Estrena, dimecres 23 de novembre

Milionari i empresonat. Mikhail Khorodkovski és un reflex de les contradiccions de la societat russa actual. Un documental que ens obre els ulls sobre la Rússia d’avui.



El cas de Mikhail Khodorkovski exemplifica el que ha passat a Rússia des de la fi del comunisme. Al documental “La Rússia de Khodorkovski” analitzem el cas d’aquest magnat rus, que es va enriquir amb la “perestroika”, que després Putin va fer empresonar i que, segons Anna Politovskaia, està cridat a ser el Mandela rus que reconvertirà el país.

Llibert Ferri, el periodista de TVC que va narrar la caiguda de l’URSS, ha tornat a Moscou per dirigir aquest documental. La seva experiència i coneixement de la temàtica li ha permès entrar en contacte amb fonts de primera mà sobre el cas, entre les quals destaca la funcionària que va destapar el cas de la manipulació governamental en el judici a Khodorkovski.





Del final de l’URSS a la Rússia de Putin hi ha vint anys de paral•lelismes entre la trajectòria de Mikhaïl Khodorkovski i la vida russa, que permeten traçar un relat de l’home i alhora de la seva societat. Home que esdevé un dels més rics del món mentre la seva societat s’ensorra en la misèria, i que acabarà prenent consciència del drama. I hi establirà un compromís que el farà està disposat, si cal, a morir a la presó.

El relat comença donant les claus de la realitat present: Khodorkovski a la presó; Putin-Medvédev manant amb gran suport social; tres quartes parts de l’establishment prové del KGB; les classes mitjanes representen només una quarta part de la població urbana; la fràgil societat civil aposta per la resignació o per l’activisme resistent. En definitiva, una realitat en què la por és alhora element d’estabilitat social i de cohesió del poder.



Aquesta part del relat visualitza el nou paisatge comercial i social de Moscou, una de les ciutats més cares del món. Les protestes al carrer es fan en clau de dissidència, convocades pel Comitè Hèlsinki –com en temps soviètics-. Les declaracions dels testimonis són una combinació d’intervencions més sociològiques o més descriptives i emotives –segons el context- fetes per especialistes o bé per persones pròximes a Khodorkovski o als grups que li donen suport, però també hi ha qui dóna suport a l’empresonament de l’exmagnat, una opinió ara com ara estesa en la societat russa.

Durant la “perestroika” els dirigents del Komsomol –Khodorkovski entre ells- van comprar empreses públiques en crisi i les van reflotar -com el banc Menatep i Iukos-, i també es van enriquir. Eren els “temps de les privatitzacions, abans de les privatitzacions” -que de manera delictiva es generalitzarien en temps de Ieltsin-. Una etapa que acaba amb la desintegració de l’URSS.

El procés d’implantació del capitalisme comandat per l’aliança de la nomenclatura reciclada i la màfia –els futurs oligarques- provoca aquestes dades: 2.500% d’inflació acumulada; la contracció de fins a un 80% del PIB, 40 milions de persones al llindar de la indigència, 100 milions de precaris. Només 7 o 8 milions de persones amb nivells benestants equiparables als occidentals. (L’any 1999 l’ONU publicarà un estudi segons el qual durant el procés d’implantació del capitalisme gairebé deu milions de persones –la majoria homes- haurien mort a l’antic bloc soviètic víctimes de malalties, violència i comportaments autodestructius).

Moscou era un immens “top manta” de venda ambulant; fileres de dones que es venien els estris de casa per sobreviure; grans esplanades farcides de quioscos, com es va encarregar d’explicar TVC. És veient el resultat d’aquesta etapa de capitalisme salvatge, que Khodorkovski proclama el seu compromís de promoure la societat civil, l’educació, la cultura. Alhora, el magnat té al cap projectes de lideratge polític i d’expansió internacional de la petroliera Iukos, que acabaran topant amb els interessos del monopoli estatal Gazprom, és a dir, amb Putin i el seu entorn exkagebista. El president deixa clar que no permetrà interferències dels oligarques ni en política ni en les esferes estratègiques de l’economia. Els magnats Berezovski i Gussinski aniran a l’exili, i Khodorkovski, a la presó.


Aquest punt del relat permet entrar en la figura de Mikhaïl Khodorkovski, de la seva transformació a nivell humà. Del coratge amb què afronta el dur règim penitenciari a que està sotmès (primer a Sibèria, després a Moscou). També és l’espai per a una més intensa intervenció de la mare, de l’advocada, dels amics, dels activistes dels drets humans.

L’última part del relat és tornar al present i encarar al futur. El futur de Putin, els símptomes d’un nou estancament equiparable al dels temps de Brèjnev, el dopatge de la societat russa i la gran crisi demogràfica: 14% de mortalitat i només 9% de naixements; els russos són uns 145 milions i d’aquí sis anys serien uns 138 milions. La sida avança i es calcula que en la pròxim dècada hi podria haver uns 12 milions de seropositius. Els plans de Putin són quedar-se al poder fins al 2020 –ell personalment o a través d’algun tutelatge- però la incògnita és si ho aconseguirà només combinant la por amb els missatges d’autoestima nacional. També és una incògnita si Khodorkovski aconseguirà superar el desafiament dels anys que encara li queden per passar a la presó.

Un documental dirigit pel periodista Llibert Ferri
Una producció de TVC amb la col•laboració de Batabat