Dimarts 19, a les 21.50, TV3 estrena a “Sense ficció” el documental “Avi, et trauré d’aquí!”, un treball de Montse Armengou i Ricard Belis que aborda la lluita de diverses persones per treure les restes dels seus familiars del Valle de los Caídos, un monument únic al món, tant per les seves dimensions com per les seves vinculacions amb la dictadura.

null

“Avi, et trauré d’aquí!”: aquesta és la promesa i la lluita de Joan Pinyol, nét d’un republicà que va ser exhumat de la fossa on estava enterrat i portat sense el permís de la família al Valle de los Caídos. Durant anys van estar portant flors al cementiri de Lleida. Fa poc temps, gràcies a una investigació de la historiadora Queralt Solé, van saber que, en realitat, el seu avi reposava al Valle, al costat del seu botxí.

Dijous 14 de març s’ha presentat el treball a TV3, amb la participació de Joan Salvat, director de “Sense ficció”, i Montse Armengou i Ricard Belis, autors del treball. També hi han assistit alguns dels seus protagonistes: Joan Pinyol, nét d'un republicà enterrat al Valle de los Caídos; Rosa Gil, néta d'un franquista enterrat al Valle; Queralt Solé, historiadora, i Tàrio Rubio, pres republicà que va participar en la construcció del Valle.

Joan Salvat ha reflexionat sobre la necessitat de treballar en tots els aspectes de la memòria, ja que “Un poble sense memòria és un poble sense futur”. Salvat ha comentat la validesa de “gratar en la memòria”, perquè “es troben històries que continuen presents”. En el cas d’aquest documental sobre el Valle de los Caídos, a més, “s’ha trobat un altre tema que demostra la falta de costums democràtics”.

Ricard Belis ha defensat el gènere documental: “...forma part de l’ADN de la TV pública, és una feina en equip i sense ell no es podria fer...”. I sobre “Avi, et trauré d’aquí!” ha dit que és una història de fets del passat però també de futur. El protagonitzen, entre altres, Joan Pinyol, que lluita perquè li retornin les restes del seu avi, desenterrat del cementiri de Lleida i portat al Valle de los Caídos sense el permís de la família.

Belis ha manifesta que aquesta és “una història increïble, molt desconeguda per al gran públic, tot i que ja se n’havia parlat”. “Franco va fer un monument megalòman i, ja que li faltaven morts del bàndol franquista, perquè moltes famílies no els hi volien portar, va profanar fosses de morts republicans i, sense permís dels seus familiars, els va portar al Valle de los Caídos...”. I es calcula que al Valle de los Caídos hi ha enterrats 6.000 catalans.

A “Avi, et trauré d’aquí!” hi ha imatges rodades per familiars de republicans navarresos enterrats al Valle. Els únics cossos que han sortit mai d'allà. Aquelles imatges, gravades en Super 8, en els primers temps de la transició, es barregen amb declaracions actuals dels familiars.

Per la seva part, Montse Armengou ha defensat que el tema, tot i que sigui del passat, és també un tema del present i ho serà del futur, “...perquè els familiars de les víctimes del passat continuen sent víctimes: no se’ls ha fet encara justícia, no se’ls ha permès recuperar el cos dels familiars...”. També ha denunciat les negatives a col•laborar i a facilitar material per a l’elaboració del documental sobre el Valle de los Caídos: la del director del Patrimonio Nacional; la de la vicepresidenta del govern espanyol, la de l’abat del Valle...

Finalment, ha reivindicat el treball que fa TVC en la política de la memòria, un treball que cada vegada fan menys cadenes de TV.