"Ignasi M.", l'últim treball de Ventura Pons, torna, només durant dues setmanes, al cinema. Serà als Cinemes Texas, de Barcelona, a partir del divendres 31 d'octubre. Després d'un recorregut intens per sales de cinema i per festivals internacionals - cliqueu "Veure més", al final de l'article - el film estarà en la cartellera del cinema en dues sessions diàries, a les 20h i a les 22h. El mateix divendres 31 d'octubre, Ignasi Millet - l'Ignasi M. del film - i Ventura Pons explicaran com ha estat l'acollida que han rebut per part del públic de tots els indrets del món on s'ha projectat aquest treball.






Present als festivals internacionals de TIFF Toronto (Canadà), Palm Spring, Chicago, Seattle i Los Angeles (EUA), Guadalajara, Monterrey i Mèxic D.F. (Mèxic), Estocolm (Suècia), L'Havana (Cuba), Bafici Buenos Aires (Argentina), Paris, Tours i Toulouse (França), Palerm i Torí (Itàlia), Montevideo (Uruguay), Bogotà (Colòmbia), Santo Domingo (Rep. Dominicana), Tokio (Japó), Londres (UK). Santiago (Xile), Quito (Equador)...


La crítica ha destacat:

Passaran els anys, es revisarà el període que vivim i es buscaran les pel•lícules que l’han representat més bé. I llavors algú trobarà Ignasi M. i reconeixerà en aquest retrat vitalista, exuberant i contradictori... El film de l’avantsala del canvi. Jordi Balló - La Vanguardia

El arte del retrato. El tema es el poder del principio del placer como motor de vida, pero también el cuestionamiento de los roles prefijados. Aquí no solo hay un gran personaje, sino, también, una película muy bien contada. Jordi Costa – El País

Dos entusiastes, dues forces de la naturalesa: Ventura Pons, que necessita filmar tant com respirar, entusiasmat amb una energètica creativitat sense fre i Ignasi Millet, la primera matèria ideal per al cinema de Pons, un personatge carregat de vida, injectat de potencial fílmic. Un film lluminós, en fi, una troballa. Toni Vall - Ara

Lo que se hace patente es cómo cualquiera de nosotros somos una parte de Ignasi o de los suyos, y que gracias a su generosidad y al ojo clínico de Ventura Pons queda claro que la diferencia, en la vida o en el arte, no es tan rara como nos la pintaron. P. P. - Huffington Post

Ni Gandhi ni Luther King. El faro para iluminar a Artur Mas tendría que ser Ventura Pons, que lleva proclamando una declaración de independencia al año desde, je, 1978. Ahora documenta otro tesoro oculto catalán: Ignasi M., museólogo, seropositivo, vitalista y con familia extraña y fascinante. Hay gente que, siendo atea, se ha ganado el cielo. J.C. Cinemanía