“A la dreta... i més enllà”, el documental de producció pròpia de TV3 dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis, es projectarà al Centre Cívic Matas i Ramis d’Horta-Guinardó el divendres 6 de febrer, en un acte organitzat per la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme i que comptarà amb la presència de Ricard Belis. L’entrada és gratuïta.




Amb aquest treball per a la reflexió i la prevenció, Armengou i Belis s’endinsen en l’extrema dreta europea i analitzen a fons aquest fenomen a partir de tres situacions: França, Grècia i Espanya.

Marine Le Pen, l’èxit del “lífting”.
El Front Nacional, la força més votada a França, és l’exemple més exitós d’aquest maquillatge a què s’han sotmès molts partits d’extrema dreta per fer-los més digeribles. Diuen que no són racistes, però la “preferència nacional” ratlla la xenofòbia. Volen representació a Europa precisament per destruir les institucions comunitàries i sortir de l’euro. Se segueix l’ascens d’aquest partit a Perpinyà, capital d’un dels departaments més pobres i amb més atur de França. Allà la comunitat gitana s’ha sentit temptada pels cants de sirena de l’extrema dreta en contra dels àrabs.



Alba Daurada, sense vergonya.
A Grècia l’extrema dreta no té cap empatx a seguir utilitzant la vestimenta i els mètodes violents que recorden els esquadrons hitlerians. Defensen la “neteja” d’immigrants perquè la Grècia desesperada i sotmesa pel rescat bancari torni a l’esplendor de l’antiguitat. De la mà del número dos del partit, Illias Kasidiaris –a punt d’entrar a la presó per la implicació d’Alba Daurada en crims i assassinats- coneixem com els grecs s’han deixat seduir pel discurs neofeixista.

Espanya: impunitat, molts ultres i cap escó.
Espanya és un dels pocs països europeus on l’extrema dreta no té representació parlamentària. Dividida, sense lideratge clar i encara amb molts lligams amb el franquisme, l’extrema dreta espanyola ha tingut una impunitat històrica que les 4.000 víctimes anuals de la seva violència denuncien. Però el procés independentista a Catalunya sembla que està reactivant aquests grups. S’entra en el cor de tres formacions.



Plataforma per Catalunya neguen ser extrema dreta i han aconseguit una àmplia representació als ajuntaments (67 regidors) amb el seu eslògan “Primer els de casa”.

España 2000 combina les activitats benèfiques de repartiment de menjar “solo para españoles” amb les accions anticatalanistes al País Valencià.

La España en Marcha és l’últim intent d’unitat de l’extrema dreta espanyola, i agrupa partits com Alianza Nacional amb alguns dels seus membres implicats en assassinats i altres episodis violents, com l’assalt a Blanquerna.

De la mà d’alguns dels seus membres es veu com justifiquen l’ús de la força i la violència per evitar el trencament de la “sagrada unidad de España”.

I també es parla amb les víctimes de la violència feixista, com el pare de Guillem Agulló, exemple emblemàtic d’un crim que ha quedat pràcticament en la impunitat i en què el seu assassí reincideix en activitats delictives de l’extrema dreta o es presenta a les eleccions per un partit ultra.

“A la dreta... i més enllà” es va estrenar el passat 17 de juny al programa “Sense ficció”, de TV3.