• Sundance Film Festival. EUA, 2009.
• IDFA (Festival Internacional de Cinema Documental d’Amsterdam). Països Baixos, 2009.
• Los Angeles Film Festival. EUA, 2009.



EMISSIÓ: dimarts 17 de setembre.

Un documental peculiar sobre la relació que estableixen la directora del film i l’exreina Farah Diba. L'objectiu final? Mostrar la importància de superar els prejudicis socials per poder conèixer i comprendre la realitat de l'altre i descobrir que dues dones completament diferents pel que fa a educació i ideals polítics troben en l’exili un nexe comú que les acostarà més del que haurien pogut imaginar mai.



Sense ficció presenta el resultat de dos anys de treball. Després de 30 anys a l’exili pel fet d’haver participat en la Revolució Islàmica per enderrocar el règim monàrquic del xa de l’Iran, la cineasta iranianosueca Nahid Persson Sarvestani torna de visita al seu país d'origen i decideix enfrontar-se al repte de fer una pel•lícula centrada en Farah Diba, la viuda del xa. L’exreina rep la Nahid, però aviat descobreix el paper que va tenir la cineasta en la Revolució i comença a sospitar sobre les seves intencions. Tot i que la gravació s'atura, la Nahid torna a guanyar-se la confiança de la reina i juntes emprenen un viatge imprevisible a través del qual dues dones a l'exili descobreixen que tenen força aspectes en comú.



Al llarg del documental, s'intercalen imatges d'arxiu de la vida dels monarques i la revolució iraniana amb les trobades entre la directora i Farah Diba a París, Londres, el Caire i Washington. Així, no només coneixem com va viure l’exreina el seu matrimoni, l'exili i la seva vida després, sinó que ens endinsem en les vivències de Nahid Persson i la repressió que van sofrir ella i la seva família, tant per part de la monarquia del xa com per part del règim de Khomeini.


No tots els dies pots mantenir una conversa relaxada amb qui va ser reina de l'imperi iranià, Farah Diba, exiliada de l'Iran des de 1979. Això ho va aconseguir Nahid Persson, una reputada directora de cinema iraniana que va ser expulsada del seu país perquè, segons les autoritats, realitzava pel•lícules en contra del règim dels aiatol•làs.

La directora inicia el rodatge del documental amb una idea preconcebuda sobre qui va ser la dona més poderosa del seu país, però al llarg de la gravació ha d'admetre l'encant personal de Farah Diba. I, a la vegada, l’exemperadriu, que està a punt d'anul•lar el rodatge quan s’assabenta del passat comunista de Persson, arriba a la conclusió que rere la imatge de revolucionària i ferma detractora del seu marit, el xa Reza Pahlevi, s'amaga una dona que ha sofert la persecució i fins i tot la mort d'éssers estimats pel fet de reivindicar la llibertat del seu país. Les dues, finalment, arriben a establir una atípica amistat.



Nascuda a Shiraz (Iran), Nahid Persson Sarvestani va rebre asil polític a Suècia després de la revolució de 1979 a l'Iran. Les pel•lícules sociopolítiques de Persson han guanyat més de 25 premis, incloent-hi un Emmy internacional per Prostitution Behind the Veil. El 2006, després de l'estrena de la pel•lícula esmentada, Persson va ser arrestada a l'Iran per la seva crítica representació de la dona sota el règim de la República Islàmica. Sota arrest domiciliari, va treballar secretament en la seva pel•lícula Four Wives – One Man, crítica de la poligàmia.

Dimarts 17 de setembre al "Sense ficció".