Dimarts 10 de desembre, dies abans que TV3 emeti La Marató, dedicada enguany a les malalties neurodegenetarives, “Sense ficció”, emet “Bucarest, la memòria perduda”, una coproducció de Televisió de Catalunya amb Bausan Films, Televisió Espanyola i Minimal Film, guanyadora del Premi Gaudí i el Premi Goya al millor documental. Joan Salvat entrevista al plató Albert Solé, autor del treball.

EMISSIÓ: dimarts 10 de desembre.



“Bucarest, la memòria perduda” aborda la seva recerca personal d’Albert Solé per recuperar les arrels en una vida marcada pel seu pare, Jordi Solé Tura, afectat d’Alzheimer.

Albert Solé és periodista i va néixer a l'exili l'any 1962. Les seves arrels estan emmarcades entre un doble exili. El seu pare, Jordi Solé Tura, obligat a marxar d'Espanya per la seva militància antifranquista als anys 60, ha començat un nou exili interior, aquest cop sense possibilitat de retorn: ara lluita contra l'Alzheimer. Aquest documental pretén recuperar els records d'unes vides atípiques en les quals es mesclen personatges històrics i capítols poc coneguts de la Guerra Freda i la lluita contra el franquisme. L'Albert viatjarà d'un exili a un altre intentant recompondre la memòria de la seva família i la seva pròpia.

L'origen de l'Albert és rocambolesc: posseeix tres nacionalitats i cap es correspon amb la del seu lloc de naixement veritable. Fins que no va tenir 10 anys no li van dir la veritat, que havia nascut a Romania, clandestinament i protegit per la xarxa del PCE a l'exili. Ningú no podia saber que allà hi havia la principal emissora antifranquista, Radio España Independiente, La Pirenaica, on en Jordi era l'únic periodista jove i l'únic procedent de l'interior del país. La diferent percepció sobre l'evolució del règim franquista que es tenia des de dins i des de fora d'Espanya no va trigar gaire a generar conflictes dins les files de la resistència.


Albert Solé ens ha explicat, entre d'altres qüestions, fins a quin punt li ha canviat la vida fer aquest documental.


La infantesa de l'Albert va estar marcada per la lluita contra el règim, però també per les lluites intestines entre l'aparell del PCE i els renovadors. Com a conseqüència, finalment, en Jordi Solé Tura va ser expulsat del partit, juntament amb Jorge Semprún i Fernando Claudín. La família va quedar desemparada i va haver de tornar a Espanya. Els seus records són les impressions disperses d'un nen: l'empresonament del seu pare, el terror a la policia, les reunions clandestines, les detencions, les converses sobre tortures... Sempre tot relacionat amb la política. Els diferents personatges que anirà trobant durant el documental l'ajudaran a recompondre el trencaclosques de la memòria, a donar-li forma i a entendre les circumstàncies que van marcar la seva infantesa.

Aquesta història arrenca a principis dels anys 60, quan la família es trasllada a Romania, i acaba l'any 1983, quan el PCE i el PSUC es trenquen i acaben, així, amb els somnis d'una generació de lluitadors. El documental acabarà als nostres dies, mostrant la lluita de Jordi Solé Tura contra la malaltia. Pel camí haurem visitat la clandestinitat, els darrers anys de la Dictadura i la Transició espanyoles i, sobretot, la infantesa atípica del fill d'uns progenitors que van decidir ser coherents amb les seves idees.

El documental compta amb la participació de personatges com ara Santiago Carrillo, Manuel Fraga, Miguel Núñez, Jorge Semprún, Jordi Pujol, Antoni Tàpies, Sergi Pàmies, Carmen Claudín, Jordi Borja, a més de la família d'en Jordi Solé Tura.

En paraules de l'Albert Solé, director del documental:

“Mai no és fàcil filmar un documental autobiogràfic, i menys quan he estat "robant" històries alienes per als meus documentals. Tot i això, sento que la imatge del meu pare s'està desdibuixant. Cada vegada que la malaltia avança una passa més, m'adono que l'immens capital acumulat al llarg d'una vida intensa s'està perdent. Sento la frustració de no poder capturar els seus records, de no poder explicar-li a la meva filla petita i a les noves generacions la riquesa i la complexitat que envoltaren la vida d'aquella generació d'idealistes. D'altra banda, hi ha mil preguntes sobre la meva pròpia història que s'estan quedant sense resposta. Algunes d'elles afecten la Història, amb majúscules. D'altres són de tarannà estrictament personal: qui ha estat el meu pare?, com el veien els qui el van conèixer únicament en la seva vessant de combatent polític?



Bucarest és, a la vegada, una recerca personal i una reflexió històrica. El documental anirà evolucionant cap a nous temes. Finalment, es convertirà en una metàfora sobre l'Alzheimer i la pèrdua de la memòria històrica. És un documental que s'anirà construint sobre les informacions que vagin aportant els entrevistats. Encara no sé com acabarà. Em deixaré portar cap on em diguin la intuïció i els nous interrogants que s'aniran obrint durant el rodatge. Serà una recerca difícil i, de vegades, dolorosa. Un viatge que ara vull recórrer.”

Albert Solé


Fitxa tècnica

Direcció i guió: Albert Solé
Realització, muntatge i fotografia: Ibon Olaskoaga
Producció: Loris Omedes, Albert Solé
Productor executiu: Tono Folguera
Productor executiu TVC: Jordi Ambròs
Directora de producció: Davina Breillet
Música: David Giró
Documentació: Davina Breillet
Lloc web del documental a la productora Bausan Films:
http://www.bausanfilms.com/CA/53/movie/bucarest-la-memoria-perduda