"DE BRUIXES, XURROS I EMOCIONS"
EMISSIÓ: Dimarts 2 de gener a les 21.55, a TV3 i internet

La fira, aquest espai de diversió i d’esbarjo de moltes festes majors de Catalunya, està en crisi.
Potser és el senyal d’una decadència imparable, o bé un nou gir d’aquesta tradició mil·lenària per adaptar-se als temps.
El documental “De xurros, bruixes i emocions”, una producció pròpia de TV3 dirigida per Josep Rovira, ofereix un viatge a l’interior d’aquest món de fantasia de la mà dels seus protagonistes.







Els anomenats familiarment cavallets ja no criden l’atenció, perquè la gent ha canviat els hàbits de lleure, mentre que la tecnologia que els mou està perdent la guerra davant d’un món cada cop més virtual i en tres dimensions.

Vist en perspectiva, es podria dir que és la festa que tampoc no es viu com abans, però, malgrat el canvi global de costums, la fira encara manté quelcom que la distingeix i que li permet sobreviure. Forma part de la tradició i de la cultura mediterrània del país i forja la identitat i les emocions de les persones que la visiten. I, malgrat la seva aparent decadència, (després de mil anys de vida, nascuda a redós del comerç entre ciutats lliures), continua sent un espai de diversió que genera il·lusions, sobretot per a les famílies i, en especial, adolescents i petits.




El documental “De bruixes, xurros i emocions” ha volgut endinsar-se en aquest escenari amb una mirada contemplativa. I ho ha fet acompanyant un grup de firaires al llarg de tot un estiu de festes majors catalanes. Perquè ells són una de les últimes professions nòmades en un món cada cop més sedentari, i perquè són els que fan possible la festa, amagats en les taquilles i a les sales de màquines de les seves andròmines. La seva transhumància és curiosa, van de poble en poble repartint cops d’escombra, marejant els clients o posant a prova la seva destresa i valentia i, malgrat això, cada any se’ls espera.




Els firaires són gent singular, sagues centenàries de tota la vida i nouvinguts al país, d’entre els quals destaquen els marroquins i els gitanos portuguesos i, allà on van, venen fum, emocions i molta fantasia. I això és el que transmeten en el documental, expliquen records del passat, es fan preguntes sobre el futur i acaben oferint imatges d’una professió única i molt desconeguda.

I és que tothom recorda un dia de sort a la tómbola, la por passada al capdamunt d’unes atraccions vertiginoses o potser el joc amb una primera parella als autos de xoc, però gairebé ningú no té present qui feia funcionar aquell univers efímer.


Dirigit per Josep Rovira.






“L’ÚLTIM TERRITORI SALVATGE” (“THE LAST WILD”)
EMISSIÓ: Dimarts 2 de gener, a les 23.10, a TV3 i 30 dies a internet (geolocalitzat a Espanya)

Un viatge fascinant als parcs naturals més remots de Namíbia amb imatges espectaculars
Una aventura extraordinària que connecta l’esperit humà amb l’esperit de la vida salvatge





Elefants, lleons, lleopards, girafes, búfals, hipopòtams i molts altres animals salvatges comparteixen amb l’ésser humà el mateix vincle biològic i espiritual amb la naturalesa, però la pressió provocada per la conducta depredadora de l’home i l’extensió de la civilització a tot el planeta, amenacen molt seriosament aquest vincle i, per descomptat, la supervivència de tots els éssers vius.

Mai una sola espècie, la de l’homo sàpiens, ha causat una extinció tan gran en tan poc temps. En els darrers anys, per exemple, han desaparegut el 90% de la població de guepards a l’Àfrica. A aquest pas, la desaparició de la vida salvatge sembla inevitable.




El documental fa una crida per restablir el contacte amb la vida salvatge i el respecte per la natura i per totes les criatures que hi habiten, per tal de construir un nou món més positiu i sostenible.

L’equip de rodatge, encapçalat pel periodista i cineasta Jordi Llompart, ha viatjat fins al Kalahari Occidental, a l’Àfrica del Sud-Oest, a Namíbia, a una de les regions més remotes i desconegudes de l’Àfrica, en busca d’imatges que demostren que la vida humana, com la vida de totes les altres criatures, és part indissociable del cicle de la natura.




Els autors s’han endinsat en el Parc Nacional del Kaudum de Namíbia, una reserva de vida salvatge remota, de molt difícil accés, i també en la regió del Kavango-Zambeze, una extensa àrea fronterera que llinda amb Angola, Zàmbia i Botswana. Allà han enregistrat imatges de paratges únics i espectaculars, han visitat pobles boiximans allunyats de la civilització i s’han trobat amb grans grups d’elefants, búfals, lleons, rinoceronts, hipopòtams, cocodrils i molts altres animals, en el seu habitat salvatge.




La pel·lícula, rodada en Ultra Alta Definició 4K, conté un extraordinari ventall d’imatges aèries espectaculars, plans relativament pròxims als animals, imatges insòlites de pura vida salvatge, una banda sonora molt expressiva i emocionant i un profund missatge conservacionista que porta l’espectador a una interpretació profunda i sensible de la natura en el seu estat més pur.


Dirigit per Jordi Llompart.