EMISSIÓ: dimecres 27 de juliol.

Els àtoms tenen una vida llarga i els homes, la memòria curta.

“Sense ficció” emet un documental que rememora els fets del 26 d’abril del 1986, quan el reactor número 4 de Txernòbil va explotar, provocant la contaminació del 40% del territori europeu.


null

La catàstrofe de Txernòbil serà recordada per sempre. Aquests fets formaran part de l’agenda d’assumptes internacionals durant molt de temps; centenars d’anys, potser. Malgrat tot, quan fa 25 anys del desastre nuclear, Ucraïna està disposada a construir onze noves plantes nuclears. Actualment, Txernòbil ha esdevingut un centre d’atracció turística, però el que resulta encara més sorprenent és el fet que s’ha convertit en un indret “virtual” pels joves ucraïnesos, que només coneixen aquest lloc pel videojoc “Stalker”. Aquesta generació, nascuda el 1986 i que s’anomenen a si mateixos “els fills de Txernòbil”, es mou entre allò que han sabut de Txernòbil per les versions oficials i la necessitat que tenen de comprendre exactament què va passar.



Ara, de manera immediata, el futur passa per cobrir el que queda del reactor accidentat durant els pròxims cinc anys, amb una infraestructura enorme, com si d’un búnquer es tractés. Però què hi quedarà, allà, enterrat, per sempre? Les conseqüències de la catàstrofe industrial més important que hem viscut abans de l’accident de Fukushima? O la memòria d’un esdeveniment tràgic que quedarà condemnat a l’oblit perpetu? I el que és encara més important: eliminarà per sempre més els riscos de contaminació?

Un documental d’Alain de Halleux. Amb la participació d'ARTE, NHK i RTBF.