Els programes del 33 “Karakia” i “Latituds” han estat guardonats en la 20a edició dels Premis del Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Comunicació, en un acte que es va fer al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, presidit per la tinent d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos. Aquests premis volen reconèixer i fomentar el periodisme social, cívic, responsable i compromès amb una millor informació i tractament dels problemes socials a la ciutat.


D'esquerra a dreta, l'equip de KARAKIA i de LATITUDS al complet acompanyats de les autoritats polítiques - Jordi Portabella, regidor de l'Ajuntament de Barcelona i Maite Fandos, tinent d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports - i del cap de continguts i programes de TVC, Jordi Serra, a la dreta de la imatge.


En el cas del premi al documental “Shaïma, Tànger” del programa “Karakia”, el jurat ha valorat “la difusió de coneixements de cultures que conviuen a Barcelona a través d’un fet tan quotidià com les diferents maneres de cuinar del món”. El jurat també ha atorgat una menció especial al programa de Latituds “Sense llar”, “pel respecte i el to positiu envers la problemàtica de les persones sense llar, focalitzant en les solucions als problemes i donant visibilitat a les entitats que hi treballen”.

“Shaïma, Tànger”. Karakia
“Sense llar”. Latituds

"Shaïma, Tànger". Karakia.

La Shaïma viu a Barcelona, a Torre Baró, i vol ser periodista. L’any passat, quan es va enregistrar el programa, estava fent el Batxillerat. Aquesta és la Shaïma, que forma part d’una generació marroquina nascuda ja a Catalunya i que valora molt els esforços que han fet els pares.

Amb una educació i uns recursos millors que els que van tenir ells, les expectatives de futur de la noia semblen ara diferents. Amb les seves amigues, la Belén i la Kaoutar, prepara un dinar per celebrar el final de curs. El menú serà un homenatge a Tànger, la ciutat del pare, una de les zones amb més varietat gastronòmica del Marroc, marcada especialment per la quantitat de peix que s'hi consumeix. Ho certifica la "bastela" que preparen, una mena de gran empanada farcida de sèpia, peix blanc, llagostins i hortalisses. També el "tajine" de dorades, adobades amb una "charmila" (salsa) de julivert, orenga i pebre vermell. Les postres igualment són típiques de Tànger: "Halwa d'Tmar", uns pastissets farcits de pasta de dàtil aromatitzada amb aigua de tarongina.

La "wilaya" o província de Tànger limita amb les de Larache i Tetuan i, sobretot, amb l'oceà Atlàntic, que defineix el caràcter mariner del seu territori. El Marroc disposa de la principal indústria pesquera d'Àfrica i el port de Tànger és un dels més importants. Actualment, tot el sector es troba en fase d'expansió i modernització. La "wilaya" de Tànger té uns 900.000 habitants, si fa no fa, com el Vallès Occidental, però ocupa el doble de la seva extensió.

"Sense llar". Latituds.

Diferents entitats socials treballen per reinserir les persones sense llar a la societat, oferint-los suport social i habitatge. Amb la greu crisi econòmica i l'increment de l'atur, milers de persones s'han vist abocades a viure aI carrer.

A l’hora de fer el programa, a Catalunya hi havia 11.000 persones sense llar, mentre que més de 100.000 pisos estaven buits. Entitats com Arrels, Assís i Mambré denuncien la falta de recursos per afrontar l'allau de gent que s'ha vist obligada a deixar casa seva i viure al carrer per culpa de la crisi.

Amb les execucions hipotecàries, les famílies queden endeutades per tota la vida, perquè a l'estat espanyol la casa no salda el deute amb el banc. La imatge de ciutadans dormint al carrer augmenta, tot i que la gran majoria opten per acudir a centres socials per poder subsistir, mentre que la situació no para d'empitjorar.