“Torneu-me el fill!” (2011) de Montse Armengou i Ricard Belis és un treball d’investigació que va provar com el règim franquista va permetre l’apropiació de nens i les adopcions irregulars els anys 60 i 70. El dijous 19 d’octubre es projecta a la jornada “Niñ@s desaparecid@s, mujeres silenciadas” que organitza la Càtedra UNESCO de Ciutadania, Convivència i Pluralisme de la Universitat Pública de Navarra. En Ricard Belis participarà en el debat posterior via skype. La jornada recull també el cas de nens robats a altres països com l’Argentina i la República d’Irlanda.

El mateix dia, Montse Armengou participa en una taula rodona sobre nens robats durant el franquisme i els primers anys de la democràcia que organitza la Secció de Drets Humans de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid.

Montse Armengou i Ricard Belis són autors també dels documentals i els llibres “Els nens perduts del franquisme” i “Els internats de la por”.





Centenars de persones van denunciar la “desaparició” del seu fill nounat als anys 60 i 70


Nadons que “morien” en el part, mares adoptives que simulaven l’embaràs amb un coixí, nens “a la carta” per 200.000 pessetes, partides de naixement falsificades... Pràctiques habituals als anys 60 i 70 que han denunciat centenars d’afectats.

Al principi el franquisme va propiciar el robatori de nens com a eina de repressió política. Separar els fills dels seus pares “rojos” era una manera de depurar la raça i crear bons espanyols. Més endavant, la repressió va adquirir un caire moral. Entitats d’adopció, institucions religioses, metges i advocats decidien que una dona soltera no era apta com a mare i sempre hi hauria una família cristiana i com cal per adoptar aquell nadó. Aviat va acabar sent un negoci en què no es dubtava a enganyar uns pares dient que el nadó havia mort i vendre’l en les xarxes d’adopció.

Tothom hi va acabar guanyant, menys les mares i els fills, que es van trobar amb uns destins robats per sempre més.


nullnull


Equip
Un documental de Montse Armengou i Ricard Belis
Fotografia: Carles de la Encarnación
Producció: Tona Julià i Jordi Campàs
Documentació: Maribel Serra
Muntatge: M. Josep Tubella
2011