Emissió: 8 de setembre a les 21.55, a TV3.

Una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració d’Òptim TV


De ser l’Hospital dels Infecciosos, passant per ser considerat l’Hospital dels Pobres –quan la ciutat de Barcelona va patir una epidèmia de tifus el 1914– i més endavant l’Hospital Olímpic –durant els Jocs Olímpics de 1992–, l’Hospital del Mar ha fet cent anys. La transformació deixa enrere la història d’un hospital nascut per cobrir les necessitats sanitàries de la població més exposada a les epidèmies que assolaven els barris més pobres, els que sorgien i es poblaven més a prop del port: la Barceloneta, Ciutat Vella, el Barri Xino…



Una de les causes que es construís a la part baixa de la ciutat era perquè es volia que tractés sense demora els infectats que arribaven per mar provinents de latituds on les epidèmies estaven a l’ordre del dia. En l’esmentada epidèmia de tifus del 1914, van emmalaltir 24.742 persones i hi hagué 2.267 defuncions. Llavors les autoritats de Barcelona prenen consciència que el problema de les epidèmies no és una qüestió mèdica puntual i decideixen convertir uns barracons habilitats a la zona del Camp de Tir de la Barceloneta i de l’antic pavelló de l’Exposició Universal de 1888 en un hospital permanent. El doten de places, disposen que hi hagi un cos mèdic fix i en nomenen un director. Naixia l’Hospital dels Infecciosos, ja amb la voluntat de tractament i de recerca permanent sobre les epidèmies.

Va ser aquesta situació la que el va convertir, durant la Guerra Civil, en objectiu dels bombardeigs del creuer “Canarias”. Les autoritats republicanes van traslladar els malalts a l’edifici de l’Hotel Florida, a tocar del Tibidabo. En acabar la guerra, els metges van ser sotmesos a un procés de depuració política.

null

Avui parlem d’un gran Parc de Salut que busca l’excel·lència en la recerca biomèdica, l’ensenyament i l’assistència sanitària més puntera, i el documental “L'hospital que mira al mar” té com a objectiu mostrar el salt qualitatiu que hi ha darrere de l’evolució històrica del centre. Ressalta la tasca dels homes i dones que el van potenciar –metges, infermeres, tècnics, gestors, etc.-, els esforços dels qui operaren la seva transformació i les vivències dels qui en foren pacients o gestors, així com dels estudiosos de la seva evolució.

Dirigit per Enric Canals.

Aquí podeu veure el tràiler de "L'hospital que mira el mar".