Estrena a televisió, dimecres 29 de febrer de 2012


null

A Broadway Danny Rose, de Woody Allen, un grup de d’amics del món de l’espectacle rememoren, al voltant d’una taula, la vida i miracles d’un company de professió ja desaparegut.

Aquest és també el punt de partida del nostre documental sobre PEPE RUBIANES: el 12 de gener de 2010, en un pis del passeig de Gràcia, un grup d’amics que el van conèixer millor que ningú, i que s’autodenominen “les viudes de Rubianes”, es troben (com acostumen a fer de tant en tant) per sopar i recordar com era Pepe, la seva insòlita personalitat, els bons (i mals) moments compartits, les anècdotes, els trets que millor defineixen el còmic mes polèmic i inclassificable d’aquest país.

Les viudes de Rubianes

Companys inseparables com ara JOAN LLUÍS BOZZO, amb qui va començar la seva carrera d’actor; PEP MOLINA, actor, amb qui va compartir tantes vivències i viatges; JOAN GRÀCIA, membre del Tricicle; LUCILA AGUILERA, amb qui va estar casat set anys i va continuar mantenint una amistat profunda i sincera; CARLES FLAVIÀ, còmic, xouman i el seu amic de l’ànima; MARÍA ROSALES, el seu gran amor i mà dreta durant quinze anys; TONI COLL, el seu mànager; MANEL POUSA, “el pare Manel”, capellà amb qui Rubianes mai va deixar de col•laborar en els seus festivals benèfics; i per últim, JOAN MANUEL SERRAT, amic de tota la vida, per qui el Pepe sentia una gran admiració, que era recíproca.






És una trobada distesa i sincera, il•lustrada amb imatges inèdites de la seva vida quotidiana i dels seus viatges, a partir de vídeos domèstics enregistrats per ell mateix o pels seus amics, i també amb fragments escollits de les seves sensacionals entrevistes i de moments antològics dels seus espectacles, amb la seva increïble capacitat per triturar i reciclar vivències pròpies per convertir-les en monòlegs.
Un sopar on, amb humor i també amb nostàlgia, els seus amics rememoren els seus inicis en el món del teatre, les reaccions suscitades per les seves polèmiques declaracions en un programa de televisió o la manera com va afrontar, ja malalt, els seus últims mesos de vida. Un encontre per parlar de com Pepe va trobar en el monòleg el seu vehicle perfecte, i de com era capaç d’incorporar les seves experiències als seus espectacles. Un banquet on la visió de Rubianes sobre la religió, el pecat, el sexe i la parella es combina amb la seva visió del treball, de la pedanteria cultural, dels diners, de l’amistat.

null

Una trobada entre companys que troben a faltar el seu sentit vitalista i generós de l’existència, la seva fabulosa capacitat per connectar amb el públic a partir del que només ell gosava dir i de quina manera ho deia, barrejant l’onomatopeia, la prosòdia fingida i el llenguatge més directe i sovint barroer.
Una nit on els seus millors amics repassen la seva relació amb les dones, la seva recerca constant d’independència personal, la seva visió de la política o l’obsessió pels viatges, sobretot per Cuba i l’Àfrica, on va residir els últims anys de la seva vida. En definitiva, un retrat polièdric, divertit, informal i emotiu de Pepe Rubianes.

Un pel·lícula dirigida per Manuel Huerga