“Sense Ficció”, el programa dirigit i presentat per Joan Salvat que té com a principal objectiu emetre els documentals de producció pròpia que han marcat estil a TV3 i els millors documentals que es fan arreu del món, celebra el seu vuitè aniversari amb una actualització de la seva imatge.



L’adaptació als nous temps dona tot el protagonisme a l’ésser humà com a centre dels seus documentals i s’aprofita la tècnica del grafit per col·locar-lo en els carrers, pobles, places, vies, etc., del nostre país. Un nou disseny que afecta també el logotip –les sigles SF-- del programa.



En la seva naturalesa de finestra oberta a les millors produccions del gènere que ens permeten reflexionar sobre els grans reptes de la societat actual, “Sense ficció” és el primer espai d’aquesta mena que fa una televisió pública en la seva primera cadena i en horari de “prime time”.

El programa ha estat, un exercici més, un dels espais que han contribuït al liderat absolut de TV3 el 2016 per setè any consecutiu i s’ha esdevingut, després de vuit anys en antena, un dels grans programes de servei públic amb segell TV3 que també ha tingut el premi de la fidelitat de l’audiència.



N’és una mostra clara el fet que al llarg dels onze mesos en què el programa està en antena –exceptuant l’agost-- el 2016, ha situat un documental en el rànquing dels programes més vistos: al gener, “La cançó censurada” (420.000 espectadors; 13.1 de quota de pantalla); al febrer, “Suñol: un crit valent” (436.000, 13.5); al març, “Pilots” (427.000, 13.8); a l’abril, “Pastilla busca malaltia” (447.000, 14.4); al maig, “Xirinacs, a contracorrent” (353.000, 11.4); al juny, “On acaben els camins” (420.000, 13.9); el juliol, Ciutat salvatge” (290.000, 11.1); al setembre, “Sexe, maraques i chihuahues” ((458.000, 16,7); a l’octubre, “El viatge de l’Unai” (391.000, 13.8), al novembre, “Jo també vull sexe!” (402.000, 13.6), i al desembre, “La Sénia, el paradís perdut” (342.000, 11.4).