EMISSIÓ: Dimarts 14 de novembre, a les 21.55, a TV3 i internet

La crisi ens ha deixat un nou model de desigualtat social.
Els indicadors de recuperació coincideixen amb l’anomenada quarta revolució industrial, la de la intel·ligència artificial i els robots, que canviarà per sempre el món laboral que coneixem.


Una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Produccions El Videocassette




Tenir una formació acadèmica o experiència no és garantia actualment d’aconseguir una feina. La crisi ha generat un nou model de desigualtat social. Tot i que els indicadors assenyalen una recuperació econòmica, aquesta recuperació es fonamenta en la precarietat laboral, els salaris baixos i la temporalitat. “Que repuntin indicadors econòmics no farà que visquem com fins ara. Viurem diferent”, assegura Genís Roca, un dels consultors més respectats en l’adaptació d’empreses i organitzacions als nous paràmetres digitals. Viurem diferent... però com?

Aquest context social i econòmic coincideix amb l’anomenada quarta revolució industrial, la de la intel·ligència artificial i els robots. Segons els experts en robotització i automatització Carl Frey i Michael Osborne, autors de l’estudi “The Future of Employment: How Susceptible Are Jobs to Computerisation?” (El futur del treball: com de susceptibles són els llocs de treball a la informatització?), publicat per la Universitat d’Oxford, el 47% de les professions als Estats Units (CaixaBank ha extrapolat la dada a Espanya i l’ha situat al 43%) estan en risc de ser totalment automatitzades. Per ells, el futur passa per formar-se en aquest àmbit o conformar-se amb feines del ram de serveis amb sous més baixos.

Aquestes dades són possibles perquè l’automatització ja no es limita als processos industrials. El documental mostra com la intel·ligència artificial comença a introduir-se en àmbits socials com els serveis d’atenció al client, que amenacen de buidar els call centers de persones, el vehicle i l’autobús autònoms, que posaran en perill la feina de taxistes i conductors, la banca o la medicina. En aquest últim camp, la intel·ligència artificial es fa servir com a una segona opinió per recomanar, per exemple, quin tractament és el més adient per a un pacient amb càncer.



El robots també s’introdueixen en entorns socials. Un altre investigador d’Oxford, Shimon Whiteson, desenvolupa un robot autònom per a l’atenció a la gent gran, i a Catalunya la investigadora Carme Torras treballa amb màquines que ja són capaces de vestir persones o plegar roba. L’objectiu és desenvolupar robots que ajudin les persones amb mobilitat reduïda.

Els avenços tecnològics comporten un impacte immediat sobre l’ocupació. La revolució tecnològica s’accelerarà i comportarà l’eliminació de molts llocs de treball. En un extrem quedaran les feines de serveis més difícils d’automatitzar i amb sous més baixos i, en l’altre, les noves feines qualificades relacionades amb la tecnologia. N’hi haurà prou? Quants treballadors corren el risc de no seguir el ritme? Seran expulsats del món laboral o s’hauran de conformar amb feines de baix nivell, mal pagades? Reciclar-se en feines tecnològiques és la millor opció? En aquest sentit, el documental utilitza com a fil narratiu un curs de programació per a persones a l’atur que s’ha fet al Centre d’Empreses Innovadores de Balaguer. L’esforç dels estudiants Paola Alfonso i Rafa Martínez per entrar en una de les professions amb més futur simbolitza la transformació d’un mercat laboral cada vegada més polaritzat. Tothom hi podrà accedir? Les opinions i experiències recollides apunten cap a un escenari ple d’incògnites en els pròxims anys.

Dirigit per Jaume Ginestà.