"DESEMPARATS"
EMISSIÓ: Dimarts 22 i 29 de maig, a les 21.55, a TV3

Minisèrie documental d'investigació de Montse Armengou, Ricard Belis i Albert Elfa sobre les retirades de menors per part de l’administració. En la majoria de casos estan justificades, però el documental aborda les errades del sistema. Centenars de famílies trencades per protocols qüestionables, construïts per protegir els menors


Una producció de TV3





"DESEMPARATS. EL DOLOR"
EMISSIÓ: Dimarts 22 de maig, a les 21.55 i internet

El primer documental del “Sense ficció” es fixa en aquells casos en què el sistema ha fallat i, per tant, ha provocat una terrible i innecessària situació de trencament familiar.

En el primer capítol, el dolor d’aquestes famílies n’és el protagonista. Un dolor provocat per errades dels serveis mèdics, per les presses dels serveis socials, per les pors mediàtiques del sistema... Pares que no poden recuperar els seus fills fins passats molts anys i que, mentrestant, han d’acceptar un règim de visites escàs i vigilat. Alguns no els recuperen mai.

L’administració, per protegir els menors, ha teixit una sèrie de protocols que s’han de complir. La roda, quan s’engega, costa molt d’aturar.




"De cop i volta te trobes que t’han arrabassat es teu fill des teus braços. No saps on l’han dut, no saps on és. Ho vius com que te segresten es teu fill."
Cristina

"El temps perdut no el recuperes mai. Jo no vaig veure els primers passos dels meus fills, les primeres paraules, la primera vegada que van dir mama, papa... No es recupera."
Vanessa

"Cal analitzar què és millorable, amb l’objectiu de disminuir el nombre de retirades de menors. El marge d’error de les resolucions de la DGAIA és bastant petit, que això no treu –i vull deixar-ho molt clar– el dolor que senten aquestes famílies."
Georgina Oliva, directora DGAIA




El segon capítol, "Desemparats. L'abús", s’emetrà el dimarts 29 de maig, amb el focus del documental posat als centres de menors. Com són aquests centres on van a parar els nens? És ètic obtenir-ne beneficis econòmics?

I després del documental, “Sense ficció” posarà a debat el sistema de protecció de menors, amb representants de l’administració catalana, associacions de famílies afectades i experts, amb Albert Elfa i Montse Armengou.


Fitxa tècnica
Una minisèrie documental de Montse Armengou, Ricard Belis i Albert Elfa
Producció: Ruth Llòria
Imatge: Carlos Díaz
Muntatge: Marc Escòlies
Il·lustracions i disseny gràfic: Pep Presas
Muntatge postproduccions: Marta Barbal
Muntatge musical: David Bustamante
Postproducció so: Albert Juvé
Documentació: Elisabet Díaz, Raquel Vizcaya
Imatge addicional: Domènec Gibert, Carles Mallol, Marc Durà, Agustí Poch
Titulació: Núria Barba, Nanda de Sangenís
Producció executiva: Muntsa Tarrés





“QUALSEVOL COSA ABANS QUE UNA PUTA”
EMISSIÓ: Dimarts 22 de maig, a les 23.07, a TV3
INTERNET: Fins al 21 de juny (geolocalitzat a Espanya)



Es pot ser mare i prostituta?
Víctima de la violència masclista, Eva-Marree Kullander es va separar de la seva parella. Amb dos nens petits i en trobar-se aviat que no tenia prou recursos econòmics, va treballar com a noia de companyia dues setmanes. En assabentar-se’n, els serveis socials suecs li van treure la custòdia dels nens i la van concedir a l’exparella, tot i tenir antecedents per violència.
L’Eva-Marree va engegar accions legals per recuperar els nens i tenir-hi contacte, però no hi havia res a fer. Tres anys després, en la primera visita acordada amb els serveis socials per veure el seu fill gran, l’exparella la va matar i va ferir mortalment una treballadora social.


Una producció de Magneto Presse i Arte




L’11 de juliol del 2013, Eva-Marree Kullander va morir assassinada pel seu excompany, Joel Kabagambe, a la seu dels serveis socials de Västeras, a Suècia. Tenia 27 anys i era mare de dos nens. El seu malson havia començat l’any 2009, quan es va quedar embarassada del segon. Arran de patir diversos episodis de violència masclista exercida per la seva parella, va demanar ajuda als serveis socials, on la van animar a deixar-lo. Pocs mesos després del naixement de la segona criatura, la seva situació econòmica era tan crítica que va decidir treballar com a noia de companyia a Estocolm amb el pseudònim de “Petit Jasmine”. Només van ser dues setmanes, cinc clients, però l’estigma social va marcar la resta de la seva vida.

Per entendre la seva història, cal contextualitzar-la en el seu marc social i jurídic. El 1999, Suècia va ser el primer país al món a adoptar una llei que criminalitzava els clients. A la pràctica no se n’ha empresonat mai cap, però la situació de les prostitutes ha empitjorat, tot i que la seva activitat ja no és il·legal. La llei les considera víctimes de la violència sexual, tant si se’n consideren com si no. Es fa tot el possible perquè abandonin la prostitució i se les desacredita sistemàticament si no segueixen aquest rol o si no se’n penedeixen.

En assabentar-se que l’Eva-Marree Kullander havia exercit com a prostituta, els serveis socials van decidir treure-li la custòdia dels fills. Es van presentar a casa seva amb la policia i, sense cap explicació, li van prendre els nens. La custòdia va passar a mans de l’exparella, tot i els seus antecedents per violència.

Durant anys, l’Eva-Marree va lluitar per tots els mitjans amb l’administració i la justícia per recuperar els fills, sense èxit. Tot i que va aconseguir una sentència judicial que li concedia el dret de visitar els fills, l’exparella va anul·lar sistemàticament les visites el dia abans durant tres anys.

“En un context cultural en què es considera millor confiar uns nens a un home violent que a una prostituta, tots els intents de l’Eva-Marree acaben fracassant sistemàticament. Des de la negociació amb els serveis socials fins a l’abandonament de la prostitució, passant pel recurs davant d’un jurat popular, no funciona res. Haurà de pagar tota la vida per haver mantingut relacions amb cinc clients, com si el preu no hagués estat ja prou alt.”
Ovidie, directora





L’Eva-Marree mai va tornar a prostituir-se. Tampoc es va penedir ni va renegar del que havia fet, senzillament ho va assumir i es va convertir en una activista pels drets de les treballadores sexuals, desafiant les polítiques i actituds envers la prostitució a Suècia.

El juliol del 2013, els serveis socials van decidir organitzar una trobada entre l’Eva-Marree i el seu fill gran, en Ludwing. Feia més de tres anys que l’hi havien pres. L’exparella havia de supervisar la visita, malgrat les múltiples advertències del seu comportament amenaçador. La cita es va acordar el 13 de juliol. Aquell dia, durant la visita, en Joel la agredir brutalment amb un ganivet, apunyalant-la més de trenta vegades. També va ferir una treballadora social.

Dies després del seu assassinat, es van organitzar concentracions de treballadors sexuals arreu del món. L’Eva-Marree es va convertir en el símbol del fracàs del model suec.

Quatre anys després dels fets, els seus pares encara reclamen als serveis socials i les institucions el dret de visita als seus nets, però els seus correus no reben resposta ni ningú es digna a rebre’ls. L’estigma continua.


Podeu veure’n el tràiler aquí.


Premis
Premi Amnistia Internacional a la millor pel·lícula de la secció Drets Humans, Thessaloniki International Film Festival, Grècia 2018


Dirigit per Ovidie.