EMISSIÓ: Dimarts 31, a les 21.55 i 23.15, a TV3


“Sense ficció” estrena dues produccions que tenen com a eix comú la lluita social en el segle XX. D’una banda, “Santuaris de l’antifranquisme” se centra en les monges i capellans que van lluitar contra la dictadura franquista a Catalunya i, de l’altra, “Quilapayún, más allá de la canción”, en els músics que van formar part d’un extraordinari moviment a Xile els anys seixanta que proclamava un canvi urgent a l’Amèrica Llatina.




SANTUARIS DE L’ANTIFRANQUISME

EMISSIÓ: Dimarts 31, a les 21.55, a TV3 i 15 dies a internet (geolocalitzat a Espanya)

Religiosos catalans que van lluitar contra la dictadura franquista


Un documental de la Fundació Periodisme Plural.

“Santuaris de l’antifranquisme” recupera per a la memòria col·lectiva un capítol de la història de Catalunya: la història de les monges i els capellans que van contribuir decisivament a fer que l’oposició al franquisme es pogués organitzar, d’una banda, i dels que van lluitar directament contra la dictadura, sobretot, des de les organitzacions comunistes, de l’altra.





La investigació, que compta amb el testimoni d’alguns dels principals protagonistes, com és el cas del desaparegut mossèn Lluís Hernández, exalcalde de Santa Coloma, a qui va fer la darrera entrevista. Aquests religiosos van obrir les portes de les seves parròquies, convents i monestirs per donar refugi a persones perseguides per la policia franquista; van permetre que els partits i sindicats prohibits per la dictadura es reunissin clandestinament, i també van emparar artistes i intel·lectuals proscrits per defensar la cultura catalana.

Hi va haver sacerdots que van sortir al carrer desafiant a la dictadura, com la famosa manifestació de capellans de 1966 de la qual el documental presenta fotografies i documents inèdits. En una època en que a Espanya no hi havia ni drets humans ni civils, aquests religiosos van aprofitar els privilegis que tenia l’església catòlica i els van posar al servei de tots aquells que se la jugaven per la llibertat i la democràcia.



Manifestació de capellans a Barcelona el 1966



El documental posa cara i ulls a monges i capellans, explica què els va portar a actuar contra el franquisme i en favor dels drets nacionals de Catalunya i quin preu van haver de pagar. Una mostra de com va repercutir en la nostra història recent el Concili Vaticà II, del qual el 2012 es van complir 50 anys.

Dirigit per Llúcia Oliva.



QUILAPAYÚN, MÁS ALLÁ DE LA CANCIÓN

EMISSIÓ: Dimarts 31, a les 23.15, a TV3 i 30 dies a internet (geolocalitzat a Espanya)

Un documental de música, somnis i revolució


Una producció de Palenque Producciones.

Vestits amb rigorosos ponxos negres, les solemnes siluetes dels músics de Quilapayún formen part del poderós moviment musical en el Xile dels anys seixanta. Milers de persones cantaven les seves cançons, amb el puny alçat, convençudes d’un canvi inevitable i urgent a l’Amèrica Llatina. Amb figures com Víctor Jara en el seu origen o Violeta Parra en la inspiració, les seves imponents veus van recórrer el continent, en un procés social sense precedents.






Quan el president xilè Salvador Allende els va enviar a Europa a expandir la bonança xilena, damunt d’un escenari, a París, l’11 de setembre de 1973, van saber que ja no podrien tornar al seu país. Amb tot, dècades d’exili, tragèdies i la gran desfeta d’un gran somni no van ser prou adversitat per acabar amb el seu cant. En cinquanta anys, Quilapayún no ha deixat mai de cantar; han editat més de trenta discos, hi han afegit els seus fills i avui aquests onze músics que viuen entre Xile i França segueixen en escena. No ho fan per nostàlgia. Igual com pensen els seus seguidors, ells també creuen que el món ha canviat, però que la revolució no ha acabat.





El documental “Quilapayún, más allá de la canción”, filmat a França, l’Argentina i Xile, revisa la història d’un dels conjunts més important de l’Amèrica Llatina i mostra les vides actuals dels músics. Un relat coral amb material d’arxiu inèdit en forma de “road movie” que es desplaça en el temps al llarg mig segle. No només en el temps dels seus protagonistes, sinó en el de tota una generació que segueix somiant amb un altre món i que, malgrat el seu desencís, ha reinventat les seves conviccions. En definitiva, un prisma per mirar el món actual i preguntar-se si les lluites segueixen sent les mateixes avui que fa cinquanta anys. I que deixa la resposta sobre la vigència d’aquelles cançons i dels seus somnis actuals en la passió dels seus seguidors.

Dirigit per Jorge Leiva Castro.