Una producció pròpia del "Sense ficció"


EMISSIÓ: dimarts 9 de setembre

Durant anys, un home recull centenars de cartes escrites i milers de fotografies que retraten la història d’un grapat d’homes lluitant durant quatre anys de la Primera Guerra Mundial. Voluntaris que escriuen cartes des de la trinxera. Combatents en una dotzena de batalles amb un peu a la tomba. Qui són? Quants són? Aquest documental, una producció pròpia de Televisió de Catalunya feta pel “Sense ficció”, en revela la seva història.



13 de juliol de 1936, vigília de la inauguració del monument als Voluntaris Catalans de la Primera Guerra Mundial. El Dr. Joan Solé i Pla assaja el discurs que ha preparat mentre que a Barcelona hi ha rumors d’un imminent cop d’estat militar contra la República. Amb el seu discurs rememora els primer dies d’aquella guerra.

Amb la Primera Guerra Mundial també naixia el separatisme modern. En Solé i Pla i un grup d'amics creen el Comitè de Germanor amb els voluntaris catalans que lluiten a la Legió Estrangera francesa, amb el convenciment que el seu sacrifici donarà la legitimitat a Catalunya en el futur concert de les nacions. Creen la revista Iberia amb el concurs de la comunitat francesa de Barcelona, portaveu dels voluntaris als fronts de guerra. Envien paquets amb queviures, llibres, banderes i diners als voluntaris. Promouen el padrinatge de guerra entre les joves i nenes catalanes i mobilitzen la societat progressista catalana gràcies a un treball sense treva.

Durant anys en Solé i Pla ha recollit centenars de cartes escrites pels voluntaris i milers de fotografies que retraten la història d’aquest grapat d’homes lluitant durant quatre anys de guerra. Homes que escriuen cartes des de la trinxera. Combatents en una dotzena de batalles amb un peu a la tomba. Qui són? Quants són? Ni pocs ni molts... només voluntaris catalans a la Primera Gran Guerra Mundial... que editant La Trinxera Catalana escriuen una pagina nova en la història de Catalunya.


“Nosaltres, enteneu-ho bé, lluitem, en nom de Catalunya, sota la bandera de França, per la Bèlgica, per la Sèrbia, per la Polònia i, en un mot, per totes les nacionalitats que pateixen esclavatge polític i espiritual baix el jou del despotisme imperialista i autocràtic...”
Lluitem fins a morir clamant visca Catalunya!
Camil Campanyà (Voluntari mort a Belloy-en Santerre, 1915)

Mentre que a Barcelona el poeta Apel•les Mestres crea el poema que des del 1917 esdevé el cant de l’esperança per als combatents de totes les nacions.

No passareu/ si passeu / serà damunt d’un clap de cendra;
/ les nostres vides les prendreu,/ nostre
esperit no l’heu de prendre. / Més no serà!
Per més que feu, / no passareu!”.

El “No passareu” es va fer universal.

Un documental produït per Televisió de Catalunya. Dirigit per Felip Solé.