EMISSIÓ: dimarts 19 d'abril a les 21.55 i 22.55, a TV3.

“Sense ficció” estrena “Pastilla busca malaltia” i “Gabo. La creació de Gabriel García Márquez”. “Pastilla busca malaltia” és una producció pròpia de Televisió de Catalunya (TVC) dirigida per Montse Armengou i Ricard Belis, sobre l’ús i l’abús dels medicaments que es pregunta, entre d’altres coses, si estem més malalts que empastillats o què apareix abans, la pastilla o la malaltia. De la seva banda, “Gabo. La creació de Gabriel García Márquez” és una producció de JWP, Horne Productions i Ronachan Films amb la col·laboració de TVC, Discovery, Caracol TV, Canal+ i Gebrüder Beetz dirigida per Justin Webster, sobre l’increïble poder de la imaginació i que va ser finalista en els Premis Gaudí 2016.


“PASTILLA BUSCA MALALTIA”



L’indubtable benefici que han tingut els medicaments en l’allargament i la qualitat de vida de la població conviu amb un increment desmesurat del consum de fàrmacs, fins a l’extrem que als països rics les malalties causades per medicaments són la tercera causa de mort després de l’infart i el càncer. Algunes patologies semblen haver augmentat de manera espectacular. I de la mà de les malalties, augmenta el consum de medicaments: Espanya és el segon país del món on es prenen més antidepressius.

Cal medicar tant? És necessari prendre una pastilla per afrontar processos naturals de la vida com els fogots de la menopausa o la tristesa per la mort d’un familiar? Cal realment tenir el colesterol per sota de 200 o el problema és que si pugem l’índex es deixen de vendre milions de pastilles a tot el món? Qui no coneix avui un nen amb TDAH?



“Pastilla busca malaltia” intenta donar resposta a aquets interrogants, entre d’altres. I les respostes ofereixen un ampli ventall de responsabilitats compartides. La indústria farmacèutica és el gran beneficiari d’aquest consum desaforat. L’anomenat “disease mongering” –qualificat per alguns com el lucratiu negoci de la promoció de malalties– fa que s’hagi ampliat el ventall de malalties i dels seus corresponents remeis.

El màrqueting farmacèutic suposa una de les partides de despesa més grans de les companyies, sovint superior al d’investigació i recerca, i amb agressives campanyes es captiven a metges i opinió pública de la necessitat d’un medicament. Malgrat que continuen apareixent fàrmacs que suposen la curació de malalties com l’hepatitis C, moltes vegades es recicla un vell medicament i se li busquen noves indicacions. O es retiren productes que ja han perdut la patent i se substitueixen per d’altres amb pocs canvis sobre l’original però molt més cars.



Completen el panorama assajos clínics cada vegada més curts i amb menys persones, conflictes d’interessos entre la indústria i alts càrrecs dels organismes reguladors de salut pública, suborns a metges i a publicacions científiques, ocultació de dades sobre els efectes adversos d’alguns medicaments, simples símptomes que s’eleven a la categoria de malaltia que cal medicar, sovint per a tota la vida...

Alguns d’aquests comportaments han tingut ja les seves conseqüències. El 2013 GlaxoSmithKline va pagar una multa de 2.400 milions d’euros –la més alta de la història contra una farmacèutica– per ocultar els greus efectes secundaris que causava el Paxil, un antidepressiu que va causar moltes morts entre adolescents. Aquestes mesures han satisfet els laboratoris que treballen de manera seriosa i compromesa i que han elaborat codis deontològics que impedeixin aquestes pràctiques.

Molts metges també entonen el “mea culpa” per fer prescripcions amb una lleugeresa que sovint està lligada a la falta de temps en les visites per analitzar de manera més profunda els malestars. Alguns facultatius creuen haver col·laborat en una “pastillodependència” que posa en perill la sostenibilitat dels sistemes sanitaris en medicalitzar fenòmens de la vida quotidiana.



I per últim el consumidor, que busca en els medicaments la pastilla màgica d’una existència eterna i sense complicacions, un concepte incompatible amb la vida mateixa.

El documental compta amb la participació d’experts de renom internacional. Alguns d’ells, com Marcia Angell (exdirectora de la revista “New England Journal of Medicine”) o Allan Frances (exdirector del DSM, l’organisme de referència que defineix les malalties psiquiàtriques) coneixen la indústria des de dins i han decidit denunciar els seus abusos.

Aquest nou treball d’investigació de Montse Armengou i Ricard Belis analitza alguns medicaments que han causat estralls entre els consumidors. Els afectats acusen les farmacèutiques d’haver amagat els efectes secundaris d’uns productes que els han causat seqüeles irreversibles o fins i tot la mort, com és el cas de l’Agreal, el Paxil o el Propecia*. Tots ells s’han venut a Espanya i alguns encara es comercialitzen.

*Quan al documental alguns protagonistes parlen de Propecia dels laboratoris Merck, es refereixen a un medicament de Merck Sharp & Dome (MSD). Malgrat que fora d’Estats Units la denominació correcta és MSD i no Merck -que són un altre laboratori-, s’ha mantingut la denominació americana.


Més informació sobre “Pastilla busca malaltia”

A continuació, trobareu una llista de llibres i pàgines web on podeu ampliar la vostra informació sobre els usos dels medicaments, la indústria farmacèutica, les bones i males pràctiques mèdiques, associacions d’afectats, etc.

BIBLIOGRAFIA:

- PETER C. GOTZSCHE. Medicamentos que matan y crimen organizado (Los libros del lince).

- MIGUEL JARA. Traficantes de salud. Cómo nos venden medicamentos peligrosos y juegan con la enfermedad (Icaria).

- CARME VALLS. Mujeres invisibles (Debolsillo).

- LOURDES GIRONA, JOAN ROVIRA Y NÚRIA HOMEDES (eds.). Medicamentos. Entre la salud y el mercado (Icaria).

- ANTONIO PIGA RIVERO Y M. TERESA ALFONSO GALÁN. Agreal (Veraliprida) ante los tribunales.

- RAY MOYNIHAN/ ALAN CASSELS. Selling Illness. How the World's Biggest Pharmaceutical Companies Are Turning Us All Into Patients.

- MARCIA ANGELL. The Truth About the Drug Companies: How They Deceive Us and What to Do About It.

- ALLAN FRANCES. ¿Somos todos enfermos mentales? Manifiesto contra los abusos de la psiquiatria (Ariel).

- JAUME BARBERÀ. Insatisfets (Rosa dels vents).

- JUAN GÉRVAS Y MERCEDES PÉREZ-FERNÁNDEZ. El encarnizamiento médico con las mujeres. 50 intervenciones sanitarias excesivas y cómo evitarlas (Los libros del lince).

PÀGINES WEB:

- Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS).

- No Gracias.

- Asociación Agreal Luchadoras de España.

- Farmacríticxs.

- Propeciahelp.

- Post-Finasteride Syndrome Foundation.

- Farmaindustria. Codigo de buenas prácticas de la industria farmacéutica.


“GABO. LA CREACIÓ DE GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ”



¿Com va poder un nen d’un poble perdut de la costa colombiana guanyar els cors de milions de persones, des dels més pobres fins als líders polítics més poderosos? I com va aconseguir canviar la nostra percepció de la realitat a través de les seves obres? La resposta està en la increïble història de Gabriel García Márquez, guanyador del Premi Nobel de Literatura l’any 1982 i autor de l’aclamada i mundialment coneguda obra mestra “Cien años de soledad”.



“Gabo. La creació de Gabriel García Márquez” és una pel·lícula sobre l’increïble poder de la imaginació, que segueix els fils entreteixits de la vida i de les obres de l’escriptor colombià amb la tensió narrativa d’una investigació.