EMISSIÓ: dimarts 4 de juny.

“Local disponible”, “Es traspassa”, “Es lloga”: rètols com aquest formen part del nostre paisatge més proper. Cada vegada en veiem més.
Darrere de cada cartell hi ha una història personal o familiar. Sovint amb conseqüències greus. Però també hi ha una història col•lectiva: la de la salut de la nostra ciutat o del nostre poble.

Aquests espais desocupats, símptoma evident de la crisi econòmica, configuren una nova fisonomia urbana. La ciutat es modifica. Què ens expliquen aquests espais? Això és el que aborda "Buit, ple. La ciutat arítmica".
Aquesta crisi, representa un punt d’inflexió en la manera de construir la ciutat?



El documental, a partir dels espais buits, parla dels ritmes irregulars en el creixement de Barcelona, com s’ha construït i modificat. I com continua canviant cada dia.
Es constata que cada crisi, o cada canvi en profunditat en el sistema productiu, ha generat, al llarg de la història, la seva onada d’espais desocupats.

El documental, produït per Televisió de Catalunya, se centra en els espais buits d’activitat econòmica, allà on s’ha aturat, o està a punt d’aturar-se, l’activitat comercial o industrial.

S’acosta a botigues desocupades i als comerciants que s’han vist obligats a tancar i buscar alternatives al seu negoci. Molts barris a Barcelona podrien servir d’exemple, però s’han triat dos llocs coneguts: les Galeries Maldà, a Ciutat vella i l’eix comercial Creu Coberta.

null

L’activitat comercial en aquesta via urbana ve de molt antic, de l’època de les muralles. Ara està en un moment difícil i paradoxal: no es beneficia en res del turisme que atrau la plaça d’Espanya, just al costat, i del centre comercial Arenas (un espai també desocupat des de la desaparició de la plaça de toros i posteriorment reutilitzat). A Creu Coberta s’està perdent, com en tants altres llocs de la ciutat, el model de comerç tradicional.


Montserrat Besses ens explica algunes de les claus del documental.




“Viatge al desastre”

No només els comerços generen espais desocupats. També en genera la indústria.
"Buit, ple. La ciutat arítmica" es desplaça a la comarca del Baix Llobregat per trobar exemples del que està passant en molts polígons industrials repartits per tota la geografia del país.

La crisi, més la falta de desenvolupament d’algunes infraestructures, ha convertit les “zones d’activitat econòmica” en unes nafres al mig del territori, una mena de xarxa de naus fantasmagòriques. És el que Francesc Ribera, director de la UPIC, Unió de Polígons de Catalunya, qualifica de “viatge al desastre”.
Que caldrà fer a partir d’ara? Com reutilitzar o requalificar tot aquest sòl?

El problema també es planteja amb els polígons de primera generació integrats ara plenament en la trama urbana, com en el cas de Sant Adrià. Aquests polígons, arran de la crisi, estan en plena transformació. La petita indústria es quedarà a ciutat?

null

Els ciutadans fan la ciutat

Tots aquests espais desocupats ens parlen, i molt, de la ciutat: de la seva economia, de la seva història, del seu urbanisme. I, sobretot, ens parlen de la seva gent.

Els ciutadans, amb la seva capacitat de lluita i la seva implicació fan molt perquè els espais no es morin, o per tornar a la vida activa els que han estat desocupats. Això és el que es desprèn de les experiències personals que s’aborden en el documental.
En aquest sentit, se segueixen, entre d’altres, les peripècies d’un jove comerciant de 29 anys, Xavier Margalló, que després d’haver reconvertit la seva òptica en botiga de roba, al carrer Creu Coberta, es veu obligat a tancar i a buscar alternatives al seu negoci i ajudes per encarar l’endeutament que el perseguirà, diu, tota la vida. Un veí seu, Joan Escarré, porta el pes d’haver tancat el forn que la seva família tenia des de fa 5 generacions.

També veiem com la Magda Pla buida la botiga que la seva mare va obrir el 1946 a les emblemàtiques Galeries Maldà, a Ciutat Vella: un taller de reparació de nines. La crisi també ha fet que es modifiqués l’espai de les Galeries i això té conseqüències en cascada.

Anna Catalán i Enric Martínez, al capdavant de petites empreses industrials, lluiten, cadascú a la seva manera, per mantenir l’activitat en un polígon de primera generació, a Sant Adrià, mentre veuen com les naus veïnes es queden buides i tancades.
Les situacions són desencoratjadores, però tots saben que el futur també dependrà de la seva capacitat de lluita.

Per entendre les experiències personals cal contextualitzar la situació. Per això cal parlar d’urbanisme, de sociologia i d’economia: per què un local de característiques idèntiques pot multiplicar per quatre el seu preu de lloguer en funció de la seva ubicació uns metres més amunt o més avall d’un carrer o d’un xamfrà? Per què les Galeries Maldà estan en plena decadència quan tots els carrers del voltant són un bullir de vianants?


Quan l’espai desocupat és patrimoni que es degrada

"Buit, ple. La ciutat arítmica", en passejar-se per tots aquests espais buits, s’atura en llocs emblemàtics de la Barcelona industrial: Can Ricart, al Poblenou, Fabra i Coats a Sant Andreu i Can Batlló al barri de La Bordeta, a Sants. Tres casos diferents. Can Ricart, declarat bé nacional d’interès cultural, es mor, buit i degradat. L’antiga fàbrica de Fabra i Coats ha estat rehabilitada en bona part i preservada. Per recuperar Can Batlló tot un barri està ara en plena lluita.



Els tres recintes tenen dos punts comuns: la implicació ciutadana per defensar-los i les conseqüències de la crisi, que han alterat definitivament el present i el futur d’aquests espais.

El documental recorda, també, com a finals dels anys 80, uns pioners, van recuperar una primera fàbrica tèxtil al Poblenou que a partir d’aleshores es coneixeria amb el nom de Palo Alto. Els artífexs d’aquella recuperació, entre altres el dissenyador Javier Mariscal, evoquen aquella part de Barcelona que es degradava i recorden com van donar vida a un recinte fabril que ara s’ha convertit en exemple de referència a l’hora de recuperar espais.


Reflexions sobre una cara poc coneguda de Barcelona

Les reflexions de l’arquitecta Itziar González, de la urbanista Maria Buhigas, del catedràtic d’Economia José Garcia Montalvo, de la geògrafa i historiadora Mercè Tatjer i del director del Museu d’Història de Barcelona, Joan Roca, acompanyen aquest recorregut per una Barcelona que ens ensenya una cara poc coneguda: la Barcelona dels espais buits, degradats, la Barcelona en plena transformació i també la Barcelona reciclada.

Enllaços d'interès:

http://www.amicsfabracoats.ea26.com/
http://canbatllo.wordpress.com/
http://salvemcanricart.blogspot.com.es/
http://www.creucoberta.com/
https://sites.google.com/site/3xemeneies/
http://www.paloaltobcn.org/
http://sabadall.wordpress.com

Equip
Un documental de Montserrat Besses i Pere López
Direcció de Fotografia – David Bou
Producció - Roser Costa i Laura Navalpotro
Documentació - Miracle Tous
Grafisme – Xavier Sindreu
Postproducció víideo – Eva Arinyo, Oriol Abella i Jaume Jordana