Estrena, dimarts 19 de març

"Avi, et trauré d’aquí!” Aquesta és la promesa i la lluita d’en Joan Pinyol, nét d’un republicà que va ser exhumat de la fossa on estava enterrat i portat per força al Valle de los Caídos, sense el coneixement ni el consentiment dels seus familiars.

null

Inaugurat el 1959 i presentat com un monument a la reconciliació, el règim franquista no va dubtar a profanar tombes i fosses de víctimes de la Guerra Civil –nacionals i republicans- per farcir aquell immens mausoleu. El Valle de los Caídos s’ha convertit en la fossa comuna més gran d’Espanya.

Molts familiars lluiten per poder treure les restes dels seus parents del Valle i enterrar-los prop de casa. Però les dificultats, tant tècniques com de voluntat política, són moltes. Per aquest afectats, que el seu avi o pare reposi al costat de Franco és un greuge que va causar la dictadura i que la democràcia encara no ha reparat.

Joan Pinyol i el seu fill al cementiri de Capellades, on voldria enterrar el seu avi.

VERSIÓN EN CASTELLANO DEL DOCUMENTAL




MATERIAL EXTRA DEL DOCUMENTAL

Durant la investigació hem rescatat l’extraordinària història d’uns navarresos que el 1980 van aconseguir exhumar 133 cossos del Valle de los Caídos, els únics que han sortit mai d’allà. El que sembla impossible amb governs tant de dretes com d’esquerres, va ser possible amb la UCD d’una democràcia acabada d’estrenar.



Per què avui no és possible exhumar aquells cossos portats al Valle de los Caídos de manera secreta? És possible identificar-los, exhumar-los i tornar-los a les seves famílies? O el Valle és un tema intocable, com altres aspectes residuals del franquisme?

ENLLAÇOS
REHENES DEL VALLE
RIGHTS INTERNATIONAL SPAIN
FOROS POR LA MEMORIA
ASOCIACIÓN DE DEFENSA DEL VALLE DE LOS CAÍDOS

REVISTA SÀPIENS:

- Llistat catalans morts traslladats per Franco al "Valle de los Caídos"
- Cercador fitxes policials de 462 catalans espiats per la policia franquista

Un documental de Montse Armengou i Ricard Belis, producció: Joan Pavon, imatge: Roberto Díaz, muntatge: Joan Grané, documentació: Montserrat Bailac, muntatge postproduccions: Juan Serrano, grafisme: Xavier Comas, muntatge musical: David Bustamante, postproducció so: Joan Bonjoch i Enric Casanovas, narració: Joan Carles Gustems, becari i “making of”: Aleix Mateu, ambientació: Kim Prats, Pedro de Felipe i Sígfrid Querol, vestuari: Anna Falguera, M. Josep Ceniceros i Roser Rebull, direcció executiva: Joan Salvat, producció executiva: Muntsa Tarrés