EMISSIÓ: dimarts 15 de desembre a les 21.55, a TV3.

"Sense ficció" emet una doble sessió amb els documentals "Benvinguts al poble", una producció de Televisió de Catalunya en col·laboració amb Gestmusic dirigida per Núria Fonollà, i "Ajoblanco, crònica en roig i negre", una coproducció de TVC, Lastor Media i TVE dirigida per David Fernández de Castro.

"BENVINGUTS AL POBLE"



Prat de Comte és el municipi més petit de la Terra Alta, amb menys de dos-cents habitants, que viu un perill real de despoblament. És per això que l'Ajuntament ha fet una crida buscant famílies amb fills que s'hi vulguin establir i evitar el tancament de l'escola rural. Quina és la situació actual del poble? Quins són els motius del seu despoblament? Quines solucions han posat en marxa per aturar aquesta situació crítica? Quina ha estat la resposta a la crida de l'Ajuntament? El documental "Benvinguts al poble" mostra la situació que viu la localitat i dóna resposta a aquests interrogants.



Veurem el doble efecte que va tenir la crida de l'Ajuntament. Mentre que algunes famílies de Prat de Comte que escolaritzaven els fills fora els han tornat ha matricular a l'escola rural, altres veïns no veuen amb bons ulls els "avantatges" que dóna el consistori als nouvinguts. De moment, els deu alumnes preinscrits han permès l'arrencada del curs escolar 2015-2016 i garantir la continuïtat del centre.



D'altra banda, coneixerem també les històries d'algunes de les persones i famílies que s'han instal·lat al poble per fer-se càrrec de la gestió de l'agrobotiga o la destil·leria d'aiguardent i els motius d'unes altres que s'hi van mostrar interessades al principi i que finalment no ho han fet.

"Benvinguts al poble" és un viatge al dia a dia d'un poble petit i una reflexió sobre l'envelliment de la població, la falta de perspectives dels joves, la idealització de la vida rural, l'adaptació dels nouvinguts o els problemes de convivència en una comunitat molt petita, entre d'altres aspectes.

"AJOBLANCO, CRÒNICA EN ROIG I NEGRE"



Quan l'any 1974 van fundar la revista "Ajoblanco", els seus creadors volien fugir de tot tipus d'autoritarisme. Identificats amb els ideals llibertaris, sense proposar-s'ho, van posar d'acord franquistes i... Partit Comunista! Aquells joves eren una clara amenaça per al sistema: s'inspiraven en models diferents, com la nova esquerra californiana i, a més, eren uns frívols que parlaven d'ecologia o urbanisme humanista.



Malgrat tot, "Ajoblanco" va connectar amb un públic radicalment jove i famolenc d'informació diferent, i van marcar una dècada de periodisme contracultural fins al seu tancament l'any 1980. Posteriorment, entre 1987 i 1999, viuria una segona existència, encara que ja amb un plantejament diferent.



El documental "Ajoblanco, crònica en roig i negre" pretén parlar d'un dels períodes més apassionants de la història moderna d'aquest país: la Transició i el posterior desencís que van sentir aquells que apostaven per la seva transformació radical. I alhora, fer un retrat de les convulsions que es van viure en les disciplines més variades: política (comunistes versus anarquistes), cultura (historiografia oficial versus contracultura) o social (lluita obrera clàssica versus nous models productius i ecològics). "Ajoblanco" hi va ser i a tot arreu van aflorar les nombroses contradiccions de voler mantenir la seva independència i al mateix temps transformar el sistema.