Després del recorregut per les sales de cinema, s’estrena a televisió el darrer treball de Ventura Pons.


Presents als festivals internacionals TIFF Toronto (Canadà), Palm Spring, Chicago, Seattle i Los Angeles (EUA), Guadalajara, Monterrey i Mèxic D.F. (Mèxic), Estocolm (Suècia), L'Havana (Cuba), Bafici Buenos Aires (Argentina), Paris, Tours i Toulouse (França), Palerm i Torí (Itàlia), Montevideo (Uruguay), Bogotà (Colòmbia), Santo Domingo (Rep. Dominicana), Tokio (Japó), Londres (UK). Santiago (Xile), Quito (Equador)...


ESTRENA: dimarts 18 de novembre.



Ignasi M., prestigiós museòleg, viu temps dramàtics però té la capacitat d'explicar-los de forma delirantment divertida.
Durant els anys de bonança tot li anava vent en popa, però amb la crisi, la seva empresa va fer fallida. La va intentar salvar hipotecant la seva casa i està a punt de perdre-la assetjat pels bancs. És gai seropositiu i participa en un programa d'assaig clínic, mentre intenta aguantar els mals temps i refer la seva quotidianitat, gaudint cada minut de la seva vida. El seu pare ha intentat suïcidar-se i està reclòs en una residència. La seva exdona, es mou en cadira de rodes, i ha descobert el seu lesbianisme. Els seus dos fills van emigrar molt joves d'okupes a Londres on s'han convertit, el gran en un gran dissenyador d'efectes visuals i el petit en un fotògraf molt prestigiós, però convertit a l'evangelisme... Una família complexa unida per l'amor i la creativitat.


"És la història d'un creador en temps de crisi. Estem en una època en què ens han robat la cartera però no ens han robat les il·lusions per fer les coses. Aquesta és una pel·lícula de resistència." Ventura Pons parla del seu darrer treball documental.


Una lliçó de valentia, sinceritat i humor que mostra la seva capacitat per sobreposar-se, positivament i amb esperança, d'aquestes i moltes altres adversitats per molt cruels que es presentin. Una mirada àcida i crítica de les desgràcies que està vivint la nostra societat.

Dirigit per Ventura Pons. Una producció de “Els Films de la Rambla” en col•laboració amb Televisió de Catalunya.


Alguns fragments del què s’ha dit sobre el film:

Passaran els anys, es revisarà el període que vivim i es buscaran les pel•lícules que l’han representat més bé. I llavors algú trobarà Ignasi M. i reconeixerà en aquest retrat vitalista, exuberant i contradictori... El film de l’avantsala del canvi.
Jordi Balló - La Vanguardia

El arte del retrato. El tema es el poder del principio del placer como motor de vida, pero también el cuestionamiento de los roles prefijados. Aquí no solo hay un gran personaje, sino, también, una película muy bien contada.
Jordi Costa – El País

Dos entusiastes, dues forces de la naturalesa: Ventura Pons, que necessita filmar tant com respirar, entusiasmat amb una energètica creativitat sense fre i Ignasi Millet, la primera matèria ideal per al cinema de Pons, un personatge carregat de vida, injectat de potencial fílmic. Un film lluminós, en fi, una troballa.
Toni Vall - Ara

Lo que se hace patente es cómo cualquiera de nosotros somos una parte de Ignasi o de los suyos, y que gracias a su generosidad y al ojo clínico de Ventura Pons queda claro que la diferencia, en la vida o en el arte, no es tan rara como nos la pintaron.
P. P. - Huffington Post

Ni Gandhi ni Luther King. El faro para iluminar a Artur Mas tendría que ser Ventura Pons, que lleva proclamando una declaración de independencia al año desde, je, 1978. Ahora documenta otro tesoro oculto catalán: Ignasi M., museólogo, seropositivo, vitalista y con familia extraña y fascinante. Hay gente que, siendo atea, se ha ganado el cielo.
J.C. Cinemanía