EMISSIÓ: dimecres 20 de juliol

null

El Paral•lel de Barcelona és una de les artèries principals i méss tradicionals de la ciutat. En aquest Sense ficció, a través de la història de nou personatges, vinculats al Paral•lel, es fa un recorregut per les seves vides i els seus records, tot revivint la transformació d’una zona de Barcelona que, durant molts anys, va ser la gran via de l’espectacle de la nit barcelonina. Recordarem la transformació viscuda allà, la nostàlgia d’allò que ja no és i que ha desaparegut, i el futur, encara per definir, que vol tornar al Paral•lel la lluminositat perduda.




“Vides al Paral•lel” parteix de la visió i la memòria de nou personatges lligats a aquesta popular avinguda barcelonina: un escriptor nascut al barri, un veterà guàrdia urbà, una veïna de tota la vida, una parella de mitjana edat que recorda la seva joventut, una família que regenta un restaurant des de fa diverses generacions, un empresari de locals d’oci enamorat del món del music-hall i una exvedet del teatre Apolo. De la mà dels personatges i amb els seus records, el documental recorre tot el traçat del Paral•lel, la seva trajectòria, el moment present i el futur que li espera a la que va ser la gran via de l’espectacle i la nit.

El documental s’acosta a aquesta via de Barcelona, deixant a banda els tòpics més coneguts per mostrar-nos-en diferents etapes. De l’esplendor dels temps daurats, quan als anys abans de la Guerra Civil, primer, i a la dècada dels 50, més tard, va esdevenir la “via de la diversió i el pecat” i el centre de la “faràndula nocturna” de Barcelona.

El documental recorda com noctàmbuls empedreïts mataven el temps als seus mítics bars i els més intrèpids s’endinsaven cap als carrers del Barri Xino a la recerca de la Barcelona més canalla. La sensació de tenir un reducte del pecat a la mateixa ciutat sempre ha seduït els habitants de les principals capitals europees, i Barcelona no n’era una excepció.



Ja des de l’època de l’Exposició Universal del 1929, la muntanya de Montjuïc, per la part que mira a les Drassanes, va veure com s’hi instal•laven moltes barraques que acollien els qui arribaven a la ciutat en condicions més precàries. Sempre mirant al Paral•lel, aquelles construccions rudimentàries van arribar a ser una població consolidada sobre el Poble Sec. Des de la postguerra fins ben entrada la dècada dels 70, aquests desemparats van ser objecte de l’atenció dels serveis assistencials de l’Església, destacant-ne la tasca de la parròquia de Sant Pere Claver. Els seus responsables suplien sovint amb voluntarisme l’absència d’una administració més preocupada per zones menys marginals de la ciutat.

El documental narra l’evolució fins a la situació actual: un gran carrer que articula la relació entre quatre barris de Barcelona, amb els problemes que genera la població sobrevinguda de les darreres èpoques. Els protagonistes analitzen què en queda, d’aquest passat viu i esplendorós. Entre els personatges anònims que hi participen, trobem Francisco González Ledesma, conegut periodista, escriptor i un dels impulsors de la novel•la negra a Espanya.

Una producció de Televisió de Catalunya i Optim TV. Dirigit per Enric Canals i realitzat per Jaume Peracaula.