“El poble ha d’escollir el seu govern i poder canviar-lo si ho desitja; això és la llibertat. (...). El govern no té dret a abusar del seu poder (...), això ha de plantejar problemes de consciència als dirigents catòlics d’un estat que, si no canvia de principis polítics, no es pot dir catòlic.”

nullnull

Aquestes declaracions de l’abat de Montserrat Aureli Maria Escarré i Jané, fetes al diari francès “LE MONDE” el 13 de novembre de 1963, li van provocar un ventall de crítiques del règim i de la mateixa església catòlica. Però també van despertar a Catalunya l’espurna adormida de la lluita pels seus drets i, alhora, van difondre el nom de Montserrat fora de les fronteres espanyoles. Des de Madrid es va encetar una campanya ofensiva de desprestigi contra Escarré i contra els catalans. Molt pressionat pel Vaticà i el govern de Franco, i preocupat per la divisió al seu monestir, l’Abat va acabar exiliat a Itàlia. Només va retornar a Barcelona per morir, i va tenir un enterrament multitudinari el 21 d’octubre de 1968.
Però qui va ser l’Abat Escarré? Per què es presenta com una peça cabdal del fet diferencial català? Com és que la seva figura és respectada per persones de dreta i esquerra, catòliques i no, intel•lectuals, obrers i empresaris? Aquest documental procura donar resposta a totes aquestes qüestions. Amb nombroses imatges d’arxiu, “Ciutadà Escarré” fa un retrat d’un home que va posar el seu gra de sorra per Catalunya i per la seva cultura.

Una coproducció de Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola i Bonita Films.