La pre-estrena del documental "Els internats de la por", que va tenir lloc el dimecres 22 d'abril a la seu de la Societat General d'Autors (SGAE) a Barcelona, va comptar amb la presència de l'historiador Paul Preston, prestigiós hispanista britànic que acaba de fer lliurament de tot el seu llegat a l'Arxiu de Poblet; Joan Salvat, director del programa de TV3 "Sense ficció", que estrenarà el documental el dimarts 28 d'abril; els seus directors, Montse Armengou i Ricard Belis, així com d'una àmplia representació dels protagonistes del treball d'investigació que tanca la trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme, iniciada amb “Els nens perduts del franquisme” (2002) i “Torneu-me el fill!” (2012).



Preston va afirmar, en la presentació prèvia a la projecció, que "el més important del treball de Montserrat Armengou i Ricard Belis és que dóna veu a les víctimes", un gest imprescindible en qualsevol exercici de reparació del mal causat per unes institucions dependents de l'Estat espanyol i de l'Església -en aquest cas, internats, col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social-, que no han condemnat encara mai els maltractaments que van patir milers de nens i nenes fins a ben entrada la democràcia.

Els protagonistes d'"Els internats de la por" no confien en la justícia espanyola, tal i com va quedar palès en les intervencions posteriors a la projecció, i per això la majoria d'ells s’han afegit a la querella argentina contra els crims del franquisme que ha obert a Buenos Aires la jutge María Servini de Cubria. Mentrestant, han confiat el seu relat al programa “Sense ficció”, en unes entrevistes que per a ells han representat, d'alguna manera, aquesta reparació que els neguen les institucions.

L'historiador britànic va destacar que el nou exercici de recuperació de la memòria històrica d'Armengou i Belis "desvetlla aspectes secrets del franquisme". El règim franquista va invertir pocs recursos en assistència però va explotar la beneficència amb finalitat propagandística donant la imatge d’una atenció exquisida a aquests nens. Però la realitat era ben diferent. Les criatures rebien caritat a canvi d’adoctrinament i sovint van patir uns maltractaments que excedien el que es pogués considerar normal per als càstigs de l’època.