El 15 de gener de 1939, Robert Capa, un jove fotògraf, aleshores força desconegut, que havia cobert diversos escenaris de la Guerra Civil espanyola, és a Barcelona. De matinada, s'assabenta que les tropes franquistes estan a punt d'entrar a Tarragona. Immediatament es posa en marxa per arribar-hi. Allà es troba que una bona part de la població civil es disposa a abandonar la ciutat, cap al nord, a través de la carretera N-340. Aquest seria l'inici de l'èxode de centenars de milers de persones, primer cap a Barcelona, després fins a França. Aquell dia, el 15 de gener del 39, Capa els acompanya i fa un total de 101 fotografies.

EMISSIÓ: dimarts 14 de gener.



D'aquestes fotografies avui se'n conserven alguns negatius, algunes còpies originals i els fulls de contacte, el document de referència fotogràfica creat per Robert Capa. Juntament amb les instantànies, Capa escrivia textos breus per acompanyar-les i contextualitzar-les, una mena de "peus de foto" que aporten informacions molt valuoses i reflexions personals sobre el drama de què estava sent testimoni. El documental reconstrueix l’itinerari i mostra els testimonis d’aquelles persones que van viure aquell dia en la seva pròpia pell i amb els seus ulls. Diu Capa: “Així és com s’ha tornat aquests últims anys el món on volíem viure”, i avui podem sentir el dolor d’aquells moments i d’aquella data. El llegat de la fotografia.


Oriol Querol, director del documental, explica com ha estat el procés de reconstrucció de les passes del fotogràf Robert Capa i posa de manifest la dificultat per recuperar la veu dels testimonis que apareixen al documental.


“El món on volíem viure (Robert Capa, 15 de gener de 1939)”, reconstrueix fil per randa l'itinerari d'aquell dia del fotògraf hongarès que acabaria convertint-se en el fotoperiodista de guerra més famós de la història. El documental reconstrueix minuciosament aquella jornada dramàtica a través de tot el que Capa va captar amb la càmera i del testimoni que va deixar escrit. Un dels seus textos que apareixen al documental és una autèntica premonició: "Només a dos països he vist fugir la gent d'aquesta manera, a centenars de milers: Espanya i la Xina. I em fa terror pensar que altres centenars de milers de persones d'altres parts del món que ara viuen feliçment no puguin patir aviat la mateixa sort. Així és com s'ha tornat aquests últims anys el món on volíem viure".


Cynthia Young, responsable de l'arxiu Capa de Nova York i una de les participants del documental.

El documental descobreix llocs exactes on Capa va fer una part de les 101 fotos de la jornada del 15 de gener i reconstrueix la vida d'alguns dels protagonistes de les fotografies anant a buscar els materials i els textos originals en ciutats com Nova York i París. D'aquesta manera posa cares, noms i cognoms a alguna de la gent que va patir aquell drama i aporta punts de referència actuals als escenaris pels quals va discórrer la fugida a través de la N-340.



TRÀILER


Aquesta documental demostra que el reportatge que Capa va fer aquell dia es va convertir en el primer testimoni gràfic de la llarga sèrie d'èxodes de població civil que han marcat tots els conflictes bèl•lics a partir de la Guerra Civil espanyola.


Fitxa del documental:

Direcció i guió: Oriol Querol
Realització i direcció de fotografia: Dani Sala
Producció: Joan Arañó
Muntatge: Ion López
Grafisme: Núria Sala, Sergio García
Música original: Xavier Serrano
Postproducció de so: Toni Barraseta
Producció executiva: Jordi Ferrerons, Joan Arañó

Una coproducció de Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola i Lavinia Productora. .