El documental "El meu nom és Druillet", de Montserrat Besses i Pere López, s'ha projectat amb èxit a París, en el marc de la segona edició d'un cicle que ha reflexionat sobre quins són els camins de la reparació en la fi de les tiranies. La sessió ha portat per títol "Vichy/Franco, Europa: l'herència del feixisme".

Un auditori ple, amb prop de 150 persones ocupant l'espai d'una sala de la Maison des Metallos - un equipament cultural de l'Ajuntament de la capital parisina - va assistir el dimecres 29 d'octubre a la projecció del documental, que va anar acompanyada d'un debat en què hi van participar la mateixa Montserrat Besses; Philippe Druillet, fill del policia francès que es va destacar en la repressió de republicans exiliats, i David Martínez, director de l'Institut Ramon Llull a París. La sessió ha portat per títol "Vichy/Franco, Europa: l'herència del feixisme" i també ha servit per debatre sobre el paper que ha de tenir la televisió pública en la preservació de la memòria històrica.


Phillippe Druillet, protagonista del documental, i Montserrat Besses, codirectora, en un moment del rodatge.


"El meu nom és Druillet" - film nominat al Prix Europa 2012 - és un dels tres films que han donat cos a la segona edició del cicle "Un semaine sur la réparation", organitzat per la Maison des Metallos amb la finalitat de reflexionar sobre quins són els camins de la reparació en la fi de les tiranies. La Maison des Metallos és un equipament cultural de l'Ajuntament de París amb una llarga història i amb una forta simbologia en la lluita contra el feixisme: és el lloc on es va organitzar l'acollida de voluntaris de les Brigades Internacionals que van participar en la defensa de l'Espanya republicana.

Aquest acte ha estat organitzat per la Maison des Metallos amb la col·laboració de l'Institut Ramon Llull i de la Delegació de la Generalitat de Catalunya a París.





Sinopsi "El meu nom és Druillet"

Philippe Druillet, artista polifacètic francès que va revolucionar el món del còmic els anys 70, d'una energia devastadora, d'esquerres i sense pèls a la llengua, es disposa a conèixer el passat del seu pare, mort quan ell era petit. Li ha costat anys decidir-se a fer aquest pas. Ho fa, diu, perquè la gent que hi ha patit tingui dret a la informació que se li deu.

Tot arrenca amb el documental de TV3 "Lluís Companys, camins retrobats", emès a l'octubre del 2000. Durant la feina de recerca, en diferents documents, va aparèixer un nom: Victor Druillet. Un home amb un paper important, però alhora poc clar, en la repressió d'exiliats republicans a França. Calia saber-ne més coses, però no resultava senzill: els arxius francesos no donaven permís per consultar els seus dossiers.
El seu fill tampoc no facilitava l'accés a uns documents que parlaven del seu pare, però també de la detenció de Lluís Companys a França, de la relació del seu pare amb el policia Pedro Urraca -que va portar Companys a Espanya-, de les seves relacions estretes amb l'ambaixada espanyola a París, de la detenció de Josep Tarradellas durant l'exili, etc.

De tot això, el seu fill no en sabia res. Philippe Druillet ha lliurat, durant anys, un combat amb ell mateix, un vol i dol que, amb el seu temperament excessiu, l'ha trasbalsat emocionalment. Ha necessitat molt de temps per sentir-se disposat a "saber". Saber per quins camins concrets va transcórrer la vida agitada del seu pare. Només en tenia una lleugera idea: havia estat militar, espia, policia, col·laboracionista amb el règim de Pétain. No en sabia res concret. Coneixia alguns dels escenaris: Síria, el Líban, Barcelona, París, Vichy... però n'ignorava uns altres.

"El meu nom és Druillet" transita per tots aquests llocs seguint l'evolució de Victor Druillet. Un recorregut vital i històric des de la Primera Guerra Mundial fins al franquisme. Un engranatge implacable que el seu fill Philippe descobreix a mesura que avança el documental. Arribat a un cert punt, la confrontació amb els documents que reflecteixen la història del seu pare se li fa insuportable. Philippe Druillet es va veure incapaç de continuar el rodatge del documental.

"El meu nom és Druillet" és un relat inèdit fruit de la recerca en nombrosos arxius, dels mateixos escrits de Victor Druillet i de les converses amb la seva família.


Fitxa tècnica:
Direcció: Montserrat Besses i Pere López
Direcció de fotografia: David Bou
Postproducció de vídeo: Joan Carles Calvera
Recerca fílmica: Montserrat Bailac
Producció: Roser Costa