats a altres camps el setembre de 1941 i Argelers és clausurat. Una nova recerca històrica sobre el Camp d’Argelers prova també que contra els horrors del camp els republicans actuen units i solidaris. Quan els homes són obligats a treballar fora del camp, les dones es revolten per defensar els brigadistes internacionals deportats a l’Àfrica. El càstig és el mateix per a tots: se’ls talla el cabell i se’ls tanca a un camp durant mesos, un lloc batejat com l’Hipòdrom.

D’aquesta manera “Camp d’Argelers” mostra de manera inèdita i sorprenent com la resistència d’aquests homes i dones va ser en realitat un moviment profund que va mobilitzar a milers de republicans refugiats a França, molts dels quals ho acabarien pagant amb la seva vida. “Camp d’Argelers” és, en definitiva, un documental de 90 minuts sobre la dignitat humana.

“Camp d’Argelers” és una coproducció de Televisió de Catalunya, Utòpic i Kalimago Films amb la participació de France Télévisions, Regió Languedoc-Roussillon, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, Mairie d'Argelès-sur-Mer i la Diputació de Girona.

Veure el dossier de premsa del documental

Fitxa

Direcció i realització: Felip Solé
Guió: Jordi Sanromà
Producció: Reinald Roca, Assumpta Planas, François Boutonnet,
Jordi Campàs, Roser Costa, Sara Chuang i Bernard Arnauld
Documentació: Mercè Bofill
Ajudant de realització i muntatge: David Burillo
Direcció de fotografia: Domènec Gibert

Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: Dimarts 23 a TV3 (00.25) i dimecres al 33 (22.52)

Les últimes setmanes el Valle de los Caídos ha estat notícia arran de l’aprovació al Congrés dels Diputats d’una moció de censura que reclama la retirada de les restes de Franco, l’autorització per primera vegada d’un jutge per exhumar les restes mortals de dues persones afusellades durant la Guerra Civil Espanyola i la insistència de l’ONU al govern espanyol per donar prioritat a aquestes exhumacions i replantejar-se el Valle de los Caídos.
El documental “Avi, et trauré d’aquí!” (2013), es una producció pròpia de Televisió de Catalunya dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis. Es va estrenar al programa “Sense ficció” i els últims mesos s’ha projectat en diverses universitats dels Estats Units.


El documental “Avi, et trauré d’aquí” mostra la lluita dels familiars dels milers de republicans enterrats al Valle de los Caídos per recuperar-ne els cossos i deixa al descobert el dispositiu que va posar en marxa el règim franquista per omplir de víctimes de la Guerra Civil el nou mausoleu, obrint i profanant tombes per tot l’Estat sense demanar permís als familiars. Dimarts 23 de maig es reemet a TV3 a les 00.25, després de la nit especial “Veritats de mentida” sobre la postveritat. L’endemà, dimecres 24 de maig, es podrà veure al 33 a les 22.52.




"Avi, et trauré d’aquí!” va ser la promesa i la lluita d’en Joan Pinyol, nét d’un republicà que va ser exhumat de la fossa on estava enterrat i portat per força al Valle de los Caídos, sense el coneixement ni el consentiment dels seus familiars.

Inaugurat el 1959 i presentat com un monument a la reconciliació, el règim franquista no va dubtar a profanar tombes i fosses de víctimes de la Guerra Civil –nacionals i republicans- per farcir aquell immens mausoleu. El Valle de los Caídos s’ha convertit en la fossa comuna més gran d’Espanya.

Molts familiars lluiten per poder treure les restes dels seus parents del Valle i enterrar-los prop de casa. Però les dificultats, tant tècniques com de voluntat política, són moltes. Per aquest afectats, que el seu avi o pare reposi al costat de Franco és un greuge que va causar la dictadura i que la democràcia encara no ha reparat.



Joan Pinyol amb el seu fill al Cementiri de Capellades, on li agradaria que estiguessin enterrades les restes del seu avi.




El Valle de los Caídos, paradigma de la memòria històrica

L’11 de maig, el Congrés dels Diputats va aprovar una moció que reclama la retirada de les restes de Franco del Valle de los Caídos, amb l’abstenció del PP. Tot i que la iniciativa tiri endavant, no és d’obligat compliment per al govern de Mariano Rajoy. Dies després, el relator especial per a la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició de l'ONU, Pablo de Greiff, va insistir al govern espanyol que havia d’atendre urgentment les reclamacions de les víctimes de la Guerra Civil i el règim franquista. En un comunicat, assenyalava la importància de donar prioritat a les exhumacions, a replantejar-se el Valle de los Caídos i a anul·lar les sentències arbitràries del franquisme. Ja fa tres anys que l’ONU va criticar Espanya pel tractament de les víctimes del franquisme i la Guerra Civil i la gestió de la memòria històrica.

També aquest mes de maig, un jutge ha autoritzat la primera exhumació per la via civil al Valle de los Caídos, perquè les restes mortals de dos afusellats durant la Guerra Civil siguin lliurades a la seva neta. Es tracta del seu avi i el oncle avi, afusellats a Calataiud el 1936 i traslladats al Valle de los Caídos.



Trasllat de restes al Valle de los Caídos.



“Avi, et trauré d’aquí” es projecta als Estats Units

Els últims mesos, el documental s’ha projectat als Estats Units en diverses ocasions. El 14 de febrer es va veure al NYU King Juan Carlos I Center amb la presència de Montse Armengou, autora del documental juntament amb en Ricard Belis, i posteriorment, a la Universitat de Berkeley (Califòrnia), la Universitat de North Carolina, la Universitat de Minnesota i la Universitat de Califòrnia (UCLA, a Los Angeles).

La directora i periodista Montse Armengou ha impartit el seminari “El documental com a eina de recuperació de la memòria històrica” a la NYU, la Universitat de Nova York, on també ha organitzat el cicle de conferències “Víctimes del franquisme: una reparació que mai arriba”, amb la participació entre d’altres del relator de l’ONU Pablo de Greiff, el president d’Amnistia Internacional Espanya Esteban Beltran o el periodista de The New Yorker Jon Lee Anderson.

També ha presentat la conferència “El documental d’investigació com a eina de reparació de les víctimes del franquisme. Memòria històrica i manca de polítiques públiques a Espanya” i ha fet projeccions de documentals com “Pòlio, crònica d’una negligència” o “Els internats de la por” a les universitats de Yale, Massachusetts, North Caroline, James Madison (Virgínia), Merced i Fullerton (Califòrnia).




Cementiri de Lodosa. L’any 1980 un grup de pobles de Navarra va aconseguir treure 133 cossos del Valle de los Caídos, els únics que han sortit mai del mausoleu.



Trajectòria d’“Avi, et trauré d’aquí”

“Avi, et trauré d’aquí!” es va estrenar al programa “Sense ficció” el 19 de març de 2013 amb un rècord d'audiència de 541.000 espectadors i va ser guardonat amb el premi Josep Maria Planes de periodisme d'investigació. És una de les tres pel·lícules que el 2014 van integrar la secció “Sense ficció” del festival DocsBarcelona, programada amb motiu del cinquè aniversari del programa, i posteriorment va participar a DocsBarcelona + Medellín.

Des de la seva estrena, s’ha projectat a Madrid, Badajoz, Navarra, Catalunya (Fornells de la Selva) o Còrcega. El 2013, va ser recollit pels membres d’un Grup de Treball de Desaparicions Forçades de les Nacions Unides que va visitar Barcelona, juntament amb “Torneu-me el fill”, també dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis..



PREMIS
Josep Maria Planes de periodisme d'investigació, 2014


FESTIVALS
DocsBarcelona, Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona, 2014
DocsBarcelona + Medellín, Festival Internacional de Documentals DocsBarcelona+Medellín, 2014
Memorimage, Festival Internacional de Cinema de Reus, 2013


Dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis.