EMISSIÓ: Dimarts 5 de juny, a les 21.55, a TV3
INTERNET: Fins al 5 de juliol, geoblocat Espanya



Els refugiats, un negoci valorat en 20.000 milions d’euros l’any


Una producció de La Compagnie des Phares et Balises

Per a la gran majoria de nosaltres, els camps de refugiats responen a les necessitats d’una situació d’emergència. Però, de fet, la realitat d’aquests camps és ben diferent. El fet que s’hagin multiplicat arreu del món és una demostració clara que una situació considerada “excepcional” és, en la pràctica, un sistema durador, lucratiu i de llarg recorregut. És un autèntic mercat, en què els estats, les organitzacions internacionals i els inversors miren de sortir-hi tots guanyant. Arreu del món, 12 milions de persones viuen en camps de refugiats. Més de 60 milions transiten per un camp o un altre. Sota diverses formes, actualment els camps són habituals gairebé a tot arreu. Qui els erigeix? Amb quina legitimitat? Qui se’n beneficia? Com és que els camps proliferen i per què es mantenen? Suposen l’única solució a una política migratòria que sembla molt difícil de definir? A través d’una minuciosa recerca dins d’aquest món invisible, el documental llança una altra mirada a la migració contemporània. Descriu i revela els mecanismes que s’amaguen darrere un fenomen de gran abast: la “campificació” del món.




Empesos per les guerres i les catàstrofes, desatesos per estats que no volen acollir-los, vint milions d’exiliats troben refugi als camps de refugiats. Camps de refugiats, centres de retenció, campaments d’espera... pensats com una solució humanitària d’urgència, aquests llocs d’aïllament es cronifiquen arreu del planeta.

Considerats com a beneficiaris d’ajuda, els refugiats queden sotmesos a una nova llei: la del mercat. Ara les empreses privades ja són presents als camps. Confrontades amb un esclat de necessitats, els organismes humanitaris de l’ONU que gestionen els camps (l’Alt Comissariat per als Refugiats –ACNUR, en anglès UNHCR–, el Programa Alimentari Mundial...) opten per les empreses privades pensant que seran més innovadores i més barates, i que proporcionaran serveis més dignes als refugiats.

Des de petites i mitjanes empreses fins a multinacionals, des de bancs fins a grups de seguretat privada, aquestes empreses penetren, així, dins un nou sector d’activitat. Un mercat d’un gran potencial, si comptem que el volum econòmic mundial del sector humanitari s’estima en uns 20.000 milions d’euros anuals.

Als camps, el sector privat aixeca ciutats de barracons; empreses de tecnologia punta serveixen sistemes biomètrics per identificar els refugiats; les grans marques de distribució hi inauguren supermercats. Els seus productes, serveis i tecnologia hi troben oportunitats a gran escala.




Els interessos d’aquestes empreses sempre s’admeten obertament? Els refugiats són un sector nou de consumidors? Poblacions de prova per a productes nous? Com és que l’economia de mercat s’introdueix en aquestes zones conflictives del món?

Territori d’interessos econòmics, els camps de refugiats també són escenaris de mercantilització política, utilitzats a plaer per països rics que prefereixen no acollir aquestes poblacions poc atractives.

En les negociacions internacionals, s’hi decideix el preu dels camps i de les crisis migratòries. L’acord firmat entre la Unió Europea i Turquia, que adjudica al govern turc la gestió dels migrants arribats al seu territori, n’és la il·lustració perfecta.

El documental posa el focus en els camps de refugiats més grans d’Europa (Calais; Moria, a l’illa grega de Lesbos; Elbeyli, a Turquia), però també a Jordània (Zaatari) i a Kènia, a Dadaab, el camp de refugiats més antic del món. El film es fica entre les bambolines d’aquest mercat emergent, una cara amagada de la vida dels camps i de les crisis migratòries.

“Refugiats: un negoci a l’alça” també revela els mecanismes profunds que actuen al voltant dels camps. Des dels interessos econòmics fins a la instrumentalització política, en què els estats negocien el preu d’aquestes poblacions poc desitjades, amb la finalitat de relegar-les més fàcilment a aquests indrets de vida paral·lela.

Dirigit per Nicolas Autheman i Delphine Prunault.


I després, “Valor afegit” presenta “Immigrants, els refugiats econòmics”, els immigrants que arriben a Europa fugint sovint de la misèria en els seus països. El programa s’endinsarà en el que està fent la comunitat pakistanesa al barri de Sant Antoni de Barcelona, en un projecte innovador, a escala europea, que els intenta integrar en les xarxes econòmiques i socials del barri.