Diumenge 9 de desembre, a les 22.30, “Doneu-nos els diners” i “Park Avenue"

DONEU-NOS ELS DINERS. Què es pot fer per canviar el món?



Amb iniciatives com ara els concerts “Live Aid” i la campanya “Que la pobresa passi a la història”, molts famosos s’han convertit en activistes de la lluita contra la fam. Els músics Bob Geldof i Bono són, segurament, els més populars d’aquests nous paladins de la justícia econòmica. Però han servit per alliberar milions de persones de la pobresa, els seus projectes? En aquest reportatge, Geldof, Bono i Bill Gates parlen amb franquesa sobre les estratègies que han fet servir per aprofitar la debilitat per la fama i el glamur que han trobat en molts polítics.

En algun moment dels anys 80, algú va tenir una idea brillant: si la música i el món de l’espectacle en general aconseguissin que la gent pensés en els que passaven gana, es generaria una demanda de canvi que els polítics no podrien ignorar. En aquest reportatge, Bosse Lindquist repassa la història d’aquesta idea. “Uns quants músics es van proposar canviar el món i ha arribat el moment de preguntar-se què van aconseguir i si introduir celebritats en la política és una bona manera de combatre la pobresa”, diu el realitzador.

Els més coneguts d’aquella generació d’activistes populars són els músics irlandesos Bob Geldof i Bono, que partint pràcticament de zero van arribar a posar en marxa tot un moviment d’influència molt considerable. “Una vegada t’adones que pots ser útil, t’és impossible abandonar la lluita”, observa Bono.

A “Doneu-nos els diners”, Geldof, Bono i Bill Gates ho expliquen tot sobre les estratègies que han utilitzat i les negociacions a porta tancada en què han participat al llarg de trenta anys d’activitat en aquest camp. I parlen amb franquesa del valor que té la fama en la política.

Bob Geldof confessa: “Bono em va trucar per explicar-me com anava la campanya contra el deute dels països pobres i em va dir: ‘Què creus que hauríem de fer?’ I li vaig dir: ‘Fes servir la teva influència, perquè el culte a la celebritat és una moneda molt forta i l’has d’invertir en això’”.


“PARK AVENUE: els diners, el poder i el somni americà”

Un documental d’Alex Gibney, guanyador d’un Oscar el 2008 al millor documental per “Taxi to the dark side”, un treball elaborat en el marc de “Why Democracy?”

null

740. En aquest bloc de pisos de Nova York, hi viuen unes quantes de les famílies més riques dels Estats Units, però només a deu minuts en cotxe més cap al nord hi ha una altra Park Avenue: la del Bronx Sud, on més del 50% dels veïns necessita cupons de l’administració per alimentar-se i on les criatures tenen vint vegades més probabilitats de morir assassinades. En els últims trenta anys, als Estats Units la desigualtat entre rics i pobres s’ha disparat. Avui, el somni nord-americà només és possible per als que tenen prou diners per comprar favors als legisladors de Washington.

Park Avenue, un dels carrers més coneguts de Nova York, travessa tot Manhattan i fins i tot penetra en el Bronx. El llarg sector que queda entre l’Estació Central i el carrer 96 és un dels més cars de tot el mercat immobiliari mundial. I un dels blocs més exclusius d’aquest veïnat de multimilionaris és el del número 740.

El va fer construir James T. Lee, l’avi de Jacqueline Kennedy, el 1929, i hi viuen uns quants integrants del famós “1% més ric de l’1% més ric”. Els 31 pisos de la casa valen desenes de milers de dòlarsel metre quadrat. A Park Avenue 740 hi viuen més multimilionaris que en cap altre edifici de tots els Estats Units.

“Aquesta gent controla el planeta. Presideixen les empreses més importants del món, i no són gaires, però tenen molt mal caràcter, i per treballar allà has de saber aguantar moltes coses, perquè has de tractar amb multimilionaris, amb la gent més desagradable del món”, diu un antic porter del bloc.

Deu minuts en taxi més al nord, a l’altra banda del riu Harlem, Park Avenue penetra en el Bronx sud, on més de la meitat dels veïns arriben a final de mes gràcies als cupons per comprar aliments, l’atur passa del 19% i les criatures tenen vint vegades més probabilitats de morir assassinades que les de la Park Avenue dels multimilionaris.