El passat ja és passat, però continua amb nosaltres, es tracti de la història d’un país o d’una persona. Tot el que ha succeït ens ha fet com som.

Des del final de la dictadura han passat tres dècades d’extraordinaris canvis socials i polítics al nostre país. Aquesta normalització política no ha estat, però, suficient per a la revisió profunda del fet que més ha condicionat la nostra història recent: la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista. Uns fets i un període que només ara una part de la nostra societat sembla disposada a recordar.

null

Al monestir d’Uclés hi ha la fossa comuna més gran coneguda fins ara a Espanya - 312 cossos documentats - i la primera corresponent a una presó franquista. Aquest esdeveniment ha permès, d’una banda, que moltes famílies recuperessin les restes dels seus parents desapareguts i, d’una altra, enfrontar tota una comarca a uns fets que tenien ja completament oblidats, tot i que no superats.

"El final de l’espera" és el relat entrellaçat d'unes històries que, encara que s’esdevinguin en un punt concret d'Espanya, podrien reflectir a la perfecció la realitat de tot un país. Al mateix temps, ens ofereix la possibilitat d’aprofundir en l’enfocament humà de la història. Amb totes les llums i totes les ombres que les persones són capaces de projectar sobre els seus actes.

Escrit i dirigit per Antonio P. Molero i Jesús Sanjurjo.