Emissió, dimarts 23 d'octubre

Un revelador documental de Yael Hersonski sobre les interioritats d’un dels aparells propagandístics més poderosos de la història contemporània

Millor muntatge documental al Festival de Sundance, Millor pel·lícula Internacional al Hot Docs Canadian Internacional Documentary, i a la selecció oficial de la Berlinae.

null


Després de la Segona Guerra Mundial, una misteriosa pel•lícula d’uns seixanta minuts etiquetada amb la paraula “Ghetto” apareix en un arxiu de l’Alemanya de l’Est que havia estat propietat del Tercer Reich.
Filmada pels nazis a Varsòvia el maig de 1942, la pel•lícula és ràpidament utilitzada per molts historiadors
com a testimoni verídic de la vida als guetos jueus, deixant en l’oblit la veritable voluntat propagandística
dels enregistraments originals.

Més de quaranta anys després, el 1998, en una base de l’exèrcit nord-americà, es descobreix una altra cinta que inclou preses repetides de la primera pel•lícula i en què apareix un operador de càmera
preparant la posada en escena de cada acció.



“Gueto. La pel·lícula perduda de la propaganda nazi”, recupera aquest material i el mostra en primícia a persones que van viure al gueto de Varsòvia, confrontant la vivència real a l’engany cinematogràfic amagat darrere unes imatges enregistrades amb una sola finalitat: la propaganda nazi.


A les portes d’entrar a la llista dels 5 nominats a l’Oscar 2010 al millor documental, Gueto. La pel•lícula perduda de la propaganda nazi aporta un testimoni únic a la història del món contemporani i es revela com un exercici excel•lent d’investigació i tractament del material d’arxiu.
Servint-se d’un laboriós i cinematogràfic tractament visual i sonor, Yael Hersonski recull 4 d’anys de recerca exhaustiva i rigorosa en un únic relat cronològic narrat per múltiples veus. Combinant les imatges de les dues bobines recuperades amb les declaracions d’un dels càmeres alemanys, els informes de les SS relatius al nombre d’execucions comeses cada setmana, les notes del diari personal d’un dels líders jueus dins el gueto i el testimoni de 5 supervivents que visionen el material enregistrat, Hersonski revela fins a quin punt les escenes van ser dirigides, a la vegada que reconstrueix un dels episodis històrics més sagnants de la història recent des de la vivència més directa dels seus protagonistes.



Amb la finalitat de despertar en el poble alemany el sentiment que els jueus es mereixien realment allò que els estava passant, el negatiu recuperat mostra “l’avarícia” del poble jueu contrastant escenes de dinars fastuosos i festes ostentoses amb imatges de patis interiors plens de matèria fecal abocada,
ensenyant seqüències protagonitzades per dones ben alimentades que es miren amb superioritat infants vestits amb parracs, o cadàvers abandonats al mig del carrer ignorats per les multituds que caminen
amunt i avall.

Però més enllà del diari de rodatge d’una pel•lícula de propaganda nazi, o de la reconstrucció d’un capítol dramàtic de la història, Hersonski traça una reflexió personal al voltant de la naturalesa testimonial dels arxius, especialment en el moment en què aquests constitueixen una documentació sistemàtica de
l’horror. Per què donem un valor de veritat absoluta a les imatges d’arxiu? Com interpretem les imatges de la mort?
Gueto. La pel•lícula perduda de la propaganda nazi és una aportació històrica única que documenta un dels horrors més grans dels nostres temps i evidencia l’esforç dels seus perpetradors, hàbils coneixedors del poder de la imatge en moviment, de difondre el seu ideari polític sota una llum favorable.

La directora Yael Hersonski treballa com a realitzadora i muntadora freelance des que es va graduar a l’Escola de Cinema i Televisió Sam Spiegel. Ha estat directora de continguts d’un programa de documentals setmanal a la cadena Channel 10 i actualment treballa en el muntatge de documentals i programes de ficció per a la televisió d’Israel. A Film Unfinished (Gueto) és el seu primer llargmetratge documental.

Direcció: Yael Hersonski
Producció: Noemi Schory, Itay Ken-Tor
Muntatge: Joëlle Alexis
Fotografia: Itai Neeman
Música: Isahi Adar
So: Aviv Aldema
Productora: Belfilms LTD