EMISSIÓ: Dimarts 28 de novembre, a les 21.55, a TV3

A la Conca de Tremp s’ha fet una troballa paleontològica excepcional: l’esquelet d’un dinosaure de grans dimensions i més pròxim en el temps a l’extinció dels dinosaures, fa 69 milions d’anys. Un descobriment que canvia les idees de com eren els últims dinosaures a Europa i que obre un munt d’interrogants als paleontòlegs encara per respondre


Una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Batabat





La Conca de Tremp, al sud dels Pirineus, és un paradís per als paleontòlegs. No només perquè s’hi hagin trobat ossos, ous i petjades, sinó perquè és un dels pocs llocs al món on s’han trobat restes dels últims dinosaures que van habitar la Terra. “L’últim gegant d’Europa” explica la història d’una troballa paleontològica excepcional: l’esquelet d’un dinosaure de grans dimensions que va viure al sud dels Pirineus fa 69 milions d’anys, poc abans de l’impacte del meteorit que va provocar l’extinció d’aquests animals.

Cada resta trobada és la peça d’un trencaclosques que acabarà encaixant o no, donant respostes i provocant noves preguntes. La narració va seguint els avenços de l’equip científic que estudia les restes extraordinàries d’aquest titanosaure en una mena de thriller paleontològic que no estalvia recreacions ni efectes 3D. Per reunir totes les peces del puzle, hauran de remuntar-se a l’excavació que va realitzar al jaciment d’Orcau el paleontòleg alemany Walter Kühne l’any 1955, localitzar les primeres restes que va trobar i aconseguir la llibreta on apuntava tots els detalls de l’excavació, desapareguda durant més de 60 anys.




En aquesta descoberta tot és excepcional. Primer, perquè no és gens habitual trobar un esquelet de dinosaure. Segon, perquè les mides de l’esquelet fan plantejar-se, als científics, si es tracta del dinosaure més gran trobat mai a Europa. Només el coll feia cinc metres de longitud. Tercer, perquè amb una antiguitat de 69 milions d’anys, se situa molt pròxim al moment de l’extinció, un període molt difícil d’estudiar per la manca de restes trobades. La majoria d’esquelets trobats fins ara, a Estats Units i a Sud-amèrica, pertanyen al període juràssic o al cretaci inferior, és a dir, fa entre 200 i 100 milions d‘anys. Per tot això, el fòssil de dinosaure excavat al jaciment d’Orcau el fa del tot únic.




Les investigacions els plantegen moltes incògnites científiques. Quina mida tenia el titanosaure? Com menjava? Com es movia? Com es reproduïa? A quina espècie pertany aquest dinosaure tan diferent dels que s’han trobat fins ara? Es tracta del dinosaure més gran trobat mai a Europa? El seu descobriment escriurà una pàgina en blanc de la història d’aquests animals fascinants que van dominar la Terra durant 160 milions d’anys i que, de manera sobtada, van desaparèixer per sempre.

Dirigit per Jordi Portals.