EMISSIÓ: dimarts 2 de febrer a les 21.55 i 23.15, a TV3.

"Sense ficció" estrena "La Granja del pas" i "Paco Candel, l'altre català", dues coproduccions de Televisió de Catalunya.

“LA GRANJA DEL PAS”

Primer premi de la secció "Tiempo de Historia" a la Seminci de Valladolid 2015.


Una producció d’Intent Produccions en coproducció amb Televisió de Catalunya, dirigida per Sílvia Munt.




La precarietat econòmica ens sacseja cada dia, però la fredor de les xifres no pot explicar, ni remotament, el patiment que estan suportant les persones que es troben en aquesta situació i, el que és més important encara, la transformació que en molts casos experimenten.

El documental “La Granja del pas”, dirigit per la directora i actriu Sílvia Munt i guanyador del Primer premi de la secció "Tiempo de Historia" en l'última edició del Seminci de Valladolid, ens mostra una realitat d’on sorgeixen les preguntes més essencials, les profundes contradiccions d’una societat al límit de les seves forces, la necessitat de replantejar-se el futur i l’intens desig d’alliberar-se.



La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), associació i moviment ciutadà pel dret a l’habitatge digne sorgit el febrer del 2009, té a Sabadell el seu lloc de reunió en l’anomenada Granja del pas, una antiga masia recuperada per a la ciutat. Des d’aleshores, s’hi han reunit setmanalment centenars de persones per trobar solucions als seus problemes.

“La Granja del pas” és el fruit d’un any de convivència amb aquestes persones; una pel·lícula centrada en històries humanes. Sense veu en off, aquest és el relat emotiu i contundent d’una veritat que s’explica per si sola, de manera senzilla, honesta i directa. El dolorós camí, les experiències, les pors, però també l’alegria de tornar a creure en les pròpies forces dels autèntics rostres de la crisis.

“PACO CANDEL, L'ALTRE CATALÀ”

Una producció de Wonka Films (Good Company Productions) en coproducció amb Televisió de Catalunya i amb la col·laboració de la Fundació Candel, l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català i l’ICEC, dirigit per Carles Canet i Jordi Portals.



El documental “Paco Candel, l’altre català” aprofundeix en la trajectòria vital i cultural de l’autor d’“Els altres catalans”, la seva obra més coneguda i de la qual el 2015 se’n va celebrar el cinquantenari de la primera edició, amb milers d’exemplars venuts. Candel hi retratava amb precisió la realitat dels centenars de milers de persones d’arreu de l’estat espanyol que van arribar a Catalunya a mitjan segle XX i de la societat que els acollia. La seva obra és, doncs, fonamental per entendre i conèixer els protagonistes de la història recent de Catalunya i de la seva transformació.

Hi ha qui diu que Candel ha estat un dels deu catalans més destacats del segle XX. Sigui com sigui, és indiscutible que va ser clau perquè la gent que ja era al territori i la gent que va venir de fora arribessin al convenciment que –per dir-ho amb paraules del mateix Candel–, “formaven un sol poble”. I que aquesta realitat era la garantia d’un “futur millor”.



“Els altres catalans” treia a la llum una realitat que quedava marginada a l’extraradi de Barcelona, a les barraques de Montjuïc i als barris perifèrics que creixien com l’escuma amb l’arribada d’immigrants. L’obra denunciava les ínfimes condicions i sense cap servei mínim en què vivien. Una descripció del món dels immigrants a Catalunya que Rafael Hinojosa –qui va ser diputat de CiU al Congrés i al Parlament de Catalunya- qualifica en el documental d’“insuperable” i d’“obra mestra”.

Gràcies a Paco Candel, el cineasta Llorenç Soler va poder filmar els documentals “Será tu tierra” (1965) i “El largo viaje hacia la ira” (1969), unes imatges úniques que recullen aquelles condicions de vida. Candel li va facilitar l’accés per poder filmar situacions molt íntimes de les famílies que vivien a les barraques, cosa que Soler reconeix en el documental que no hauria aconseguit sense ell. Amb el temps, les imatges que va recollir s’han convertit en les imatges d’arxiu de referència que es fan servir per documentar aquella realitat. D’aquesta manera, Candel ha estat clau per a la memòria històrica, tant escrita com visual, de la immigració a Catalunya.