Atenció al canvi d'horari: aquesta setmana, Sense ficció s'emet dilluns
Emissió: dilluns 30 d'abril del 2012
La vigília del dia internacional del treball, Sense ficció presenta “El llegat de Sísif”, un treball que explica l’origen del debat sobre la “cultura de l’esforç” a Catalunya quan, en un moment de forta crisi econòmica, se’n reclama el retorn per poder afrontar la recuperació. Al mateix temps, el documental també ha viatjat al Japó per constatar que no som únics en aquest debat i per demostrar que el valor de l’esforç també ha estat qüestionat en una societat on, durant segles, ha estat el seu pal de paller. Serà potser que la globalització ens està igualant en valors? Què ha quedat de l’heroi mitològic Sísif, metàfora del sacrifici i el treball etern, repetitiu i absurd? Hem renunciat a ser hereus del seu llegat?
Un documental on membres de la societat civil reflexionen i diagnostiquen la bona o la mala salut de “la cultura de l’esforç”.
Des de l’anàlisi dels mitjans de comunicació, passant per l’educació, la política o l’economia, el documental també analitza tot el que envolta “la cultura de l’esforç” a Catalunya i ho fa incorporant el testimoni d’escriptors, sociòlegs, educadors, filòsofs, pedagogs, historiadors, especialistes en recursos humans, economistes i empresaris que ens donen el seu punt de vista i teixeixen el fil argumental d’aquest document. Testimonis, tots ells, que per la seva tasca diària han tractat i debatut en diverses ocasions aquesta qüestió. Alguns dels entrevistats són el filòsof José Antonio Marina, l’economista Àlex Rovira, l’escriptor Quim Monzó o el reconegut sociòleg nordamericà Richard Sennet.
Al mateix temps, el documental també ha seguit la tasca del tutor de l’Aula Oberta de l’Institut Les Marines de Castelldefels que intenta inculcar als alumnes el valor de l’esforç amb unes tècniques molt particulars.
En el clip següent podeu veure l'entrevista als autors del documental, Anna Barreda i Lluís Montserrat.
Perquè es dóna el fet que vivim en una societat on més de la meitat dels joves espanyols, abans de la crisi, deien que volien ser funcionaris i on, avui, tot i viure immersos en un context de crisi econòmica, parlem de generacions de joves “ni-ni” que ni estudien ni treballen i que, en nombre, ja omplirien l’estadi del Camp Nou. Amb tots aquests factors, sabem cap on volem encaminar la societat quan parlem de recuperar “la cultura de l’esforç”? I, sobretot, som únics en plantejar-nos aquest debat?
La crisi de valors japonesa: “sayonara” esforç
Els japonesos enlloc de donar-se ànims dient-se “Que tinguis sort! Et desitjo el millor!”, ho fan animant-se amb expressions que es traduirien com “Treballa dur! Dóna el millor de tu!”. És l’evidència d’una societat que, a diferència d’Occident, ha posat més l’èmfasi en la dedicació i en l’esforç que no pas en el resultat. Però, avui, es constata que al Japó aquest valor ha entrat en desús entre els més joves i ja són gairebé 1 milió i mig els qui han renunciat a formar part del model tradicional japonès de feina segura de per vida que implicava, també, l’entrega d’esforç personal vitalici: són els freeters, joves en la vintena que han trencat el model tradicional japonès d’esforç i de sacrifici. “El llegat de Sísif” ha viatjat al Japó per comprovar, parlant amb experts i amb ciutadans japonesos, que la crisi de valors també ha esquitxat el país que, durant dècades, va ser la segona potència mundial. Des d’una família tradicional que es desviu per fomentar l’esforç en l’educació del seu fill fins una empresa que es dedica a reincorporar ni-nis a la societat, s’expliquen les claus d’una crisi de valors que ha començat a donar signes de recuperació just després de la greu crisi nuclear.
Documental de producció pròpia. Televisió de Catalunya
Sense ficció 2012
FITXA TÈCNICA
Un documental de
Anna Barreda i Lluís Montserrat
Muntatge
Carles Señalada
Imatge
Ignasi Pastori
Música
Pascal Comelade
Àngel Pérez Beroy ha escrit:
Heu de continuar menystenint als professionals que han decidit treballar en el sector públic per comptes del privat per que la seva feina fos accessible al conjunt de la població i no només a un quants adinerats? El metge que opta per treballar a la sanitat pública, el mestre i professor que opten per treballar a l'ensenyament públic i no per una educació només per uns quants privilegiats en un col·legi d'elit, ...
Jo, per la meva part, em cuidaré molt de dir que tots els periodistes es limiten a copiar les notícies d'agència sense aprofundir gens en els continguts ni verificar cap extrem. És injust dir això, oi? i segurament només hi ha una petita part de veritat o hi ha condicionants greus per que això sigui així o no és així de cap manera. Però si tothom ho repeteix contínuament ja no importarà si és veritat o mentida, o quines són els condicionants que fan que ho sembli, ...
Si us plau, ja prou d'aquest color, deixeu de menystenir la feina dels funcionaris d'una manera tant irreflexiva.