EMISSIÓ: 27 de gener.

Quan els exèrcits dels EUA i els seus aliats abandonen els països de l’Orient Mitjà que viuen castigats per conflictes bèl·lics de llarga durada el drama continua, en alguns aspectes de manera encara més acarnissada.

Aquesta setmana, “Sense ficció” ofereix dues mirades sobre dos paisatges posteriors a la sortida progressiva de les tropes aliades de dos escenaris especialment complicats: l’Afganistan i l’Iraq.

D’una banda, el programa estrena “Vestida de negre”, un viatge per múltiples escenaris afganesos de la mà de la periodista Mònica Bernabé, que hi ha viscut vuit anys i va des de la difícil situació de les dones en un país terroritzat pels talibans fins a la feina de la Creu Roja o la impossible tasca d’una ONG que treballa pels drets de les dones, passant per la paradoxal situació d’abandonament en què el govern espanyol deixa els col·laboradors de l’exèrcit espanyol, una vegada que les tropes han abandonat el país.

I a continuació, el programa emet “La llista”, un documental que explica la història dels membres iraquians dels equips de reconstrucció de les ciutats iraquianes de Bagdad i Fallujah, abandonats pel govern americà, i que troben en Kirk Johnson, un jove nord-americà que va liderar alguns d’aquests equips, un autèntic salvador que perpetra un autèntic pla per salvar-ne tants com pugui.



"Vestida de negre"


Una producció de Televisió de Catalunya amb la col·laboració de laQuimera.




“Vestida de negre” és un viatge i alhora un retrat personal de l’Afganistan de la mà de la periodista Mònica Bernabé, que ha viscut els últims vuit anys en aquest país. Hi va anar per primera vegada el 2001, quan els talibans eren al govern, i l’onada de solidaritat que desencadenar aquell viatge arreu de l’estat espanyol a propiciar la posada en marxa d’una ONG per a la defensa dels drets humans de les dones afganeses.

La Mònica Bernabé és també una de les periodistes estrangeres que més temps ha passat de forma continuada a l’Afganistan, on treball com a “freelance” per al diari “El Mundo” i per diferents emissores de ràdio. Per passar desapercebuda entre la població afganesa, sempre va vestida de negre de cap a peus. Així ha viscut tots aquests anys en un país on la violència és sempre present i on l’any 2014 s’ha focalitzat en els estrangers i representants de les ONG, amb un balanç de sis periodistes assassinats.

El documental “Vestida de negre” ens descobreix quina és la situació de les dones a l’Afganistan, com és la vida a la presó de dones de Kabul, com es treballa a l’hospital de la Creu Roja de Kandahar –capital del territori dominat pels talibans, al sud del país- i què són els anomenats “delictes morals”. També segueix la història dels traductors afganesos que van treballar per a l’exèrcit espanyol i que el govern espanyol va deixar abandonats a la seva sort. Tot sense deixar de banda l’espurna d’esperança que representa el futbol femení.

Mònica Bernabé conclou, en el documental, que “l’Afganistan és un país en guerra i la religió és l’única cosa a què poden agafar-se els afganesos en un país que viu en conflicte permanent des de fa més de 30 anys”. No debades, l’OTAN ha anunciat que mantindrà al país uns 2.700 militars instructors, mentre que els Estats Units hi mantindrà desplegats al voltant de 9.800 soldats fins al 2024.

Direcció de Josep Morell i realització de Jordi Vilar.



Entrevista de Joan Salvat a Josep Morell, director de "Vestida de negre"



"La llista"


La història de Kirk Johnson, un Oskar Schindler nord-americà modern en territori iraquià.


“La llista” és la història de Kirk Johnson, un jove nord-americà que lluita per salvar milers d’iraquians, les vides dels quals estan en perill perquè treballaven pels Estats Units (EUA) en la reconstrucció de l’Iraq. La de Kirk és la història d’un Oskar Schindler modern.



Després de liderar equips de reconstrucció a Bagdad i Fallujah, Kirk torna a casa només per descobrir que molts dels seus antics col·legues iraquians estan sent assassinats, segrestats o forçats a l’exili per les milícies radicals. Frustrat per una burocràcia governamental estancada als EUA, que ha fallat a l’hora de protegir els seus “aliats iraquians”, Kirk comença la compilació d’una llista amb els seus noms i els ajuda a trobar refugi i una nova vida a Amèrica. Amb l’ajuda de centenars d’advocats, el seu projecte trenca el paradigma establert del dret dels refugiats, que per primera vegada reben assessorament legal.

Al llarg de quatre anys, el documental dibuixa l’evolució de la missió humanitària de Kirk alhora que mostra les lluites personals de diversos dels iraquians de la “Llista de Kirk” que viuen en la clandestinitat en països que no els admeten.



Yaghdan i Ibrahim, dos dels amics de Kirk i antics col·legues que van fugir de l’Iraq després de rebre amenaces de mort, estan entre els primers de diversos centenars d’iraquians que arriben als EUA.

Amb Kirk viatjant per tot l’Orient Mitjà amb l’advocat de refugiats Chris Nugent, escoltem les veus d’altres iraquians vinculats als EUA que comparteixen històries punyents de sacrifici i traïció. Al final, Kirk ha ajudat més d’un miler d’“aliats iraquians” a aconseguir una vida segura, però encara en queden milers a la llista sense atenció per les limitacions de l’acció humanitària. Quantes persones pot salvar? On acaba el seu compromís amb el poble iraquià? Quan pot deixar enrere la guerra?

Una coproducció de Principle Pictures i la Independent Television Service (ITVS), amb la col·laboració de Corporation for Public Broadcasting (CPB).

Dirigit per Beth Murphy.