EMISSIÓ: dimarts 10 de novembre a les 21.55, a TV3.

El programa "Sense ficció" emet una doble sessió amb l'estrena de dues coproduccions de Televisió de Catalunya (TVC): d'una banda, "Filosofia a la presó", coproduïda amb Media 3.14, diririda per Gilbert Arroyo i Marc Parramon i guardonada amb el premi millor documental de la secció Doc.España en l'última edició de la Semana Internacional de Cine de Valladolid, Seminci; i de l'altra, “Madame Barcelona. Un recorregut per l’Arc del Teatre”, coproduït amb Karavan Films i dirigit per Marc Petitpierre.


"FILOSOFIA A LA PRESÓ"



Cada divendres, durant onze setmanes, set interns del Centre Penitenciari Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada, el Bages) i set estudiants de Dret d’Esade participen en una sessió de diàleg socràtic de dues hores. La iniciativa és de Sira Abenoza, filòsofa i professora d’RSC (Responsabilitat Social Corporativa) i d’Ètica d’Esade, que proposa als catorze participants dialogar sobre els grans temes de la vida: la felicitat, l’amor, la por, la justícia, el sentit de la vida o la veritat. Tot i que cada sessió té com a punt de partida la filosofia, l’experiència vital dels participants pren ben aviat el protagonisme i es crea un espai de comunicació únic que permet aprofundir en el coneixement mutu i que enriqueix el debat públic sobre el delicte, els seus desencadenants, la reparació dels danys i la reinserció dels presos.



El documental "Filosofia a la presó" recull aquest viatge basat en la paraula i en l’expressió sincera dels participants. És el testimoni de l’efecte transformador que té oferir un espai i un temps a dos col·lectius contrastats que parlen sense limitacions: d’una banda, els estudiants, joves i la seva majoria procedents de famílies benestants, que tenen l’oportunitat de descobrir tot allò que aprenen als llibres a través de l’experiència directa; i de l’altra, els interns, d’edats i trajectòries molt diverses, que gaudeixen d’un espai de llibertat per dir obertament què pensen i què senten.


Entrevista a Gilbert Arroyo i Marc Parramon



A través d’aquest diàleg descobrim com evoluciona l’actitud de cada participant, des de les reticències i els prejudicis inicials fins a la comprensió i l’acceptació que la realitat és complexa i no es pot reduir a estereotips. "Filosofia a la presó", és el retrat sense màscares d’aquesta aposta immersiva liderada per Sira Abenoza per generar espais de diàleg que ens permetin escoltar les veus oblidades de la societat i superar els prejudicis sobre els quals anem construint les nostres vides. I també és el retrat de dos col·lectius valents que accepten trencar la seva bombolla i entendre les raons de l’altre.


"MADAME BARCELONA. UN RECORREGUT PER L'ARC DEL TEATRE"



"Madame Barcelona. Un recorregut per l’Arc del Teatre" fa un viatge pel passat i el present d’un dels principals carrers de l’antic barri xino de Barcelona. És un documental homenatge a un carrer viu, ple d’experiències i anècdotes, que engloba una sèrie de locals molt especials.

El nom del carrer prové de l’històric Teatre Principal, que és a tocar, i perquè l’últim dels arcs que en decoren la façana cobreix també l’entrada al carrer. Antigament, durant el dia s’hi muntava un mercat a l’aire lliure, però quan els veïns dormien, l’Arc del Teatre es convertia en un dels carrers més luxuriosos d’Europa. Durant molts anys va acollir el Madame Petit, el bordell més famós de la ciutat. També hi havia bars de cites, com el Kentucky, que avui és un dels bars més concorreguts del Raval i que porta aquest nom en honor als marines americans que el freqüentaven els anys 60; el Kiosko la Cazalla, el bar minúscul amb més de 100 anys d’existència o el Villa Rosa, el famós cafè on Carmen Amaya va començar a ballar i que fa alguns anys va ser rebatejat com Moog, un dels locals amb més prestigi de la nit underground barcelonina.



Actualment l’Arc del Teatre està en una fase de decadència -potser sempre ho ha estat- i els problemes de pobresa extrema i delinqüència del passat encara ressonen en les parets dels seus edificis. Tradició i modernitat, en una sempiterna convivència, són i seran el cavall de Troia de l’Arc del Teatre, i també són i seran, sens dubte, allò que el fa alhora interessant i atractiu.