Resultats de la cerca


Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: Dimarts 23 a TV3 (00.25) i dimecres al 33 (22.52)

Les últimes setmanes el Valle de los Caídos ha estat notícia arran de l’aprovació al Congrés dels Diputats d’una moció de censura que reclama la retirada de les restes de Franco, l’autorització per primera vegada d’un jutge per exhumar les restes mortals de dues persones afusellades durant la Guerra Civil Espanyola i la insistència de l’ONU al govern espanyol per donar prioritat a aquestes exhumacions i replantejar-se el Valle de los Caídos.
El documental “Avi, et trauré d’aquí!” (2013), es una producció pròpia de Televisió de Catalunya dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis. Es va estrenar al programa “Sense ficció” i els últims mesos s’ha projectat en diverses universitats dels Estats Units.


El documental “Avi, et trauré d’aquí” mostra la lluita dels familiars dels milers de republicans enterrats al Valle de los Caídos per recuperar-ne els cossos i deixa al descobert el dispositiu que va posar en marxa el règim franquista per omplir de víctimes de la Guerra Civil el nou mausoleu, obrint i profanant tombes per tot l’Estat sense demanar permís als familiars. Dimarts 23 de maig es reemet a TV3 a les 00.25, després de la nit especial “Veritats de mentida” sobre la postveritat. L’endemà, dimecres 24 de maig, es podrà veure al 33 a les 22.52.




"Avi, et trauré d’aquí!” va ser la promesa i la lluita d’en Joan Pinyol, nét d’un republicà que va ser exhumat de la fossa on estava enterrat i portat per força al Valle de los Caídos, sense el coneixement ni el consentiment dels seus familiars.

Inaugurat el 1959 i presentat com un monument a la reconciliació, el règim franquista no va dubtar a profanar tombes i fosses de víctimes de la Guerra Civil –nacionals i republicans- per farcir aquell immens mausoleu. El Valle de los Caídos s’ha convertit en la fossa comuna més gran d’Espanya.

Molts familiars lluiten per poder treure les restes dels seus parents del Valle i enterrar-los prop de casa. Però les dificultats, tant tècniques com de voluntat política, són moltes. Per aquest afectats, que el seu avi o pare reposi al costat de Franco és un greuge que va causar la dictadura i que la democràcia encara no ha reparat.



Joan Pinyol amb el seu fill al Cementiri de Capellades, on li agradaria que estiguessin enterrades les restes del seu avi.




El Valle de los Caídos, paradigma de la memòria històrica

L’11 de maig, el Congrés dels Diputats va aprovar una moció que reclama la retirada de les restes de Franco del Valle de los Caídos, amb l’abstenció del PP. Tot i que la iniciativa tiri endavant, no és d’obligat compliment per al govern de Mariano Rajoy. Dies després, el relator especial per a la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició de l'ONU, Pablo de Greiff, va insistir al govern espanyol que havia d’atendre urgentment les reclamacions de les víctimes de la Guerra Civil i el règim franquista. En un comunicat, assenyalava la importància de donar prioritat a les exhumacions, a replantejar-se el Valle de los Caídos i a anul·lar les sentències arbitràries del franquisme. Ja fa tres anys que l’ONU va criticar Espanya pel tractament de les víctimes del franquisme i la Guerra Civil i la gestió de la memòria històrica.

També aquest mes de maig, un jutge ha autoritzat la primera exhumació per la via civil al Valle de los Caídos, perquè les restes mortals de dos afusellats durant la Guerra Civil siguin lliurades a la seva neta. Es tracta del seu avi i el oncle avi, afusellats a Calataiud el 1936 i traslladats al Valle de los Caídos.



Trasllat de restes al Valle de los Caídos.



“Avi, et trauré d’aquí” es projecta als Estats Units

Els últims mesos, el documental s’ha projectat als Estats Units en diverses ocasions. El 14 de febrer es va veure al NYU King Juan Carlos I Center amb la presència de Montse Armengou, autora del documental juntament amb en Ricard Belis, i posteriorment, a la Universitat de Berkeley (Califòrnia), la Universitat de North Carolina, la Universitat de Minnesota i la Universitat de Califòrnia (UCLA, a Los Angeles).

La directora i periodista Montse Armengou ha impartit el seminari “El documental com a eina de recuperació de la memòria històrica” a la NYU, la Universitat de Nova York, on també ha organitzat el cicle de conferències “Víctimes del franquisme: una reparació que mai arriba”, amb la participació entre d’altres del relator de l’ONU Pablo de Greiff, el president d’Amnistia Internacional Espanya Esteban Beltran o el periodista de The New Yorker Jon Lee Anderson.

També ha presentat la conferència “El documental d’investigació com a eina de reparació de les víctimes del franquisme. Memòria històrica i manca de polítiques públiques a Espanya” i ha fet projeccions de documentals com “Pòlio, crònica d’una negligència” o “Els internats de la por” a les universitats de Yale, Massachusetts, North Caroline, James Madison (Virgínia), Merced i Fullerton (Califòrnia).




Cementiri de Lodosa. L’any 1980 un grup de pobles de Navarra va aconseguir treure 133 cossos del Valle de los Caídos, els únics que han sortit mai del mausoleu.



Trajectòria d’“Avi, et trauré d’aquí”

“Avi, et trauré d’aquí!” es va estrenar al programa “Sense ficció” el 19 de març de 2013 amb un rècord d'audiència de 541.000 espectadors i va ser guardonat amb el premi Josep Maria Planes de periodisme d'investigació. És una de les tres pel·lícules que el 2014 van integrar la secció “Sense ficció” del festival DocsBarcelona, programada amb motiu del cinquè aniversari del programa, i posteriorment va participar a DocsBarcelona + Medellín.

Des de la seva estrena, s’ha projectat a Madrid, Badajoz, Navarra, Catalunya (Fornells de la Selva) o Còrcega. El 2013, va ser recollit pels membres d’un Grup de Treball de Desaparicions Forçades de les Nacions Unides que va visitar Barcelona, juntament amb “Torneu-me el fill”, també dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis..



PREMIS
Josep Maria Planes de periodisme d'investigació, 2014


FESTIVALS
DocsBarcelona, Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona, 2014
DocsBarcelona + Medellín, Festival Internacional de Documentals DocsBarcelona+Medellín, 2014
Memorimage, Festival Internacional de Cinema de Reus, 2013


Dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis.




El dijous 14 de desembre s’inaugura la videoinstal·lació “Lost”, de l’artista multidisciplinària Rosa Pascual, a Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona. El projecte s’inspira sobretot en els milers de casos de nens robats a l’estat espanyol durant el règim franquista i compta amb la projecció de dos treballs dirigits per Montse Armengou i Ricard Belis. “Els nens perduts del franquisme”, Premi Nacional de Periodisme de Catalunya l'any 2002, es podrà veure el dimecres 20 de desembre, i “Torneu-me el fill!”, el dimecres 10 de gener del 2018.

“Els nens perduts del franquisme” (2002) revela un dels períodes més foscos de la història recent d'Espanya: la desaparició de nens fills de republicans i la separació forçosa de les seves famílies per part de la repressió franquista. Torneu-me el fill” (2013) continua la investigació al llarg de la segona meitat del franquisme. Llavors ser mare soltera era un estigma que poques dones podien suportar. Però algunes d’aquelles dones volien quedar-se el fill i els hi van prendre per la força. Entitats d’adopció, institucions religioses i metges feien possible el somni de molts matrimonis estèrils de poder adoptar un nen a canvi d’ignorar la voluntat de la mare biològica. La moral del nacionalcatolicisme els feia pensar que estaven fent una obra de caritat. Però la caritat era la cara amable del negoci. Alguns metges van comunicar als pares que el seu fill havia mort al part, fins i tot els van arribar a ensenyar un cadàver congelat. Però la defunció d’aquell nen no consta als registres i als llibres dels cementiris. On va anar a parar aquell nadó? Va caure en les xarxes d’adopció?

Encara avui en dia, algunes famílies busquen els seus fills, d’altres no saben que existeixen, es donen per morts o no es trobaran mai. Per això, tot i que l’objectiu del projecte és sensibilitzar sobre aquesta problemàtica, el seu gran somni seria que hi hagués algun retrobament.

Després de la inauguració internacional a la ciutat de Girona, està previst que la videoinstal·lació “Lost” estigui de gira els pròxims dos anys per Espanya, Europa i els Estats Units.



“Els nens perduts del franquisme” (1a part, 2002)




“Els nens perduts del franquisme” (2a part, 2002)







Lost
Art Collaboratif de Rosa Pascual
Del 14 de desembre del 2017 al 14 de gener del 2018
Inauguració: el dijous 14 de desembre a les 19.00


Projeccions
“Els nens perduts del franquisme”
Dimecres 20 de desembre, a les 18.30
Torneu-me el meu fill
Dimecres 10 de gener del 2018, a les 18.30


Ubicació
Bòlit, Centre d'Art Contemporani, Girona
(Plaça Pou Rodó 7-9)


Més informació, aquí.
http://www.bolit.cat/cat/programacio/exposicions/lost/presentacio.html
http://www.bolit.cat/cat/programacio/exposicions/lost/activitats.html#m_2738


Categoria: Extres
Escrit per: Sense ficció
Galeria
La setmana passada, el Grup de Treball de Desaparicions Forçades de les Nacions Unides va visitar Barcelona. Aquesta va ser una de les trobades que el grup està fent per tota Espanya per tal d'investigar els crims comesos pel franquisme. Al seu pas per Barcelona, el grup va voler trobar-se amb familiars, associacions de víctimes i també investigadors. En representació d'aquest darrer grup, la periodista Montse Armengou va assistir a la trobada. Codirectora - juntament amb Ricard Belis - de diversos documentals de Televisió de Catalunya que han tractat la qüestió dels crims del franquisme sense resoldre, Armengou va presentar dos dels seus últims treballs, "Torneu-me el fill!" i "Avi, et trauré d'aquí!", produïts i emesos pel "Sense ficció". Ambdós documentals van ser recollits pels membres de la delegació amb molt d'interès com a prova de la impunitat de la repressió franquista i de la indefensió de les víctimes.


Joan Pinyol - en primer terme - un dels protagonistes del documental "Avi, et trauré d'aquí!, davant la comissió de l'ONU per investigar els crims del franquisme.


Alguns dels protagonistes d'aquests documentals, com Joan Pinyol -l'avi del qual va ser enterrat sense permís de la família al Valle de los Caídos- o Antonio Barroso -nen pressumptament "robat" per autoritats franquistes- van declarar també davant la comissió.

» Veure més

El documental “Torneu-me el fill!”, de Montse Armengou i Ricard Belis, s’estrena a Buenos Aires, dins el marc de les jornades “España en el corazón en Argentina”, dedicades a la memòria compartida entre l’estat espanyol i el país sud-americà que es fan entre el 28 de febrer i el 2 de març. A l’Argentina ja es va fer una retrospectiva al cinema Cosmos de diversos documentals de TV3 sobre la memòria històrica. En aquest sentit, la història argentina té molt en comú amb el nostre passat més recent, i la desaparició i apropiació il•legal de nens és un drama humà que lamentablement compartim.

null

El documental el presentarà la seva codirectora, Montse Armengou, i una representant de les mares de la Plaza de Mayo. A les mateixes jornades hi participa també, entre d’altres, el ja exjutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón.

Torneu-me el fill!” es va estrenar a “Sense ficció” el 2 de febrer de l’any passat, i des de llavors l’han emès diverses televisions europees. A “Sense ficció” el podrem tornar a veure el pròxim dimecres 6 de març a TV3, i el diumenge 11 pel Canal33.



El documental prova com el règim franquista va permetre l’apropiació de nens i les adopcions irregulars; un relat esfereïdor de nens robats durant el franquisme, de mares i de fills que esperen veritat i justícia.
En la segona meitat del franquisme, ser mare soltera era un estigma que poques dones podien suportar. Però algunes d’aquelles dones volien quedar-se el fill i els hi van prendre per la força. Entitats d’adopció, institucions religioses i metges feien possible el somni de molts matrimonis estèrils de poder adoptar un nen a canvi d’ignorar la voluntat de la mare biològica. La moral del nacionalcatolicisme els feia pensar que estaven fent una obra de caritat. Però la caritat era la cara amable del negoci. Alguns metges van comunicar als pares que el seu fill havia mort al part, fins i tot els van arribar a ensenyar un cadàver congelat. Però la defunció d’aquell nen no consta als registres ni als llibres dels cementiris. On ha anat a parar, aquell nadó? Va caure a les xarxes d’adopció?
En la segona meitat del franquisme, ser mare soltera era un estigma que poques dones podien suportar. Però algunes d’aquelles dones volien quedar-se el fill i els hi van prendre per la força. Entitats d’adopció, institucions religioses i metges feien possible el somni de molts matrimonis estèrils de poder adoptar un nen a canvi d’ignorar la voluntat de la mare biològica. La moral del nacionalcatolicisme els feia pensar que estaven fent una obra de caritat. Però la caritat era la cara amable del negoci. Alguns metges van comunicar als pares que el seu fill havia mort al part, fins i tot els van arribar a ensenyar un cadàver congelat. Però la defunció d’aquell nen no consta als registres i als llibres dels cementiris. On ha anat a parar aquell nadó? Va caure en les xarxes d’adopció?



Durant la realització del documental “Els nens perduts del franquisme” (2002), on moltes preses republicanes ens van oferir estremidors relats de com els havien robat el seu fill, ja vam detectar que les apropiacions de nens havien continuat al llarg de la dictadura. Era un tema que ens havia quedat pendent i que vam decidir abordar-lo en aquesta segona investigació, que va començar fa més d’un any. En aquesta ocasió, les xarxes socials en què es mouen molts afectats ens han ajudat molt a l’hora de localitzar víctimes. En canvi, la por, la vergonya i el sentiment de culpabilitat de moltes mares han continuat fent molt difícil obtenir testimonis.

Ens vam plantejar aquest documental amb una barreja deliberada d’estils. Per una banda, un part més testimonial, on el protagonisme absolut el tenen mares i fills que han vist el seu destí robat, la seva voluntat ignorada. Hem donat més protagonisme a les dramatitzacions per ajustar-nos millor al relat de les víctimes, en detriment de les imatges d’arxiu, que tenen menys presència.



D’altra banda, el documental té també un registre més periodístic, d’investigació, donada la complexitat de les trames que operaven en les apropiacions de nens i les adopcions il•legals. El procés de rodatge i investigació ens ha portat a diversos llocs de l’estat espanyol, la qual cosa prova l’abast d’unes pràctiques que, bé per la concepció moral dels marges en els quals s’havia de desenvolupar la maternitat a l’època, bé per negoci, van ser habituals durant els anys 60 i 70.

Si bé no podem parlar d’un crim del franquisme en el sentit de repressió política com ho vam denunciar a Els nens perduts pensem que estem davant unes pràctiques moralment reprovables i jurídicament denunciables que es van produir durant el franquisme, amb la seva empara i amb importants estrats socials que es van veure protegits per la impunitat dels règim.

Torneu-me el fill!” és un relat esfereïdor d’aquests nens robats del franquisme, d’aquestes mares i d’aquests fills que esperen veritat i justícia.

Montse Armengou
Ricard Belis


Equip
Un documental de Montse Armengou i Ricard Belis.
Fotografia: Carles de la Encarnación.
Producció: Tona Julià i Jordi Campàs.
Documentació: Maribel Serra.
Muntatge: M. Josep Tubella.

Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Dimecres, 2 de febrer, a les 21.50, TV3 estrena a “Sense ficció” el documental de producció pròpia “Torneu-me el fill!”, un treball de Montse Armengou i Ricard Belis, autors d’”Els nens perduts del franquisme”, que prova com el règim franquista va permetre l’apropiació de nens i les adopcions irregulars. Un relat esfereïdor de nens robats durant el franquisme, de mares i de fills que esperen veritat i justícia.

Montse Armengou, Joan Salvat i Ricard Belis, durant la presentació del documental.

Avui dilluns 31 de gener s’ha fet la presentació i un visionat del documental a les instal·lacions de TV3, a Sant Joan Despí, amb l’assistència de Joan Salvat, cap de l’àrea de Documentals de TV3 i director de “Sense ficció”, i Montse Armengou i Ricard Belis.

“Estem davant d’una estrena internacional” ha explicat Joan Salvat referint-se a la projecció de la temàtica. I ho ha exemplificat dient que “ens acaba d’arribar un e-mail d’una televisió Suïssa preguntant-nos pel documental”. Un tema colpidor que no deixa ningú indiferent i “que s’ha fet cent per cent amb els esforços de professionals de TV3”. “El treball és una aposta forta de l’Àrea de Documentals i del programa “Sense Ficció”.

Montse Armengou ha explicat que aquest documental és fill d’”Els nens perduts del franquisme”. “En aquella ocasió es demostrava que centenars de criatures van ser robades durant el règim franquista i ens vàrem centrar en la subtracció de nens com a eina política. “Ara, en aquest nou treball, se’n parla “com a eina de repressió contra mares solteres” a qui se’ls sostreien les criatures, fets que s’acabaven convertint “en un robatori, en un negoci, en un tràfic de nadons”. El treball d’investigació “ha durat nou mesos i hem treballat amb 200 casos”. Segons Armengou: “no estem parlant d’un crim polític, però pensem que la implicació del franquisme és clara. Sabien que tenien carta blanca per actuar sense impunitat”. Ha assegurat que uns dels reptes que han tingut a l’hora de tirar endavant el projecte ha estat convèncer a participar-hi moltes mares que “encara continuen amb l’empremta de l’escarni que suposava ser mare soltera”.

Formalment, el documental té dos pilars, ha dit Ricard Belis: “El testimoni de mares a qui han pres els fills o fills que busquen les mares, i un treball d’investigació que s’ha il·lustrat amb imatges reconstruïdes perquè era la millor manera d’explicar-ho, a causa que les imatges de l’època només mostraven centres i mares feliços.” Reconeix que hi ha persones que no queden ben parades en el documental: “en alguns casos, els afectats s’acusen entre ells i altres ja són coneguts perquè ja han aparegut en els mitjans com és el cas del Dr. Eduardo Vela, que encara exerceix a Madrid.”

Arran de la demanda col·lectiva presentada a la Fiscalia General de l'Estat per l'Associació Nacional d'Afectats per Adopcions, en què se sol·licita l'obertura d'una investigació penal a nivell nacional sobre els seus casos, Montse Armengou diu: “S’han destapat els fantasmes en moltes famílies. Indaguen i no hi ha registres, no hi ha històries clíniques de les mares...”. I creuen que la gent els trucarà per demanar ajuda. De fet, ha afegit Belis, “encara es posen en contacte amb nosaltres demanant-nos ajuda arran d’”Els nens perduts del franquisme”.

El documental de TV3 “Torneu-me el fill!” ha estat seleccionat per formart part de la secció oficial del Festival de Cinema i Drets Humans, que se celebrarà del 17 al 22 de maig, amb la seu principal a Barcelona, i també a Nova York i París.

null

Torneu-me el fill!” és un treball de Montse Armengou i Ricard Belis que prova que el règim franquista va permetre l’apropiació de nens i les adopcions irregulars. Un relat esfereïdor de nens robats durant el franquisme, de mares i de fills que esperen veritat i justícia. TV3 el va estrenar al programa “Sense ficció” al febrer del 2011.
El Festival de Cinema i Drets Humans està dirigit per Toni Navarro i organitzat per La Mirada. Està obert a ficció, animació i documental i s’hi presenten curtmetratges, llargmetratges i migmetratges. La intenció del Festival és promoure i obrir espais per a la difusió i exhibició de treballs cinematogràfics que tracten dels drets humans, i sensibilitzar la població i potenciar el respecte a la Declaració Universal dels Drets Humans a partir de la divulgació d'aquestes obres.
El Festival es complementa amb exposicions i taules rodones, i organitza mostres itinerants de les pel•lícules finalistes de cada edició a diferents ciutats del món, com ara: Amman (Jordània), Sevilla (Espanya), Bogotà (Colòmbia), Mérida (Veneçuela), Istanbul (Turquia), Atenes (Grècia), DF (Mèxic), Macedònia i Palestina.

Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental és una producció pròpia de Televisió de Catalunya dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis estrenada el 2013 al programa “Sense ficció”. “Avi, et trauré d’aquí!” mostra la lluita dels familiars dels milers de republicans enterrats al Valle de los Caídos per recuperar-ne els cossos i deixa al descobert el dispositiu que va posar en marxa el règim franquista per omplir de víctimes de la Guerra Civil el nou mausoleu, obrint i profanant tombes per tot l’Estat sense demanar permís als familiars.
Dimarts 14 de febrer es projecta a la universitat de Nova York, al NYU King Juan Carlos I Center, amb la presència de Montse Armengou.






El dimarts 14 de febrer es projecta "Avi, et trauré d’aquí!” al NYU King Juan Carlos I Center amb la presència de Montse Armengou, autora del documental juntament amb en Ricard Belis. La directora imparteix actualment el seminari “Documental i la recuperació de la memòria històrica” a la NYU, la Universitat de Nova York, a King Juan Carlos Chair in Spanish Culture and Civilization, on també presentarà conferències i taules rodones al voltant del seu treball.



Trasllat de restes al Valle de los Caídos.



"Avi, et trauré d’aquí!” va ser la promesa i la lluita d’en Joan Pinyol, nét d’un republicà que va ser exhumat de la fossa on estava enterrat i portat per força al Valle de los Caídos, sense el coneixement ni el consentiment dels seus familiars.

Inaugurat el 1959 i presentat com un monument a la reconciliació, el règim franquista no va dubtar a profanar tombes i fosses de víctimes de la Guerra Civil –nacionals i republicans- per farcir aquell immens mausoleu. El Valle de los Caídos s’ha convertit en la fossa comuna més gran d’Espanya.

Molts familiars lluiten per poder treure les restes dels seus parents del Valle i enterrar-los prop de casa. Però les dificultats, tant tècniques com de voluntat política, són moltes. Per aquest afectats, que el seu avi o pare reposi al costat de Franco és un greuge que va causar la dictadura i que la democràcia encara no ha reparat.




Joan Pinyol amb el seu fill al Cementiri de Capellades, on li agradaria que estiguessin enterrades les restes del seu avi.



“Avi, et trauré d’aquí!” es va estrenar al programa “Sense ficció” el 19 de març de 2013 amb un rècord d'audiència de 541.000 espectadors i va ser guardonat amb el premi Josep Maria Planes de periodisme d'investigació. És una de les tres pel·lícules que el 2014 van integrar la secció “Sense ficció” del festival DocsBarcelona, programada amb motiu del cinquè aniversari del programa, i posteriorment va participar a DocsBarcelona + Medellín.

Des de la seva estrena, s’ha projectat a Madrid, Badajoz, Navarra, Catalunya (Fornells de la Selva) o Còrcega. El 2013, va ser recollit pels membres d’un Grup de Treball de Desaparicions Forçades de les Nacions Unides que va visitar Barcelona, juntament amb “Torneu-me el fill”, també dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis..



PREMIS
Josep Maria Planes de periodisme d'investigació, 2014


FESTIVALS
DocsBarcelona, Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona, 2014
DocsBarcelona + Medellín, Festival Internacional de Documentals DocsBarcelona+Medellín, 2014
Memorimage, Festival Internacional de Cinema de Reus, 2013


Dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis.


Com us anunciàvem fa unes setmanes, el documental de TV3 “Torneu-me el fill!” ha estat seleccionat per formar part de la secció oficial del Festival de Cinema i Drets Humans, que se celebra del 17 al 22 de maig, amb la seu principal a Barcelona, i també a Nova York i París. El documental es va projectar el passat dissabte 19 de maig. Amb tot, tots aquells qui ho desitgin, poden assistir a una nova projecció que es farà el dimarts 22 de maig a les 19:30 al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, a Barcelona. L'entrada és gratuïta.



En aquest enllaç podeu llegir una entrevista als autors del documental, Montse Armengou i Ricard Belis, que va fer l'Agència Catalana de Notícies amb motiu del Festival de Cinema i de Drets Humans.
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental “Els internats de la por”, produït per Televisió de Catalunya i dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, es projectarà el dimecres 17 de febrer a les 19.00, a l’Aula 62 de l’Escola de Pràctica Jurídica de Barcelona (carrer Mallorca, 283), en una sessió organitzada per la Comissió de la Memòria Històrica i la Comissió per a la Igualtat de Drets dels Nous Models de Família.

A continuació, hi haurà una taula rodona moderada per l’advocada Montserrat Fernández Garrido (Comissió per a la Igualtat de Drets dels Nous Models de Família), en què intervindran la periodista Montse Armengou i els testimonis Encarnació Clotet i Joan Sisa. La presentació anirà a càrrec de l’advocada Pilar Rebaque (Comissió de la Memòria Històrica). La sessió tindrà lloc en el marc de la programació de les activitats de Sant Raimon 2016, edició en què el Col·legi d’Advocats de Barcelona celebra el 50è aniversari de l’Escola de Pràctica Jurídica, “una de les primeres de l’estat i una de les més reconegudes”, segons el seu degà, Josep Oriol Rusca.



El treball és un exercici de recuperació de la memòria històrica que destapa un passat ocult i silenciat, protagonitzat per milers de nens i nenes internats en col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social. Centres en què van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses, que es van convertir en una mena de presó per a aquests infants i que van perdurar fins ben entrada la democràcia. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya, aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.

“Els internats de la por” tanca la trilogia dirigida per Armengou i Belis sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb “Els nens perduts del franquisme” (2002) i “Torneu-me el fill!” (2012).



El documental, que es va estrenar el 28 d’abril de l’any passat al programa “Sense ficció”, va ser el programa més vist del dia a Catalunya, amb una audiència de 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1. Amb més de 40.000 reproduccions al servei TV3alacarta des de la seva estrena, s’ha convertit en el documental més vist en línia de les últimes temporades del programa.

FIGRA 2016

La investigació d’Armengou i Belis ha estat seleccionada a competició oficial en el FIGRA 2016 (Festival International du Grand Reportage d’Actualité), que tindrà lloc entre els dies 30 de març i 3 d’abril, a París. “Els internats de la por” competirà en la secció internacional “Terre(s) d’histoire”, creada el 2009 en honor als directors de documentals que utilitzen els arxius històrics d’arreu del món com a elements fonamentals per a la comprensió del món actual. El premi reconeix la feina d’aquests directors, que treballen amb la intenció de compartir amb el públic la seva passió per la història, conscients de la importància de la memòria.

El novembre de l’any passat, “Els internats de la por” va ser guardonat amb el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2015 per un periodisme rigorós i de qualitat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. També va estar finalista als Prix Europa 2015 en la categoria d’actualitat al millor programa de televisió europeu d’investigació, entre altres.




Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
“Els internats de la por”, produït per Televisió de Catalunya i dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, ha estat seleccionat a competició oficial en el FIGRA 2016 (Festival International du Grand Reportage d’Actualité), que tindrà lloc entre els dies 30 de març i 3 d’abril, a París.



La projecció tindrà lloc el divendres 1 d'abril a la sala Molière, a les 11.15, i comptarà amb la presència dels dos directors. El documental competeix en la secció internacional “Terre(s) d’histoire”, creada el 2009 en honor als directors de documentals que utilitzen els arxius històrics d’arreu del món com a elements fonamentals per a la comprensió del món actual. El premi reconeix la feina d’aquests directors, que treballen amb la intenció de compartir amb el públic la seva passió per la història, conscients de la importància de la memòria.

El novembre de 2015, “Els internats de la por” va ser guardonat amb el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2015 per un periodisme rigorós i de qualitat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. També va estar finalista als Prix Europa 2015 en la categoria d’actualitat al millor programa de televisió europeu d’investigació, entre altres.


EL LLIBRE



El llibre “El internats de la por”, es va presentar el dimecres 9 de març a la Llibreria Alibri de Barcelona amb les intervencions de l’historiador i advocat Josep Cruanyes i de Montse Armengou i amb l’assistència d’alguns dels seus protagonistes.

La novetat editorial és una coedició d’Ara Llibres i Televisió de Catalunya. L’edició ens recorda que ens trobem davant d’“un exercici de periodisme de primer ordre” en què els seus autors “volen oferir als damnificats la reparació que no els donen les institucions i facilitar que se sàpiga què va passar en aquells internats, amb aquesta infantesa tan injustament tractada”.



Sens dubte, estem davant d’una de les principals novetats editorials de la pròxima Diada de Sant Jordi, de la que en podeu fer un tast en aquest avançament editorial.


MEMÒRIA HISTÒRICA

El treball és un exercici de recuperació de la memòria històrica que destapa un passat ocult i silenciat, protagonitzat per milers de nens i nenes internats en col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social. Centres en què van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses, que es van convertir en una mena de presó per a aquests infants i que van perdurar fins ben entrada la democràcia. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya, aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.



“Els internats de la por” tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb “Els nens perduts del franquisme” (2002) i “Torneu-me el fill!” (2012).

El documental, que es va estrenar el 28 d’abril de l’any passat al programa “Sense ficció”, va ser el programa més vist del dia a Catalunya, amb una audiència de 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1. Amb més de 40.000 reproduccions al servei TV3alacarta des de la seva estrena, s’ha convertit en el documental més vist en línia de les últimes temporades del programa.




Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental “Els internats de la por”, dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, és una investigació esfereïdora, un exercici de recuperació de la memòria històrica, un exemple de periodisme compromès i també és, des d’avui mateix, un llibre que podeu trobar a les llibreries, signat pels mateixos autors i coeditat per Ara Llibres i Televisió de Catalunya.



L’edició d’“Els internats de la por” ens recorda que ens trobem davant d’“un exercici de periodisme de primer ordre” en què els seus autors “volen oferir als damnificats la reparació que no els donen les institucions i facilitar que se sàpiga què va passar en aquells internats, amb aquesta infantesa tan injustament tractada”. Sens dubte, es tracta d’una de les principals novetats editorials de la pròxima Diada de Sant Jordi.

Des de la seva estrena, el 28 d’abril de l’any passat al programa “Sense ficció”, el documental ha obtingut una excel·lent acollida, tant pel que fa a les audiències -va ser el programa més vist del dia a Catalunya, amb 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1 i amb més de 40.000 reproduccions al servei TV3alacarta, és el documental més vist en línia de les últimes temporades del programa- com des d’un punt de vista social i professional, a Catalunya i en l’àmbit internacional.



L’historiador i prestigiós hispanista britànic Paul Preston, que va participar en la pre-estrena d’“Els internats de la por” a la seu de Societat General d’Autors a Barcelona, el 22 d’abril de 2015, i en la projecció a la London School of Economics de Londres, el passat 10 de desembre, ha dit del documental que “el més important és que dóna veu a les víctimes” alhora que “desvetlla aspectes secrets del franquisme”.

“Els internats de la por” tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme iniciada pels seus autors amb els documentals “Els nens perduts del franquisme” (2002) i “Torneu-me el fill!” (2012).

El novembre passat va ser guardonat amb el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2015 per un periodisme rigorós i de qualitat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. També va ser finalista als Prix Europa 2015 en la categoria d’actualitat al millor programa de televisió europeu d’investigació, entre altres i ha estat seleccionat a competició oficial en el FIGRA 2016 (Festival International du Grand Reportage d’Actualité), que tindrà lloc entre els dies 30 de març i 3 d’abril, a París, on competirà en la secció internacional “Terre(s) d’histoire”, creada el 2009 en honor als directors de documentals que utilitzen els arxius històrics d’arreu del món com a elements fonamentals per a la comprensió del món actual.



Torneu-me el fill!” (2011) de Montse Armengou i Ricard Belis és un treball d’investigació que va provar com el règim franquista va permetre l’apropiació de nens i les adopcions irregulars els anys 60 i 70. El dijous 19 d’octubre es projecta a la jornada “Niñ@s desaparecid@s, mujeres silenciadas” que organitza la Càtedra UNESCO de Ciutadania, Convivència i Pluralisme de la Universitat Pública de Navarra. En Ricard Belis participarà en el debat posterior via skype. La jornada recull també el cas de nens robats a altres països com l’Argentina i la República d’Irlanda.

El mateix dia, Montse Armengou participa en una taula rodona sobre nens robats durant el franquisme i els primers anys de la democràcia que organitza la Secció de Drets Humans de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid.

Montse Armengou i Ricard Belis són autors també dels documentals i els llibres “Els nens perduts del franquisme” i “Els internats de la por”.





Centenars de persones van denunciar la “desaparició” del seu fill nounat als anys 60 i 70


Nadons que “morien” en el part, mares adoptives que simulaven l’embaràs amb un coixí, nens “a la carta” per 200.000 pessetes, partides de naixement falsificades... Pràctiques habituals als anys 60 i 70 que han denunciat centenars d’afectats.

Al principi el franquisme va propiciar el robatori de nens com a eina de repressió política. Separar els fills dels seus pares “rojos” era una manera de depurar la raça i crear bons espanyols. Més endavant, la repressió va adquirir un caire moral. Entitats d’adopció, institucions religioses, metges i advocats decidien que una dona soltera no era apta com a mare i sempre hi hauria una família cristiana i com cal per adoptar aquell nadó. Aviat va acabar sent un negoci en què no es dubtava a enganyar uns pares dient que el nadó havia mort i vendre’l en les xarxes d’adopció.

Tothom hi va acabar guanyant, menys les mares i els fills, que es van trobar amb uns destins robats per sempre més.


nullnull


Equip
Un documental de Montse Armengou i Ricard Belis
Fotografia: Carles de la Encarnación
Producció: Tona Julià i Jordi Campàs
Documentació: Maribel Serra
Muntatge: M. Josep Tubella
2011



Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
La periodista i directora Montse Armengou participa el 25 d’octubre en la primera conferència del cicle “Tardes d’història, tardes de literatura”, amb motiu de la celebració del Dia de la Biblioteca organitzada per la Biblioteca Municipal d’Eivissa. Amb el títol "Repressió franquista contra les dones: l'oblit dins l'oblit", la periodista repassarà treballs documentals com “Els nens perduts del franquisme”, Premi Nacional de Periodisme de Catalunya l'any 2002, “Les fosses del silenci”, “Torneu-me el fill!” i “Els internats de la por”, en què va tractar la repressió franquista envers les dones per qüestions de gènere i els abusos sexuals i sobre la maternitat que es va exercir.

La sessió complementa les activitats programades amb motiu del centenari del naixement de l’escriptora Tomasa Cuevas (1917 – 2007), autora d’una trilogia sobre les dones a les presons del règim franquista editada. Ella mateixa va ser una d’aquelles dones empresonades i un dels testimonis del documental “Els nens perduts del franquisme” (2002), de Montse Armengou i Ricard Belis.



“Els nens perduts del franquisme” (1a part, 2002)




“Els nens perduts del franquisme” (2a part, 2002)




“Les fosses del silenci” (1a part, 2003)




“Les fosses del silenci” (2a part, 2003)












Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
La pre-estrena del documental "Els internats de la por", que va tenir lloc el dimecres 22 d'abril a la seu de la Societat General d'Autors (SGAE) a Barcelona, va comptar amb la presència de l'historiador Paul Preston, prestigiós hispanista britànic que acaba de fer lliurament de tot el seu llegat a l'Arxiu de Poblet; Joan Salvat, director del programa de TV3 "Sense ficció", que estrenarà el documental el dimarts 28 d'abril; els seus directors, Montse Armengou i Ricard Belis, així com d'una àmplia representació dels protagonistes del treball d'investigació que tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb “Els nens perduts del franquisme” (2002) i “Torneu-me el fill!” (2012).



Preston va afirmar, en la presentació prèvia a la projecció, que "el més important del treball de Montserrat Armengou i Ricard Belis és que dóna veu a les víctimes", un gest imprescindible en qualsevol exercici de reparació del mal causat per unes institucions dependents de l'Estat espanyol i de l'Església -en aquest cas, internats, col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social-, que no han condemnat encara mai els maltractaments que van patir milers de nens i nenes fins a ben entrada la democràcia.

Els protagonistes d'"Els internats de la por" no confien en la justícia espanyola, tal i com va quedar palès en les intervencions posteriors a la projecció, i per això la majoria d'ells s’han afegit a la querella argentina contra els crims del franquisme que ha obert a Buenos Aires la jutge María Servini de Cubria. Mentrestant, han confiat el seu relat al programa “Sense ficció”, en unes entrevistes que per a ells han representat, d'alguna manera, aquesta reparació que els neguen les institucions.

L'historiador britànic va destacar que el nou exercici de recuperació de la memòria històrica d'Armengou i Belis "desvetlla aspectes secrets del franquisme". El règim franquista va invertir pocs recursos en assistència però va explotar la beneficència amb finalitat propagandística donant la imatge d’una atenció exquisida a aquests nens. Però la realitat era ben diferent. Les criatures rebien caritat a canvi d’adoctrinament i sovint van patir uns maltractaments que excedien el que es pogués considerar normal per als càstigs de l’època.




Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció




“Els internats de la por” (2015), produït per Televisió de Catalunya i dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, és un exercici de recuperació de la memòria històrica que destapa un passat ocult i silenciat, protagonitzat per milers de nens i nenes internats en col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social. Centres en què van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses, que es van convertir en una mena de presó per a aquests infants i que van perdurar fins ben entrada la democràcia. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya, aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.

El dimecres 31 de gener, el codirector Ricard Belis participa en “Els vespres de l’EOI” amb una xerrada sobre aquest treball, del qual en presentarà alguns fragments. El documental es va estrenar el 28 d’abril del 2015 en el programa “Sense ficció” de TV3. Amb una audiència de 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1, va ser el programa més vist del dia a Catalunya i el més vist a la carta de la temporada. Posteriorment, es va publicar el llibre “Els internats de la por”, una coedició d’Ara Llibres i Televisió de Catalunya.

“Els internats de la por” tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb “Els nens perduts del franquisme” (2002) i “Torneu-me el fill!” (2012).


Premis
Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista, Associació de Dones Periodistes de Catalunya, 2015


Festivals
FIGRA, Festival International du Grand Reportage d’Actualité, 2016


Xerrada
“Els internats de la por”
Dimecres 31 de gener, a les 19.30


Ubicació
Sala d’actes de l’EOIBD
Escola Oficial d’Idiomes Barcelona Drassanes
Avinguda Drassanes, 14

Més informació, aquí.



Dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis.

Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
El documental "Els internats de la por" es projectarà el dijous 10 de desembre a la London School of Economics and Political Science de Londres, a les 18.00 hores, en una sessió que comptarà amb la presència del l'historiador i prestigiós hispanista britànic Paul Preston i de la codirectora Montse Armengou.



Preston va afirmar, en la pre-estrena del documental, que va tenir lloc el passat 22 d'abril a la seu de la Societat General d'Autors a Barcelona, que "el més important del treball de Montserrat Armengou i Ricard Belis és que dóna veu a les víctimes", un gest imprescindible en qualsevol exercici de reparació del mal causat per unes institucions dependents de l'Estat espanyol i de l'Església -en aquest cas, internats, col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social-, que no han condemnat encara mai els maltractaments que van patir milers de nens i nenes fins a ben entrada la democràcia.

L'historiador britànic va destacar que el nou exercici de recuperació de la memòria històrica d'Armengou i Belis "desvetlla aspectes secrets del franquisme". El règim franquista va invertir pocs recursos en assistència però va explotar la beneficència amb finalitat propagandística donant la imatge d’una atenció exquisida a aquests nens. Però la realitat era ben diferent. Les criatures rebien caritat a canvi d’adoctrinament i sovint van patir uns maltractaments que excedien el que es pogués considerar normal per als càstigs de l’època.

"Els internats de la por" tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme iniciada pels seus autors amb els documentals "Els nens perduts del franquisme" (2002) i "Torneu-me el fill!" (2012). TV3 el va estrenar el 28 d'abril al programa "Sense ficció", sent el programa més vist del dia a Catalunya, amb una audiència de 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1%. El novembre va ser guardonat amb el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2015 per un periodisme rigorós i de qualitat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. També va estar nominat als Prix Europa 2015 en la categoria d’actualitat al millor programa de televisió europeu d’investigació, entre altres.
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: 28 d'abril a les 22.10, a TV3.

Fins ben entrada la democràcia, milers de nens i nenes continuaven tancats en internats.

Col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d'Auxilio Social es van convertir en una mena de presó per a aquests infants.

Allà van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses.

Avui destapen aquest passat ocult i silenciat. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.




Ser fill de mare soltera, pobre, amb pares a la presó per motius polítics o amb algun familiar malalt de tuberculosi era motiu suficient perquè un nen o una nena fos internat en un centre religiós o de l'Estat. La durada de l'estada era variable, però per a moltes criatures aquests centres es van convertir en autèntiques presons on van estar tancades des del naixement fins a la majoria d'edat.

Pallisses, violacions, treball esclau i vexacions van convertir en un malson la infantesa i l'adolescència de milers de criatures, i no només durant els primers anys del franquisme. La transició va arribar tard a molts d'aquests internats i els abusos van continuar fins ben entrada la democràcia.



El règim franquista va invertir pocs recursos en assistència però va explotar la beneficència amb finalitat propagandística donant la imatge d'una atenció exquisida a aquests nens. Però la realitat era ben diferent. Les criatures rebien caritat a canvi d'adoctrinament i sovint van patir uns maltractaments que excedien el que es pogués considerar normal per als càstigs de l'època.

Els maltractaments no eren, per sort, una pràctica generalitzada però sí massa freqüent. Tampoc no tenien lloc exclusivament en centres religiosos, ja que moltes víctimes van patir els abusos en centres dependents de l'Estat. A les tensions morals i la hipocresia de l'època, s'hi afegia la impunitat d'abusar d'unes criatures que difícilment podien denunciar res.



Les seqüeles dels abusos han perseguit tota la vida aquells nens. Ara, ja adults, han decidit obrir el quarto fosc de la memòria i denunciar uns fets que a altres països, com Irlanda, han merescut la condemna de l'Estat i de l'Església.

La majoria dels protagonistes del nostre documental no confien en la justícia espanyola i per això s'han afegit a la querella argentina contra els crims del franquisme que ha obert a Buenos Aires la jutge María Servini de Cubria. Mentrestant, han confiat el seu relat al programa “Sense ficció”, en unes entrevistes que per a molts han estat la reparació que els neguen les institucions.



Tràiler d'"Els internats de la por"


"Els internats de la por" és un documental dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis que tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb "Els nens perduts del franquisme" (2002) i "Torneu-me el fill!" (2012).

MATERIAL EXTRA
VERSIÓN EN CASTELLANO DEL DOCUMENTAL
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
La Universitat Complutense de Madrid (UCM) dedica un dels seus Cursos de Verano 2015 al robatori i tràfic de nens a Espanya amb el títol “Los gritos silenciados”. Segons la institució, es tracta d’obrir “una anàlisi àmplia i profunda” sobre el que qualifiquen de “greus problemes d’Estat”. El curs tindrà lloc entre els dies 6 i 10 de juliol al Real Sitio de San Lorenzo de El Escorial.



El títol del curs és una referència directa al tractament que pateixen, encara avui, les mares com a “víctimes primàries d’aquests delictes complexos” alhora que vol evidenciar “les mancances” que aquestes troben “en el camí fins al coneixement de la veritat” i “detectar les llacunes” que envolten la difusió dels casos descoberts. Sovint aquestes informacions se centren més a posar el focus en allò “anecdòtic i sensacionalista” que en fer-ne una anàlisi profunda sobre l’“origen, causes i seqüeles” que pateixen les víctimes i les seves famílies, segons l’argumentari del curs de la UCM.

No debades, un dels cinc eixos en què se sustenten les jornades –tots centrats en les víctimes- apel·la directament a la difusió que en fan els mitjans de comunicació. El dimarts 7 de juliol, a les 16.30, tindrà lloc la taula rodona “La información relevante y la incidental”, en què hi participarà, entre d’altres ponents, Montse Armengou, periodista de TV3 i codirectora d’“Els nens perduts del franquisme” (2002), documental que demostrava que centenars de criatures van ser robades durant el règim franquista, centrant-se en la subtracció de nens com a eina política.

“Els nens perduts del franquisme” fa part de la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme juntament a “Torneu-me el fill!” (2012) i “Els internats de la por” (2015), dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis.
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Diumenge 11 de març de 2012 (Aquesta setmana, excepcionalment, no hi ha Sense ficció el dimecres i només s'emetrà diumenge a la tarda al Canal 33)

Després de l'estrena a Buenos Aires aquesta setmana passada, tornem a emetre "Torneu-me el fill", un documental de producció pròpia estremidor sobre les adopcions irregulars durant el franquisme.




Dels autors d’“Els nens perduts del franquisme”, un documental que prova com el règim va permetre l’apropiació de nens i les adopcions irregulars.

Nadons que “morien” en el part, mares adoptives que simulaven l’embaràs amb un coixí, nens “a la carta” per 200.000 ptes, partides de naixement falsificades... Pràctiques habituals als anys 60 i 70 que ara denuncien centenars d’afectats.

Al principi, el franquisme va propiciar el robatori de nens com a eina de repressió política. Separar els fills dels seus pares “rojos” era una manera de depurar la “raça” i crear bons espanyols. Més endavant, la repressió va adquirir un caràcter moral. Entitats d’adopció, institucions religioses, metges i advocats decidien que una dona soltera no era apta com a mare, i sempre hi hauria una família cristiana i com cal per adoptar aquell nadó. Aviat va acabar sent un negoci on no es dubtava a enganyar uns pares dient-los que el nadó havia mort per vendre’l en les xarxes d’adopció. Tothom hi va acabar guanyant, menys mares i fills, que es van trobar amb uns destins robats per sempre més





VEURE MÉS
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
La producció de Televisió de Catalunya, "Els internats de la por", dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis, es presenta el dimarts 16 de juny al Centre Cultural Blanquerna de Madrid, a les 18.30. L'acte comptarà amb la presència dels seus directors i del jutge Baltasar Garzón i l'escriptora Almudena Grandes, que participaran també en el col·loqui posterior a la projecció (en versió original en català amb subtítols en castellà).



El treball d'Armengou i Belis és un exercici de recuperació de la memòria històrica que destapa un passat ocult i silenciat, protagonitzat per milers de nens i nenes internats en col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social. Centres en què hi van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses, que es van convertir en una mena de presó per a aquests infants i que van perdurar fins ben entrada la democràcia. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.

"Els internats de la por" tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb “Els nens perduts del franquisme” (2002) i “Torneu-me el fill!” (2012).

El documental es va estrenar el passat 28 d'abril al programa "Sense ficció", essent el programa més vist del dia a Catalunya, amb una audiència de 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19.1.
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
“Els internats de la por”, produït per Televisió de Catalunya i dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, es projecta els dies 21 i 22 de novembre en dues jornades en record dels republicans exiliats que tindran lloc en les localitats franceses de Montsempron e Libós i Santa Liurada –ambdues al departament d’Òlot i Garona, a la regió occitana d’Aquitània--, respectivament. Les sessions estan organitzades pels cinemes Liberty i Utopie en col·laboració amb l’ACREAMP (Associació de Cinemes d’Art i Assaig d’Aquitània, Llemosí i Migdia-Pirineus) i la MER 47 (Memòria de l‘exili republicà espanyol).

La projecció al cinema Liberty de Montsempron e Libós és dilluns 21 a les 19.15, i la del cinema Utopie de Santa Liurada és dimarts 22 a les 19.00.



Memòria històrica

El treball és un exercici de recuperació de la memòria històrica que destapa un passat ocult i silenciat, protagonitzat per milers de nens i nenes internats en col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social. Centres en què van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses, que es van convertir en una mena de presó per a aquests infants i que van perdurar fins ben entrada la democràcia. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya, aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.



“Els internats de la por” tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb “Els nens perduts del franquisme” (2002) i “Torneu-me el fill!” (2012).

El documental, que es va estrenar el 28 d’abril de l’any passat al programa “Sense ficció”, va ser el programa més vist del dia a Catalunya, amb una audiència de 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1. Amb més de 40.000 reproduccions al servei TV3alacarta des de la seva estrena, s’ha convertit en el documental més vist en línia de les últimes temporades del programa.

Fa un any, “Els internats de la por” va ser guardonat amb el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2015 per un periodisme rigorós i de qualitat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. També va ser finalista als Prix Europa 2015 en la categoria d’actualitat al millor programa de televisió europeu d’investigació, entre altres.
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
“Els internats de la por”, produït per Televisió de Catalunya i dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, es projecta els dies 21 i 22 de novembre en dues jornades en record dels republicans exiliats que tindran lloc en les localitats franceses de Montsempron e Libós i Santa Liurada –ambdues al departament d’Òlot i Garona, a la regió occitana d’Aquitània--, respectivament. Les sessions estan organitzades pels cinemes Liberty i Utopie en col·laboració amb l’ACREAMP (Associació de Cinemes d’Art i Assaig d’Aquitània, Llemosí i Migdia-Pirineus) i la MER 47 (Memòria de l‘exili republicà espanyol).

La projecció al cinema Liberty de Montsempron e Libós és dilluns 21 a les 19.15, i la del cinema Utopie de Santa Liurada és dimarts 22 a les 19.00.



Memòria històrica

El treball és un exercici de recuperació de la memòria històrica que destapa un passat ocult i silenciat, protagonitzat per milers de nens i nenes internats en col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social. Centres en què van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses, que es van convertir en una mena de presó per a aquests infants i que van perdurar fins ben entrada la democràcia. A diferència de països com Irlanda, que han reconegut els maltractaments a nens sota la seva tutela, a Espanya, aquests abusos no han estat mai jutjats ni reparats.



“Els internats de la por” tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb “Els nens perduts del franquisme” (2002) i “Torneu-me el fill!” (2012).

El documental, que es va estrenar el 28 d’abril de l’any passat al programa “Sense ficció”, va ser el programa més vist del dia a Catalunya, amb una audiència de 635.000 espectadors i una quota de pantalla del 19,1. Amb més de 40.000 reproduccions al servei TV3alacarta des de la seva estrena, s’ha convertit en el documental més vist en línia de les últimes temporades del programa.

Fa un any, “Els internats de la por” va ser guardonat amb el Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista 2015 per un periodisme rigorós i de qualitat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. També va ser finalista als Prix Europa 2015 en la categoria d’actualitat al millor programa de televisió europeu d’investigació, entre altres.
EMISSIÓ: dimecres 2 de febrer a les 21:50

Centenars de persones han denunciat la “desaparició” del seu fill acabat de néixer als anys 60 i 70. Podria ser vostè un d’aquells nens robats?

Dels autors d’“Els nens perduts del franquisme”, un documental que prova com el règim va permetre l’apropiació de nens i les adopcions irregulars.




Nadons que “morien” en el part, mares adoptives que simulaven l’embaràs amb un coixí, nens “a la carta” per 200.000 ptes, partides de naixement falsificades... Pràctiques habituals als anys 60 i 70 que ara denuncien centenars d’afectats.

nullnull

Para los que nos visitáis de fuera de Catalunya, aquí teneis la versión en castellano del documental



Veure la nota de premsa del documental.

» Veure més

Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció

La directora de documentals de Televisió de Catalunya, Montse Armengou, participa en els III Encontres “Impacte dels fonamentalismes polítics, econòmics, religiosos i culturals en els drets sexuals i drets reproductius”, que organitza l’associació Medicus Mundi Guipúscoa i que té lloc a la Sala d’Actes Kutxa Andia de Sant Sebastià (País Basc) els dies 12 i 13 de novembre.



Armengou intervé en la jornada “Fonamentalismes religiosos i polítics: desafiaments constants per a les dones”, que té lloc el dijous 12, i ho fa amb la ponència titulada “Franquisme i repressió sobre les dones: maternitats imposades, nens robats i abusos sexuals “en nom de Déu””, que s’emmarca en la sessió “Dret a la Reparació i a la Memòria històrica”. Durant la ponència s’hi projectaran fragments de diversos documentals, entre els quals hi ha “Els internats de la por”, “Torneu-me el fill” o “Els nens perduts del franquisme”, tots codirigits per Montse Armengou i Ricard Belis.



La tercera edició dels Encontres, que porta per lema “La teva boca, fonamental contra els fonamentalismes”, té com a referent la campanya llatinoamericana “Contra los fundamentalismos, lo fundamental es la gente”, impulsada per l’Articulació Feminista MARCOSUR des de Medicus Mundi i des del Movimiento Manuela Ramos amb la intenció d’amplificar les veus que s’oposen amb fermesa a les pràctiques i discursos socials que sotmeten a les persones a situacions de violència i opressió.

Entre els principals objectius de les jornades, cal destacar l’anàlisi de les causes i els factors socials que contribueixen a la pervivència dels fonamentalismes; fer públiques les diverses estratègies feministes de lluita contra aquests fonamentalismes, i la creació d’aliances entre les diverses organitzacions i xarxes que s’hi dediquen per tal d’establir propostes d’acció conjuntes.


14/04/2011: "Torneu-me el fill"

Categoria: Docuteca
Escrit per: Sense ficció
Centenars de persones han denunciat la “desaparició” del seu fill acabat de néixer als anys 60 i 70. Podria ser vostè un d’aquells nens robats?

Dels autors d’“Els nens perduts del franquisme”, un documental que prova com el règim va permetre l’apropiació de nens i les adopcions irregulars.




Nadons que “morien” en el part, mares adoptives que simulaven l’embaràs amb un coixí, nens “a la carta” per 200.000 ptes, partides de naixement falsificades... Pràctiques habituals als anys 60 i 70 que ara denuncien centenars d’afectats.

nullnull

Para los que nos visitais de fuera de Catalunya, aquí teneis la versión en castellano del documental


Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
Durant tot aquest estiu podeu seguir tenint una finestra oberta al món del documental amb el "Sense ficció". A TV3 i el 33 reemetrem una selecció d'alguns dels documentals que hem estrenat aquesta temporada. A continuació us oferim el llistat dels documentals, el dia d'emissió i el canal per on s'emetran.

null

TV3, els dimarts a la mitjanit

24 de juliol Què mengem
31 de juliol El cine de Paco
7 d'agost El futur era de tots
14 d'agost Això no funciona, o potser sí?
21 d'agost Avis contra la crisi
28 d'agost Històries de la Model
4 de setembre Torneu-me el fill!

null

33, els dissabtes sobre les 21.45

14 de juliol Generació D
21 de juliol María i jo
28 de juliol El Bulli, l'últim vals
4 d'agost Trasplantant la vida
11 d'agost Voluntaris
18 d'agost Al final de l'escapada
25 d'agost Man on wire (Un home sobre d'un cable)
1 de setembre The cove
8 de setembre El llegat de Sísif. Què passa amb la cultura de l'esforç?
15 de setembre El meu nom és Druillet
22 de setembre Balls robats

El "Sense ficció" tornarà al setembre amb una nova temporada plena d'estrenes.
Categoria: Notícies
Escrit per: Sense ficció
Montse Armengou conduirà la intervenció de Felipe Moreno a la xerrada “Drets humans i memòria històrica: eines per a la pau”. Moreno, coordinador per a Catalunya i les Balears de la querella argentina pels crims del franquisme, és un destacat activista per la recuperació de la memòria històrica a l’estat espanyol. Per la seva militància antifranquista va ser torturat per Juan Carlos González Pacheco –“Billy el Niño”.



Felipe Moreno


Montse Armengou ha dirigit juntament amb Ricard Belis diversos documentals que han posat al descobert aspectes desconeguts de la repressió franquista, com “Els nens perduts del franquisme”, “Torneu-me el fill”, “Avi, et trauré d’aquí”, “Els internats de la por”, etc.

Dilluns, 2 d’octubre, 19.00, al CC Sant Jordi-Ribera Baixa, el Prat de Llobregat.

Més informació a:
http://www.elprat.cat/la-ciutat/guia-agenda/drets-humans-i-memoria-historica-eines-la-pau



Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
A partir del dissabte 2 de juliol es reemetran alguns dels documentals que hem emès al "Sense ficció" durant aquesta i anteriors temporades. Els documentals es podran veure pel 33 cada dissabte, des del 2 de juliol i fins el 24 de setembre, sobre les 22:15. A continuació, podeu consultar tots els documentals que es tornaran a emetre:

- Garzón, judici al jutge. 2 de juliol
- ETA a la ciutat dels sants. 9 de juliol
- Adéu, Espanya? 16 de juliol
- Videocràcia. 23 de juliol
- Anatomia d'un Rei. 30 de juliol
- El meu Molino. 6 d'agost
- Cerdà, un visionari maleït. 13 d'agost
- Barraques. La ciutat oblidada. 20 d'agost
- Invasors. 27 d'agost
- Pluja seca. 3 de setembre
- Torneu-me el fill. 10 de setembre
- Comprar, llençar, comprar. 17 de setembre
- Garbo, l'home que va salvar el món. 24 de setembre

Reemissions d'estiu del "Sense ficció". Tots els dissabtes a la nit pel 33, des del 2 de juliol fins el 24 de setembre.
Categoria: Documentals
Escrit per: Sense ficció
EMISSIÓ: Dimarts 24 d’octubre, a les 21.55, a TV3 i internet

Com ha canviat la nostra societat en els últims 25 anys?


Una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Minoria Absoluta

Quines de les coses que el 1992 ens semblaven inimaginables ara formen part de la nostra vida quotidiana? Quines transformacions ens han resultat més sorprenents? “Com hem canviat” visita una família de pagesos de la Garrotxa, protagonista del reportatge “Un any a pagès” de “30 minuts” el 1992, per comprovar com s’ha transformat la societat en els últims 25 anys.

En aquest programa s’acomiada Joan Salvat, director del “Sense ficció” durant nou anys i del “30 minuts” durant vint-i-quatre. A partir d’ara l’espai estarà dirigit per Montse Armengou, periodista i codirectora de reconeguts documentals com “Els internats de la por”, “Torneu-me el fill” o “Els nens perduts del franquisme”.





L'any 1992, Televisió de Catalunya va produir el documental “Un any a pagès”, emès dins de l’espai “30 minuts” de TV3, en què seguia durant tot un any la vida d'una família de pagesos de la Vall d'en Bas, la família Carrera. Ara, 25 anys després, un equip de televisió ha tornat a visitar la mateixa família per saber com estan i com els ha anat.

En el seu moment, la van triar perquè era una de les poques famílies que encara es dedicaven del tot a la ramaderia. Però després d'un període de canvis revolucionaris, han sabut adaptar-se als nous temps i la granja es troba en plena activitat. El documental mostra com han canviat les maneres de treballar al camp, però també és un testimoni xocant sobre com han canviat les formes de vida d’aquests catalans de la Garrotxa en 25 anys. A la comarca, per exemple, l’any 1992 hi havia 434 habitants nascuts a l’estranger; avui, en canvi, n’hi ha 9.020 registrats.
La família Carrera representa, al mateix temps, un mirall de l’evolució de la nostra societat en aquest quart de segle. Per això aquest documental no explica només les transformacions d’una família, sinó que, en realitat, ens apel·la a tots nosaltres i ens revela com hem canviat.




“Un any a pagès” és com es va titular aquell programa que es va fer l’any 92. Vist ara, sorprèn com acabava, perquè plantejava un dilema molt pessimista: o plegar o continuar però fent una inversió potent. Aquest era el dilema d’en Salvador, i així és com comença “Com hem canviat”.


Dirigit per Francesc Escribano.