Aquí podreu trobar material extra del documental.


Itziar González, arquitecta

Parla de la capacitat que tenen els ciutadans per influir en la salut d’una ciutat.
Entén la ciutat com un organisme: “Qui està impedint que la ciutat bategui al ritme ciutadà?”. Defensa que la indústria de la construcció del segle XX pugui ser reconvertida en la indústria de la rehabilitació i del reciclatge del segle XXI.




José García Montalvo, catedràtic d’Economia

Ens adverteix de com certes mesures econòmiques, i certes retallades, poden tenir com a conseqüència la destrucció del talent dels ciutadans. Ens parla també d’uns altres buits possibles, no físics, sinó de coneixement: un àmbit, com el de la recerca, en el qual Catalunya havia avançat molt, està amenaçat ara també de degradar-se i buidar-se d’investigadors. Afirma que el seu discurs és optimista 100% perquè no ens podem permetre una altra cosa. La solució vindrà de la mà del ciutadà, de la seva lluita, del seu treball.




Mercè Tatjer, geògrafa, historiadora

S’atura en el fet de com Barcelona canvia, i també com la ciutat no sembla saber ben bé què vol ser. Repassa la relació que hi ha entre petit comerç i grans superfícies, per una banda, i cohesió social del barri, per l’altra.




Joan Roca, director Museu d’Història de Barcelona

Insisteix en noves formes de recuperar i rehabilitar espais. Posa l’accent en el factor humà, en com la gent i el seu saber fer han estat la clau de recuperació de la ciutat en altres situacions encara més difícils que l’actual.




LaCol, col•lectiu d’arquitectes, plataforma Can Batlló pel barri

Aquests joves arquitectes expliquen com ajuden a dissenyar i rehabilitar els espais i les naus de Can Batlló que s’estan recuperant. Formen part de la plataforma veïnal que les reivindica i les autogestiona. Parlen també de la seva voluntat de respectar la memòria i el potencial d’aquest espai singular que és el recinte fabril de la Bordeta. Entenen la seva feina en el marc del treball col•lectiu. Tothom ha de sentir que participa en el procés, diuen.




Luis Llanas i Isabel Morell, Associació de Comerciants de Creu Coberta

A l’entrada de l’eix de Creu Coberta hi ha un solar que indica un dels projectes urbanístics que dura des de fa dècades però que encara no s’ha dut a terme: la continuació del carrer Diputació per poder passar de l’Eixample a la Gran Via sense haver de travessar la plaça d’Espanya. Aquest projecte, sempre inacabat, condiciona, com una nafra, la vida i el comerç del barri. Des de l’Associació de Comerciants n’expliquen les conseqüències i proposen solucions i alternatives.




Amics de Fabra i Coats

Jordi Gili, Antoni Martínez i Pere Fernández, extreballadors de Fabra i Coats, recorden la vida i la decadència d’una de les fàbriques emblemàtiques de la Barcelona industrial. Expliquen com han fet que l’Ajuntament sigui el propietari del recinte i de tot el material que han pogut conservar: la memòria d’un saber fer i de les dones i els homes que van donar vida a aquells espais.



"Buit, ple. La ciutat arítmica".