• 4.500 negatius inèdits, desapareguts durant 70 anys, que expliquen la feina de Robert Capa i una història oblidada.
• Un documental que ha participat en els festivals de KARLOVY VARY, SAN SEBASTIÀ i MIAMI, entre d’altres.


EMISSIÓ: dimarts 2 de juliol.



"La maleta mexicana" explica la història de tres caixes que es van trobar en un apartament de Ciutat de Mèxic l’any 2007, després que haguessin desaparegut enmig del caos que dominava Europa a principis de la Segona Guerra Mundial. Aquesta maleta contenia 4.500 negatius, fruit de la feina de tres amics que es van conèixer a París entre 1936 i 1937, i que es van convertir, més tard, en els millors reporters fotogràfics del seu temps. Exiliats dels seus propis països, Alemanya, Polònia i Hongria, van ser radicals que entenien els perills del feixisme. Van viatjar junts a Espanya per combatre’l amb les seves càmeres. El seus noms eren Robert Capa, David "Chim" Seymour i Gerda Taro. La pel•lícula aborda el viatge d’aquests negatius de França a Mèxic; descobreix el paper que Mèxic va jugar durant la Guerra Civil i el seu suport a la República durant l’exili; i revela la manera en què enfrontem el passat, 30 anys després de la Transició democràtica.


Paco Poch, productor de "La maleta mexicana" explica com va néixer el projecte i relata les dificultats que van sorgir durant la gestació d'aquesta coproducció internacional.




"La maleta mexicana" explora la visió que les noves generacions de Mèxic tenen de la seva pròpia història i de la seva relació amb Espanya, 70 anys després de la diàspora. Alhora, descriu la manera com els espanyols s’enfronten, actualment, a la complexitat del seu propi passat. La maleta no només representa la feina d’aquests fotògrafs, sinó, també, la història de l’exili i de la pèrdua de la memòria i de la identitat. Al mateix temps que Espanya es debat amb el seu passat recent, la pel•lícula es pregunta qui posseeix la nostra memòria, on viuen els nostres records, qui té el poder sobre el nostre passat, com podem recuperar–lo i fer-hi les paus.



A través de les seves fotografies, la pel•lícula també mostra la història de la guerra i de l’exili, i de l’horror dels camps francesos situats a les platges del sud de França, on van morir milers d’espanyols. Igualment, destaca el suport incondicional que Mèxic i els seus ciutadans van oferir a la República Espanyola a l’exili. La maleta, metafòricament parlant, ens condueix cap als records dels supervivents i dels descendents d’exiliats que viuen, actualment, a Espanya, França i Mèxic. És una pel•lícula sobre fotografies preses en el passat (1937 - 1939) que han estat recuperades en el present (2007). És un film que qüestiona la manera com mirem el nostre passat, com l’entenem, com ignorem i enterrem allò que no volem veure. A més, aborda el paper i el poder de la fotografia en aquest context.

Rodada a Espanya, els Estats Units, França, Holanda i Mèxic, la pel•lícula mostra unes 300 imatges de la maleta mexicana, així com entrevistes amb els supervivents, les noves generacions descendents d’exiliats, fotògrafs i conservadors.



Els negatius que apareixen en el film van ser recuperats el mateix dia que es va aprovar la Llei de Memòria Històrica a Espanya, trenta anys després de la Transició. "La maleta mexicana" és una pel•lícula sobre un compromís apassionat amb una causa i sobre tres joves fotògrafs que van creure que podien canviar el món.

Una coproducció de 212 Berlin i Mallerich Films Paco Poch i Televisió Espanyola, amb la col•laboració de Televisió de Catalunya, ICAA, Fundación Bancomer, Programa Ibermedia.