En aquest apartat us oferim material inèdit (vídeos, fotos, documents...) que no s'han emès per televisió i que complementen el documental.

VÍDEOS EXTRES

La confiança
Cándido Canales va confiar en nosaltres per explicar la seva terrible experiència en un internat. Malgrat que tenia ofertes d’altres mitjans, va valorar la trajectòria i el rigor amb què hem tractat les investigacions sobre la repressió del franquisme.


La visió positiva
Antonio Álvarez continua molt vinculat al col•legi San Fernando de Madrid i participa activament en les trobades d’exalumnes. Malgrat que reconeix alguns episodis violents, defensa que els maltractaments no eren generalitzats.


El poder de les xarxes
Per a moltes afectades del Preventorio de Guadarrama, va ser molt reparador trobar-se a través de les xarxes socials i compartir la seva història. Això els ha donat força per denunciar els fets.


L’opinió dels experts
Mirta Núñez Díaz Balart (historiadora) i Francisco González Tena (sociòleg) han investigat la repressió franquista en la infància i la joventut. Els seus estudis avalen els durs relats de tants testimonis. El franquisme va utilitzar la beneficència com a propaganda i adoctrinament. La impunitat imperant va permetre tota mena d’abusos.


Una mirada fresca
Jordi Farrés, fotògraf i autor de vídeos documentals, va passar uns quants mesos amb nosaltres com a estudiant en pràctiques. Aquesta va ser la seva particular visió del dur procés de realització del documental.


GALERIA FOTOGRÀFICA DE LES LLARS MUNDET

LA PREMSA DE L'ÈPOCA

El 1968 el diari Pueblo va publicar una sèrie d’articles dels periodistes José Luis Navas i Joana Biarnés denunciant els abusos que es cometien al col•legi San Fernando de Madrid: pallisses, nens enviats a treballar com a pastors... La Diputació de Madrid, responsable d’aquelles criatures, no va tenir més remei que actuar i les coses van començar a canviar al centre.
PUEBLO

La premsa de l’època destaca en clau propagandística la tasca dels preventoris antituberculosos. Aquest article d’ABC destaca el de Guadarrama (Madrid) i la Savinosa (Tarragona), on alguns dels interns denuncien maltractaments i abusos sexuals.
ABC
ABC2

En ple franquisme, Carmen Alcalde va ser una periodista pionera a denunciar els maltractaments i la deixadesa que patien els nens internats a la Maternitat de Barcelona. El seu valent article a Destino el 1968 li va costar molts problemes laborals.
DESTINO

Magda Oranich, advocada de presos antifranquistes, va denunciar l’any 1977 a Vindicación Feminista la situació que patien moltes noies internades a centres del Patronato de Protección de la Mujer. L’amnistia que havia beneficiat molts presos no havia arribat a aquestes noies, presoneres innocents.
VINDICACIÓN FEMINISTA

La fotògrafa Pilar Aymerich va col•laborar en molts dels reportatges de denúncia dels internats que es van escriure durant les estretors del franquisme i els primers anys de la democràcia. En aquest article de Primera Plana realitzat amb Teresa Sánchez Concheiro denunciaven l’explotació laboral de les internes.
PRIMERA PLANA
PRIMERA PLANA 2
PRIMERA PLANA 3

El 1983 els veïns de San Fernando de Henares van sortir al carrer en protesta per la mort d’una interna al reformatori Nuestra Señora del Pilar. Tot apuntava que la noia s’havia suïcidat pels maltractaments rebuts. No era el primer cas. Poc temps després les Cruzadas Evangélicas abandonaven la gestió del centre.
EL PAÍS

DOCUMENTS

Una assistenta social de la Junta del Patronato de Protección de la Mujer de Barcelona es queixa que a l’any 78 es continuen aplicant mètodes repressius i moralistes impropis dels nous temps. (Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Patronat Protecció de la Dona.)
PATRONATO PROTECCIÓN A LA MUJER 1
PATRONATO PROTECCIÓN DE LA MUJER 2

Inventari que acredita la compra de màquines de cosir industrials. Moltes internades denuncien explotació laboral i que no van cobrar mai res per jornades de treball extenuants. Alguns casos, com el d’Isabel Perales, s’han fet coneguts amb la novel•la “Las tres bodas de Manolita”, d’Almudena Grandes. (Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Patronat de Protecció de la Dona.)
INVENTARI

Abans de ser ingressats en centres com Llars Mundet, molts nens passaven un test psicotècnic. Es destacaven com a patològics aspectes propis de l’edat. Aquests dictàmens podien estigmatitzar el nen. En alguns casos se n’ordenava l’ingrés a centres psiquiàtrics. (Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Junta Provincial de Protecció de Menors de Barcelona.)
TEST PSICOTÈCNIC

El Patronato de Protección de la Mujer vetllava per la “mujer caída o en riesgo de caer”. El patró moral de l’època feia que des del Ministeri de Justícia es donessin instruccions als capellans de les parròquies perquè denunciessin comportaments “sospitosos”. (Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Patronat de Protecció de la Dona.)
CARTA ALS CAPELLANS

Moltes noies ingressaven als centres del Patronato víctimes d’abusos sexuals en el si de la família. Les violacions per part de pares, germans o tiets s’amagaven i, paradoxalment, es tancava la víctima –sovint embarassada-, no l’agressor. (Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Patronat de Protecció de la Dona.)
DOCUMENT MINISTERI DE JUSTÍCIA

Portada del llibret amb les instruccions que es donen als delegats de les juntes territorials del Patronato Provincial de la Mujer. Aquest organisme depenia del Ministeri de Justícia, però abastava una extensa xarxa d’organismes civils i eclesiàstics. (Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Patronat de Protecció de la Dona.)
INSTRUCCIONES DELEGADOS

Les institucions religioses que col•laboraven amb el Patronato de Protección de la Mujer cobraven per cada interna. Sovint, aquests diners no revertien en la qualitat de l’assistència i la formació que rebien les noies. (Arxiu Nacional de Catalunya. Fons Patronat de Protecció de la Dona.)
LISTADO DE CENTROS

Molts centres del Patronato de Protección de la Mujer es van acabar convertint en centres subministradors de criatures per a adopcions, sovint sense el consentiment de les mares, com denuncia Icíar del Salto.
CARTA DEMANANT NEN

LLIBRES PER AMPLIAR INFORMACIÓ

CONSUELO GARCÍA DEL CID Las desterradas hijas de Eva. Algón.
FRANCISCO GONZÁLEZ DE TENA. Niños invisibles en el cuarto oscuro. Tébar.
ASSUMPTA ROURA. Mujeres para después de una guerra. Flor del viento.
ASSUMPTA ROURA. Un inmenso prostíbulo. Base.
ALMUDENA GRANDES. Las tres bodas de Manolita. Tusquets.

XARXES SOCIALS

¿Estuviste en el Preventorio infantil Dr. Murillo? (Guadarrama, Madrid)
Las desterradas hijas de Eva
Antiguos Alumnos del Colegio de San Fernando Madrid
Asociación de Víctimas del Preventorio de Guadarrama victimaspreventorioguadarrama@gmail.com
CIRCARE. Grup de recerca històrica
Coordinadora estatal de apoyo a la Querella Argentina contra crímenes del franquismo