Guanyador Premi Especial del Jurat IDFA Amsterdam

Res pot estar més lluny de la intenció artística que la mala gravació d’una càmera de vigilància manipulada per agents secrets en una presó de “la guerra contra el terrorisme”. Els autors han volgut apropiar-se del material per recontextualitzar-lo en una obra cinematogràfica.

nullnull

Sense ficció presenta un documental que es basa en la gravació d’una càmera de vigilància de la presó de Guantánamo que enregistra la trobada entre un equip d’agents canadencs i un jove detingut allà. El vídeo secret, de set hores de durada, va fer-se públic pels tribunals canadencs i és el punt de partida d’aquest documental, que revela la intensitat dramàtica, el joc del gat i la rata, d’un interrogatori que va durar quatre dies. Mantenint l’estil d’una pantalla de vigilància, el documental analitza els aspectes polítics, legals i científics d’un diàleg d’elevada càrrega emocional amb el jove Omar Khadr, de nacionalitat canadenca i el presoner més jove detingut sense càrrecs pel govern dels Estats Units.



Arranca un vídeo d’una qualitat d’imatge pèssima. S’obre la porta de la sala d’interrogatoris. Darrere la taula, hi ha un presoner molt jove, emmanillat i amb l’uniforme taronja que porten els presoners de Guantánamo. Dos homes i una dona entren a la cel•la.



Home 1: Com vas d’anglès?
Presoner: Bé.
Home 1: Mira, la raó per la qual som aquí és que volem parlar amb tu durant un parell de dies.
Presoner: D’acord.
Home 1: Parlar de moltes coses.
Presoner: Cap problema.
Home 1: Hi estàs d’acord?
Presoner: Sí.
Home: Em penso que som els primers canadencs que veus en molt de temps...
Presoner: Canadencs?
Home 1: Sí.
Presoner: Per fi! (es posa a riure).

Es tracta del primer intercanvi de paraules entre el presoner Omar Khadr i els agents del Servei Canadenc d’Intel•ligència i Seguretat (CSIC). El jove presoner està confiat i l’ambient sembla relaxat. Però la situació canviarà. Omar, que llavors té 16 anys però que ja és tot un veterà entre les víctimes de la tortura nord-americana, es trencarà sota la pressió psicològica dels agents canadencs. El segon dia caurà en un estat de profunda regressió.
L’interrogatori va durar quatre dies, entre el 13 i el 16 de febrer del 2003, a la presó d’alta seguretat de Guantánamo, Cuba, on Omar Khadr feia cinc mesos que estava detingut. L’havien detingut a l’Afganistan després d’una batalla de més de quatre hores en la qual va morir un soldat nord-americà. La trobada d’Omar amb els agents es va gravar íntegrament en vídeo. Finalment, el maig del 2008, la Cort Suprema del Canadà va ordenar al govern canadenc que lliurés als advocats d’Omar Khadr milers de pàgines de documentació relacionada amb els interrogatoris als quals havia estat sotmès. Així va ser com els advocats van rebre més de set hores d’imatge dels interrogatoris.
Abans de lliurar el vídeo, la policia va esborrar una part important de la banda de so argumentant motius de seguretat nacional. Tot i això, els passatges que van quedar audibles revelen fets de gran interès i d’una gran intensitat dramàtica. Aquests documents componen la trama principal del documental. Testimonis com el de psiquiatres experts en víctimes de la tortura, advocats militars i expresoners, coneguts d’Omar, un jove acusat de matar un soldat nord-americà que l’any 2010 encara era a Guantánamo esperant ser jutjat per crims de guerra.

Dirigit per Luc Côté i Patricio Henríquez.