• Seleccionat a Sundance 2013

• Una coproducció internacional de Televisió de Catalunya.


La història del projecte més ambiciós mai concebut a internet, i de la gent que va intentar aturar-lo.


EMISSIÓ: dimarts 18 de juny.



L’any 1937, HG Wells va predir la creació del “Cervell Mundial”, una enorme biblioteca global que contenia tot el coneixement humà i que conduiria a una nova forma major d’intel•ligència. Setanta anys després, la realització d’aquest somni ja estava en marxa quan Google va escanejar milions de llibres per a la seva pàgina web Google Books. Més de la meitat d’aquests llibres, però, estaven encara sota drets d’autor, i grups d’autors de tot el món van llançar una campanya per aturar-ho, que va culminar als jutjats de Nova York el 2011. Una pel•lícula sobre els somnis, els dilemes i els perills d’internet, filmada en unes localitzacions espectaculars de la Xina, els EUA, Europa i l’Amèrica Llatina.

"Google, des del primer moment, ens va deixar molt clar que no ens volia ni ens donaria una entrevista".



Entrevista a Carles Brugueras, productor executiu de "Google i el cervell mundial".

Brugueras explica quines dificultats van haver d'afrontar per tirar endavant el documental i també reflexiona sobre la mancança que, per ell, hi ha hagut fins ara de treballs audiovisuals reflexius que vagin més a fons sobre internet i la qüestio digital.

http://www.worldbrainthefilm.com/
http://www.facebook.com/googleandtheworldbrain


L’any 2002, Google va començar a escanejar els llibres de tot el món i va signar acords amb les grans biblioteques universitàries Michigan, Harvard i Stanford, a Amèrica; la Biblioteca Bodleian, a Anglaterra, i la Biblioteca Nacional de Catalunya, a Espanya. El seu objectiu no era només crear una enorme biblioteca global, sinó fer servir tot aquest coneixement per a un propòsit més gran i reservat: desenvolupar una nova forma d’intel•ligència artificial.

Google va escanejar deu milions de llibres, però hi havia un gran problema: més de la meitat d’aquests llibres, sis milions, estaven sota drets d’autor. Autors de tot el món van llançar una campanya contra Google. La tardor del 2005, el Gremi d’Autors d’Amèrica i l’Associació d’Editors Americans van presentar-hi demandes. Google no va tardar a asseure’s amb ells per intentar arribar a un acord. Tres anys després, a l’octubre del 2008, es va donar a conèixer el resultat: l’Acord sobre Google Book, que tenia 350 pàgines.



Però els 125 milions de dòlars de compensació de Google Books conferien nous poders dramàtics a Google. La pàgina web Google Books es va convertir en la llibreria mundial més gran i alhora en una biblioteca comercialitzada que atorgava a Google un monopoli sobre la majoria dels llibres publicats al segle XX. La Biblioteca de Harvard va retirar-li el suport, els governs alemany i francès s’hi van declarar en contra i el Departament Americà de Justícia va començar una investigació antimonopolista.

A partir de la tardor del 2009, el jutge Denny Chin va celebrar les audiències a Nova York per avaluar la validesa de l’Acord sobre Google Books. El març del 2011, va dictaminar-hi en contra.

Des de llavors, Google ha signat acords individuals amb diversos editors per poder mostrar parts dels seus llibres a internet. Google encara està escanejant llibres que no estan sota drets d’autor, però el seu pla per crear una biblioteca exclusiva regida pels seus termes i condicions ha estat eficaçment aturat. Avui dia, el Gremi d’Autors està demandant Google per més de 2 bilions de dòlars pels danys provocats pel fet d’escanejar llibres sota drets d’autor.

Al final, un exèrcit d’autors ajudats per diferents bibliotecaris van aconseguir derrotar una de les corporacions mundials més poderoses.


Entrevistats del documental.


En aquesta pel•lícula, la història central de Google Books està teixida en l’ampli enreixat d’internet, entre els temes de privacitat de dades i privacitat de descàrrega, els drets d’autor i el dret a la llibertat i a la vigilància.

Un documental dirigit per Ben Lewis. Una producció de POLAR STAR FILMS i BLTV, en coproducció amb Televisió de Catalunya, ZDF/ARTE, BBC i Televisió Espanyola i amb el suport de MEDIA Desenvolupament i Distribució i EURODOC 2010 i amb la col•laboració de LICHTPUNT, SVT, NRK, DR2, VPRO, Knowledge Network i ERT.