EMISSIÓ: dimarts 1 de desembre a les 21.55, a TV3.

“Sense ficció” estrena els documentals “El pati del darrere”, produït per Televisió de Catalunya amb la col·laboració d’Al Pati Produccions i dirigit per Isabel Fernández, que ens mostra el Baix Llobregat com no l'hem vist mai de la mà d'alguns dels seus veïns més destacats i compromesos, i “2100, com serà el clima?”, produït per AB Productions i Docland Yard amb la col·laboració d’ICI Explora i dirigit per Blandine Josselin, en què els principals climatòlegs i centres de recerca mundial auguren la desaparició de més del 10% de les espècies si la temperatura augmenta 4,8°C i el nivell del mar puja un metre. Aquest últim s'estrena amb motiu de la Cimera de París sobre el canvi climàtic, que tindrà lloc del 30 de novembre a l'11 de desembre, i forma part de la programació especial de TV3 relacionada amb aquest transcendental esdeveniment que aplegarà a la capital francesa representants de 195 estats.

“EL PATI DEL DARRERE”



El Baix Llobregat és una comarca que ha viscut un creixement desmesurat en els últims 50 anys. El veïnatge amb Barcelona l’ha convertit en una galeria de serveis per a la gran ciutat. Però sota les infraestructures de comunicació que tallen el seu paisatge hi ha un dels sòls agraris més fèrtils de Catalunya, un delta que és un punt estratègic dins de la ruta que fan els ocells migratoris per la Mediterrània occidental i un riu, el Llobregat, que és el responsable de tot això, i al voltant del qual s’articula el territori.

També hi ha un fort sentiment d’orgull que els habitants del Baix Llobregat senten per la seva comarca i per una identitat que han forjat en la lluita constant per no ser absorbits i esborrats per la gran ciutat que tenen al costat. És el pati del darrere de Barcelona, un territori en risc constant, a causa de l’especulació immobiliària, que pot ser estratègic per al futur i la sostenibilitat de tots.



El documental “El pati del darrere” és el retrat del paisatge, de la gent i de la història d’una de les zones més transformades de Catalunya i alhora del pulmó verd de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). És el retrat de la zona amb més acumulació d’infraestructures del país i alhora l’horta que produeix el 15% dels aliments que es mengen a la ciutat. És el retrat d’un territori amenaçat constantment per les requalificacions i les modificacions territorials i amb constants plans de desenvolupament (l’‘outlet’ de Viladecans, el Golf d’Aena per completar les instal·lacions de l’aeroport, Eurovegas...).

Es tracta d’una comarca poc coneguda i habitualment menystinguda, però que és fonamental per garantir l’equilibri i la sostenibilitat de la vida dels gairebé cinc milions de persones que transiten diàriament per l’AMB.


Entrevista a Isabel Fernández, directora d'"El pati del darrere"


“2100, COM SERÀ EL CLIMA?”



Durant milions d’anys, la Terra ha perpetuat la seva dansa al voltant del sol. Un ballet immutable sota la influència d’una maquinària complexa: el clima. Entre els períodes de glaceres i d’escalfaments, les seves fluctuacions regulars han anat modelant els nostres paisatges. Però la humanitat ha aturat aquesta implacable mecànica i avui s’enfronta a un inexorable augment de les temperatures mitjanes.

Des del gel marí de l’Àrtic fins al cor de l’Amazones, des dels deserts africans fins a les illes tropicals, des de les zones més remotes fins al centre de les grans metròpolis... Davant d’aquest escalfament sense precedents, cap regió queda fora de perill.



Si les temperatures pugessin 4,8°C, el nivell del mar augmentaria fins a 1 metre, amenaçaria milions de persones i provocaria la desaparició de més del 10% de les espècies. Les prediccions dels climatòlegs per al 2100 fan borronar. Fins a on la Terra del 2100 s’assemblarà a la que coneixem avui? Fins a on es pot degradar el nostre planeta? Com s’hi adaptarà? Som tots iguals davant de l’amenaça climàtica?

Atesa l’extrema complexitat del problema, els científics han engegat impressionants projectes de treball per quantificar i cartografiar els impactes del canvi climàtic. Grans ordinadors per calcular el temps futur a la planta de perforació del fons dels oceans per aprendre d’esclafaments anteriors, hivernacles gegants per posar a prova la creixent resistència a les missions polars per avaluar la sensibilitat dels casquets polars...



Al camp i als laboratoris, científics de tot el món han començat una carrera contrarellotge amb un objectiu: entendre les conseqüències del canvi climàtic per predir millor el futur del planeta... i de la humanitat. El documental “2100, com serà el clima?” (“Climate change in the 22nd century”) segueix aquests experts en una investigació transcendental.